diumenge, 4 d’octubre del 2015

2070-UN ALTRE SOMIATRUITES, L’ORIOL JUNQUERAS

Doncs per ell la seva única obsessió, es la “urgent” declaració unilateral de la independència de Catalunya, ja que posa i amb  èmfasis  de que abans s’ha de parlar de la secessió, que no pas del nou president, per la qual cosa demana tant a Convergència com als de la CUP, que aparquin, segons ell, aquest “assumpte menor”, com és la investidura, perquè ell pensa trencar amb  Espanya, com més aviat millor, tal com ha traslladat a la seva parròquia de ERC, ja que vol evitar de totes maneres de que la seva formació sigui senyalada com la responsable de fer descarrilar el  procés soberanista i per aquest motiu va senyalar de que aquests dos partits, CDC i la CUP, estant més  preocupats per el seu futur polític que no pas per Catalunya, ja que és conscient  de que la elecció  del nou president, pot engegar a fer punyetes el procés, ja que el paper dels tres partits, comparat amb la independència, és per ell, irrellevant i que deixin  de distreure’s amb els noms  i fer de les seves renyines, “un espectacle públic”.

Tal com ja va succeir quan discutien per convocar les eleccions del 27-S, els retrets públics  entre  els actors soberanistes  estant minant la credibilitat del procés, o sigui allò de què éramos pocos y parió la abuela i Junqueras que de cap manera vol ara de que la història es repeteixi, especialment i després de què i molt a pesar seu, va acceptar fusionar-se  amb Convergència per tal de es podés assegurar de que es celebrarien en un termini  breu, les eleccions  i va demanar molta discreció amb els de la CUP en aquestes converses, ja que està tractant amb dos partits  amb molta història.

La advertència de Junqueras, va sonar més aviat com a retret i com un toc d’atenció a aquesta extrema esquerra,  que després d’haver pispat  a ERC una bona part dels seus vots  el 27-S, ara aspira a definir  el full de ruta  secessionista amb “només” els seus 10 diputats.

Malgrat això, es veu de que els de la CUP, segueixen negant-se a la investidura d’en Mas i mantenen la seva extravagant oferta, de anomenar-ne a 4 o 5, per tal de que es vagin tornant la presidència.

Junqueras que durant la nit  electoral, ja va comptar al seu rampell els vots aconseguits per els de Junts pel Si, els ha tornat a confirmar, doncs per ell, va comptar com a “vots nuls o abstencions” els de “Catalunya Si que Es Pot” i els de “UDC” i per aquest motiu i amb tota naturalitat va justificar  la seva suposada victòria  i una imminent desconnexió  amb el restant d’Espanya.

I ell confia, de que un cop  aconseguida, fins i tot els que no la varen votar, al comprovar lo feliços que des de aleshores viurem (?) a  Catalunya, diran: amb lo be que ara estem gaudint així,  per què no ho hem fet molts abans? 

Com va dir Calderón:  los sueños, sueños son.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 3 d’octubre del 2015

2069-JA HI TORNEM AMB RODRIGO RATO, Y SUMA Y SIGUE

Com podem arribar a tenir mai més ni un xic de confiança, -cosa que jo que en fa d’anys de que no me’n fio ni de un, doncs per mi i per el sol de dedicar-se a la política, ja el tinc retratat i des de  el febrer del any 1939-  amb  la classe política que “gaudim” d’ençà de la democràcia, ja que tots només van per viure al final, a les costelles dels nostre impostos.

La prova més recent la tenim amb en Baños, l’home fort de la CUP, quan el mateix dia de les eleccions del 27-S en que varen obtenir 10 diputats, en Cuní a 8TV els anava entrevistant a tots els líders i al tocar-li amb ell, va declarar clarament, de que per fi, gaudiria de un sou segur i  molt millor, que no pas com fins ara, amb  el seu ofici de periodista, o sigui exactament  com en Duran Lleida, que en una entrevista a dues planes a La Vanguardia, que li va fer el seu director en Marius Carol, li va confessar de que actualment i amb el sou de professor, no es veuria pas en cor de poder viure .

Això em fa recordar, l’any 1938 durant la nostre guerra incivil, que el motorista  que teniem a l’Estat Major de la 75 Divisió de Guerrillers i que era un convençut i de bona fe de la FAI, que sempre deia el mateix: Política, per el que en vulgui viure.

I tot això ve a compte del que ens ha sortit, RANA del tot, un ministre d’Economia i era el que tenia de perseguir als defraudadors a Hisenda, tal com ell ens predicava, el Director del Fons Monetari Internacional i per la qual cosa cobra una pensió, per cert ja embargada per un Jutjat, si no ho recordo malament de 9.000 euros al mes, un vicepresident del govern amb l’Aznar i que va estar a punt de  ser el president del PP enlloc d’en Rajoy, o sigui que mira quina mena de penques tindríem actualment de president del Govern Central, ja  que ara s’ha descobert de que apart de totes les seves martingales fins ara que ja eren conegudes i que per la qual cosa te embargats tots els seus bens coneguts, resulta que fins i tot, el que ingressava per les conferències que impartia o en els Congressos  en que hi participava,  les cobrava en negre.

La seva secretaria personal que ha tingut durant tota la seva vida en tots els càrrecs que ha gaudit, la Teresa Arellano, com el considerat el principal testaferro de Rato, Miguel Ángel Montero, que han estat dos dies detinguts als calabossos de la Guardia Civil, han estat interrogats per el jutge Serrano-Arnal  una hora i mitja cadascú d’ells i que han sortir en llibertat, però imputats amb els mateixos càrrecs que  Rato, per varis delictes fiscals, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars i amb l’obligació de presentar-se cada mes, davant del jutjat i també ho ha de fer l’advocat Domingo Plazas, que és el que va crear l’any 2001 quan Rato era vicepresident del govern, la obscura societat Kradonara  amb seu a Sotogrande i Rato que ha estat citat a declarar novament el dia 6 i Alberto Portuondo, que de moment es l`únic que ja està empresonat, des de el passat agost.

Des del principi de l’anomenada “Transició”, allà pels anys 70’s, quan ja escandalitzàven els suculents sous que s’autoassignàven els polítitics a càrrec de l’erari public, ells deien :”Oh, es que si volem que els politics no robin, han d’estar ben pagats!” Quina plaga d’hipòcrites! Ara cobren més que ningú en aquest país, fora de banquers i alts empresaris... i roben descaradament i de forma compulsiva a tort i a dret!!

Què és el que jo he dit sempre,  de què amb la classe política que “gaudim”,  no n’hi ha ni un pam de net!.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

divendres, 2 d’octubre del 2015

2068-El CUPonazo

HAY QUE agradecer a las CUP su raudo paso del elogio a la ETA en la tierra de las víctimas de Hipercor al respaldo a la corrupción nacionalista catalana en nombre de la lucha contra el capitalismo. Ha bastado que Godó, el Juan March del separatismo, invitara a té con pastas a los fieros camiseteros para que se produjera un gesto entrañablemente navideño y genuinamente catalán: el acto de adhesión incondicional a la tribu y la asunción de todas las faltas como propias. Andan discutiendo en las cocinas de Junts peí 3% qué consejerías, gabelas y compensaciones pueden darles a estos feroces antisistema que se han lanzado en tromba a salvar al sistema. Se nota que Godó y demás son separatistas recientes, porque la solución está en el origen de todo: la CUP merece la presidencia coral de Banca Catalana.
Hace tres días Arcadi Espada resumía en su blog las contradicciones de esta alianza contra natura para hacer a Mas presidente de la Singularidad -nadie la llame Generalidad- tras un plebiscito que mostró la oposición de la mayoría de los catalanes a romper con el resto de España. Mas dice que quiere ser el país capitalista más próspero de Europa; las CUP, acabar con el capitalismo. Mas quiere todas las multinacionales en su Republiqueta, la CUP, echarlas. Mas, quiere la UE, la OTAN y el Euro.              
Las CUP, huir de esos engendros explotadores. Mas quiere un ejército; las CUP, la paz y el desarme (la ETA no cuenta). Mas, quiere aún más propiedad, incluida la de Suiza; las CUP, acabar con la propiedad. O sea: Gobierno y Antigobierno. ¿Y en qué queda la «democracia real, popular, horizontal, participativa, directa, activa e inclusiva» de las CUP? En apoyar al Hereu de los Pujol.

Al acto de adhesión del diputado Jódar a Mas en La Vanguardia le han , llamado, muy castizamente, «el jodarazo». Y para disimular la traición de las CUP a sus bases y la asunción de la transversalidad de la corrupción como única ideología del proyecto antidemocrático y liberticida contra más de la mitad de la población de Cataluña, proponen una «presidencia coral» de la Generalidad, con cuatro o cinco presidentes «de perfil bajo» que se alternarían en el cargo. Mas, de perfil subterráneo, es un fijo. Los demás podrían sortearlos semanalmente en la Tevetrés%. El concurso se llamaría, inevitablemente, El CUPonazo del Poder.