Doncs per ell la seva única obsessió, es la “urgent”
declaració unilateral de la independència de Catalunya, ja que
posa i amb èmfasis de que abans s’ha de parlar de la secessió,
que no pas del nou president, per la qual cosa demana tant a Convergència com
als de la CUP, que aparquin, segons ell, aquest “assumpte menor”, com és la
investidura, perquè ell pensa trencar amb
Espanya, com més aviat millor, tal com ha traslladat a la seva parròquia
de ERC, ja que vol evitar de totes maneres de que la seva formació sigui
senyalada com la responsable de fer descarrilar el procés soberanista i per aquest motiu va
senyalar de que aquests dos partits, CDC i la CUP, estant més preocupats per el seu futur polític que no
pas per Catalunya, ja que és conscient
de que la elecció del nou
president, pot engegar a fer punyetes el procés, ja que el paper dels tres
partits, comparat amb la independència, és per ell, irrellevant i que
deixin de distreure’s amb els noms i fer de les seves renyines, “un espectacle
públic”.
Tal com ja va succeir quan discutien per
convocar les eleccions del 27-S, els retrets públics entre
els actors soberanistes estant
minant la credibilitat del procés, o sigui allò de què éramos pocos y parió la abuela i
Junqueras que de cap manera vol ara de que la història es repeteixi,
especialment i després de què i molt a pesar seu, va acceptar fusionar-se amb Convergència per tal de es podés assegurar de que
es celebrarien en un termini breu, les
eleccions i va
demanar molta discreció amb els de la CUP en aquestes converses, ja que està
tractant amb dos partits amb molta
història.
La advertència de Junqueras, va sonar més
aviat com a retret i com un toc d’atenció a aquesta extrema esquerra, que després d’haver pispat a ERC una bona part dels seus vots el 27-S, ara aspira a definir el full de ruta secessionista amb “només” els seus 10
diputats.
Malgrat això, es veu de que els de la CUP, segueixen
negant-se a la investidura d’en Mas i mantenen la seva extravagant oferta, de
anomenar-ne a 4 o 5, per tal de que es vagin tornant la presidència.
Junqueras que durant la nit electoral, ja va comptar al seu rampell els
vots aconseguits per els de Junts pel Si, els ha tornat a
confirmar, doncs per ell, va comptar com a “vots nuls o abstencions” els de
“Catalunya Si que Es Pot” i els de “UDC” i per aquest motiu i amb tota
naturalitat va justificar la seva
suposada victòria i una imminent
desconnexió amb el restant d’Espanya.
I ell confia, de que un cop aconseguida, fins i tot els que no la varen
votar, al comprovar lo feliços que des de aleshores viurem (?) a Catalunya, diran: amb lo be que ara estem gaudint
així, per què no ho hem fet molts abans?
Com va dir Calderón: los
sueños, sueños son.
PERE PÍ CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada