dimecres, 3 de febrer del 2016

2439-QUICO HOMS, ES PENSA DE QUE ÉS EL REI DEL MAMBO

Doncs acaba de declarar solemnement, de que l’investiguen únicament per ser decissiu. El portaveu del Govern de la Generalitat al Congrés dels Diputats, es plany  de que instancies del Estat, volen judicialïtzar quelcom que es únicament polític, per què ell diu que no acaba d’entendre del per què ara la Fiscalia, demani que l’investiguin  per la “consulta”  del procés participatiu del 9-N, després de 14 mesos que aquesta querella va ser ja presentada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ell creu  de què aquesta petició, només esta relacionada  per què el vots del seu grup poden ser determinants i decisius  en el inici de la legislatura.

Pobre Homs, ja diuen de què el que te gana somia pa, doncs es veu de que ell ja no és recorda del seu fracàs absolut i com a cap de llista, i home de confiança d’en Mas, segons el propi Mas va confessar,  a les eleccions del 20-.D, per què de 16 diputats que tenien abans com a CiU, ara i com a Democràcia i Llibertat, o sigui el succedani de Convergència, “només” en va perdre la meitat.

I com sempre, la portaveu del govern Neus Muntè, li ha faltat temps  per defensar aferrissadament  la actuació del  noi de Taradell en el procés del 9-N, ja que segons ells, tot va ser legal i dins de la llei.

Aleshores si tot era tant legal i estava dins de la llei, no acabo de entendre per què  actualment estan “investigats” (abans se’n deia imputats) tant l’Artur Mas, com la Joana Ortega i la Irene Rigau i per el mateix concepte, per què en canvi la Fiscalia acaba assegurant de que els tres varen cometre varis delictes  l’esmenta’t 9-N, acusant-los  de que varen utilitzar els seus càrrecs oficials  per tal de permetre  la votació  soberanista, quan prèviament ja havia estat prohibida per el Tribunal Constitucional i per la qual cosa  el TSJC reclama a l’estar aforats, que una part de la  causa sigui enviada al Tribunal Suprem.

PERE PÍ CABANES

Sant  Hipòlit de Voltregà 

2438-RITA BARBERÀ, SOLA, FANÉ, DESCANGALLADA

Com diu el tango, ja que malgrat de que per un comunicat va assegurar de que cap contracte  al Ajuntament de València i mentre ella va ser l’alcaldessa, mai hi ha haver cap “mordida”  o desviament en finançament il·legal, ha estat ja abandonada definitivament  per el seu partit el PP, ja que fins i tot Mariano Rajoy que la havia defensat fa tants pocs dies, dient de que estaba completamente limpìa, ja va evitar tornar a fer-ho, per què la va degradar i com a  ex alcaldessa de València,  a la categoria de simple militant-te  i amb l’esperança, de que recapaciti  i s’aparti del partit de manera voluntària, malgrat de haver governat en la tercera ciutat d’Espanya, 24 anys.

O sigui de què la abans símbol del PP, actualment està tancada i amb la seva solitud  a casa seva  i des de el PP diuen que han estat parlat amb ella, a la espera de que prengui un decisió que el partit desitjaria que fos de una manera “voluntària”, doncs segons en Rajoy, la situació de Rita Barberà, serà  exactament  la mateixa que la de qualsevol militant.

Fins i tot la ministra “en funcions” de Foment, Ana Pastor, va evitar  també  sortir en defensa de la Rita,  i ni es va voler pronunciar sobre si tenia o no de deixar la seva acta de Senadora, que com a tal i tots sabem, està aforada.

Barberá  assegura  que durant aquests anys, sempre va atendre les peticions de donacions, que com altres militants, li va fer el partit, però  sempre dins de la legalitat, del seu propi patrimoni i amb total transparència.

Els populars valencians ja es plantegen  fins i tot, una re fundació  i ja estant  treballant  a donar una solució  com  el model de UPN Unión del Pueblo Navarro, que abans era el PP, o sigui el mateix que volen fer els de Convergència, que serien, los mismos perros con los mismos collares.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà.

dimarts, 2 de febrer del 2016

2437-GRABACIONES QUE CAUSAN PÁNICO

LA DECISION del juzgado número 18 de Valencia de llamar como investigados -antes imputados- a todos los concejales y asesores del PP en el Ayuntamiento de la ciudad que Rita Barberà ha gobernado durante casi 25 años pone de relieve que la corrupción que atenaza al partido no es un episodio particu­lar, sino que corroe toda su estructura.
No es que el PP valenciano tenga un tu­mor, es que la metástasis de la corrupción ha invadido todas y cada una de las institucio­nes que ha gobernado.
Tirando del hilo, la UCO ha pasado del es­cándalo de Alfonso Rus al blanqueo de dine­ro B en el Ayuntamiento de Valencia. Duran­te muchos años, en los que el PP gestionó con total comodidad la Comunidad y sus principales ayuntamientos y diputaciones, se fueron consolidando distintas tramas super­puestas. Camps, Fabra, Castedo, Blasco, Ripoll, Rus y ahora Rita Barberá, quien, para los responsables de la investigación, estaba al tanto del blanqueo del dinero.          
El truco de los 1.000 euros parece que no era privativo del grupo municipal valencia­no. Empleados y militantes del PP de otras regiones -algunos de ellos destacados- in­gresaban esa cantidad en efectivo como do­nación tras haber recogido el correspon­diente sobre entregado por el responsable de la tesorería.
El sistema es perverso y complejo. No ha bía una sola trama organizada desde la cú­pula del partido con sus ramificaciones en­tre sus cargos medios. Lo que había era una serie de grupos que actuaban por su cuenta. El problema es que, a veces, las empresas que participaban en las mordidas sufrían el acoso de distintas mafias.
El miedo recorre estos días los despachos de destacados políticos y empresarios valen­cianos. Según informa una fuerce cercana al caso, la Fiscalía Anticorrupción ha acumula­do horas de grabaciones durante un largo periodo de tiempo en las que Rus mantiene conversaciones con hombres de negocios, alcaldes y dirigentes del PR
«Conociendo al personaje -afirma una fuente refiriéndose a Rus- las grabaciones de Sonia Castedo y el empresario Enrique Ortiz van a ser un juego de niños al lado de las que estamos todavía por escuchar».
Mientras exista secreto de sumario, el pe­ligro de que se difundan es relativo. Sin em­bargo, el PP tiene que asumir qué esas con­versaciones se acabarán conociendo y que el calendario judicial va a complicarles la vida a los nuevos responsables de la organiza­ción recientemente disuelta.
El último estallido del enésimo caso de co­rrupción en Valencia pilla al PP nacional en un momento muy comprometido. Sin posi­bilidades de formar gobierno, la única op­ción posible, el único escenario que se con­templa en Génova es el de la convocatoria de nuevas elecciones.
Nada serio se va a hacer internamente hasta después de la cita con los electores. Pero, lo que se haga en Valencia dependerá de la profundidad de la limpieza que se ha­ga a escala nacional.
¿Está dispuesto el PP a afrontar de una forma seria y contundente la refundación del partido? ¿Ha asumido ya Rajoy que mientras él sea la cabeza de cartel la corrupción segui­rá lastrando a su organización? ¿Está dis­puesto el PP a correr el riesgo de poner en peligro su existencia tan sólo por un mal en­tendido concepto de la fidelidad?
Sin respuesta a esas preguntas, no se pue­de pretender que el PP sea una alternativa de gobierno para España.