AL SENYOR MONTILLA LII CREIXERÀ EL NAS, COM “PINOTXO”

Com el Molt Honorable te la barra, de voler, en el primer acte de precampanya electoral, mobilitzar a la “Gent Gran” a la primera Gran Festa de la Gent Gran, organitzada pel PSC per tal de que tots votem “un Govern de Progrés, que es preocupi de les persones” (?) –i que entenen ells per de “progrés” i “persones”- si els mateixos ja estem una mica farts de les disbauxes del “Tristpartit”, per què, de on traurà els diners per complir amb totes les promeses que ha fet, que com deia Tierno Galvan del PSOE, que les promeses electorals ja es fan per què ja se sap que no es compliran. En lloc de gastar-se els calés amb les fantasmagòriques ambaixades, nineta dels ulls de Carod Rovira, al que li vaig demostrar documentalment que no servien per res o amb lo del “cuento” de la Memòria Històrica a on a més de un li anirà de primera aquest chollo o ganga, que es va inventar el senyor Saura o......i no acabaríem, però...per què no els van invertir amb el que dic a continuació. Després de més de set anys de lluita, els més de 50.000 catalans que varem percebre les modestes indemnitzacions que el govern la Generalitat de CiU va concedir l’any 2000 als que per causes polítiques varem raure a Camps de Concentració o Companyies Disciplinaries Militaritzades de Treballadors duran el règim franquista i sobre els altres “penques” del govern central del PP -que no se que volen venir a buscar a Catalunya ara amb promeses de bons nois- ens varen fer pagar l’impost de l’IRPF, quan l’any 1990 el govern de Felipe González a unes altres indemnitzacions de UN MILIO de les antigues pessetes .-les va considerar lliures d’aquest impost- per haver estat a la presó més de tres anys també per motius politics durant el franquisme, per fi el govern actual del PSOE ens va retornar l’any 2007 el 66% d’aquest impost pagat. Vaig escriure al president del govern Central del per què ens “entrebarrejava” el 33% restant i em va contestar que ells retornaven el que havien cobrat i aquest 33% el tenia de retornar la Generalitat que es el que l’havia cobrat al seu dia. Degut a un escrit meu que va sortir publicat a la premsa d’Osona i que portava per títol....Per què ens serveix la Generalitat ?....de moment per fotre’ns, em varen telefonar de Convergència, dient-me que ens volien ajudar i em vaig entrevistar al Parlament de Catalunya -a on havia estat convocat- i vaig entregar tota la paperassa al diputat Jordi Turull que va prometre’m que en parlaria amb en Castells, el dels cales de la Generalitat.......i pocs dies després em va contestar dient que aquests bon home havia quedat “parat”, doncs va dir-li que no en sabia res d’aquest assumpte. Mentider, ja que aquest escrit, un cop publicat, el vaig trametre a tots els del “Tristpartit”...... Montilla, Carod Rovira, Saura i Castells. L’únic que em va contestar va ser Montilla, no ell, si no el seu “secretari per assumptes externs” el senyor Menéndez i em va dir que el feia seguir a qui corresponia......però no em va dir a qui, però que mai més ne sabut res mes. Entregada també aquesta reclamació al Síndic de Greuges el senyor Rafael Ribó, em van telefonar fa pocs dies de la Sindicatura, dient-me que en Castells els havia informat que aquest 33% el que el tenia de retornar....... era el govern Central (?) i es va quedar tant panxó.
I amb totes aquestes males experiències voleu que us votem la Gent Gran ?. Esteu ben apanyats. Jo, i tots els més de 50.000 catalans que esperem aquesta devolució ja fa més de tres anys, ho som de la Gent Gran o us creieu que tots ja repapiegem ? Per la meva part el 17 de gener passat vaig fer els 90 anys i soc dels més joves i lògicament al haver nascut el 1920, era simbòlicament de la denominada “lleva del biberó” que va ser cridada a files el maig del 1938, quan jo, per carallot, ja feia més de un any que havia marxat voluntari, a l’exèrcit de la República, cosa que amb la experiència que dona l’edat, mai més faria , doncs no va servir per res, només per estar dels 17anys fins els 25, donant-ho “Todo por la Patria” o sigui llençant els millors anys de la meva ja llunyana joventut i penseu senyors dels “Trispartit” que als que esteu “fotent” aquest 33%, es als que “sobre el paper” deuríem ser dels vostres, malgrat que per part vostre de “ilusion tambien se vive”si es que actualment encara us ho creieu.