L’any 1933, quan jo vaig entrar como a “Botones” al Banc de Granollers, a la nostre ciutat, hi havia dos bancs més, La Banca Arnús i el Banc Comercial de Barcelona, apart de La Caixa. El “gallito” del cotarro bancari era la Banca Arnús, després venia el Banc Comercial de Barcelona i com a “farolillo rojo” el Banc de Granollers.
Aquest no es estrany que fos l’últim doncs era un Banc de poble, quin capital deien que era de UN MILIÓ de pessetes que en aquells temps ja eren calés, però el que no sabia el públic es que aquest milió el tenia empantanegat i més i tot amb morosos, producte essencialment de la nefasta actuació d’en Ferran Palau – Banquer, amb que aquest havia iniciat la seva tasca bancària i que es va convertir posteriorment amb el Banc de Granollers i en aquells temps ja es deia.....que un banc sense diners, era com.......-i perdonin la cruesa-.... una puta vella i lletja. Aquest Banc des de el seus inicis va tenir mala premsa ja que l’anomenven, despectivament “el Banc d’en Torras”. S’imaginen per un moment, si aquest hagués continuat,.a la millor podia haver estat un segon –o qui sap si fins i tot un “primer”- Banc Sabadell per què en aquell temps el Sabadell només tenia una oficina a Sabadell i no va començar a expandir-se fins la dècada dels 1950 i en canvi el Granollers el 1933, ja tenia Sucursals a Sant Celoni, Caldes de Montbuy i Mollet del Vallés. En Francesc Torras Villà que n’era el President, fins i tot va ser Diputat per la província de Barcelona pel Partit RADICAL d’en Alejandro Lerroux o sigui el que avui en diríem del PP , però va aconseguir que a Granollers la “carretera”, com s’anomenava tot el tram que es d’en Prim fins el Pla de Palou, que s’adoquinés, ja que aleshores era tota de terra. El seu germà en Paulino també va arribar a ser alcalde de Granollers, però en aquells temps , Granollers era d’Esquerres (?) i aquests germans eren els propietaris de l’acreditada fàbrica de teixits, Vda. de Francisco Torras que donava feina a molta gent i no tant sols de Granollers si no dels voltants, però això en aquella època del “burgués insaciable y cruel” no es podia perdonar.
El juliol del 1935 va estat absorbit pel Banc Hispano Colonial i els anys 1940/1941 aquest va absorbir al Banc Comercial de Barcelona i el juliol del 1952 el Banc Central va absorbir al Hispano Colonial .
El Director Gerent del Granollers era el senyor Blanc, que havia estat cafeter a Vic i deien que per politica havia arribat a aquest càrrec. A més feia de caixer a l’oficina. De banca no hi entenia ni papa i el seu “leit motiv” era el seu invent del volant, cobrant l,50 pessetes a les lletres que algú curt de calés, demanava si la podien guardar algun dia. L’apoderat era el senyor Sala –que havia estudiat per capellà- que portava la comptabilitat oficial i la seva dèria per veure si s’aconseguien “beneficis” ja que era difícil, sense capital, poder concedir crédits o en prou feines descomptar lletres, que aleshores era la base del negoci bancari.....no com ara que tot son comissions per tot, era que al sortir el cobrador a cobrar les lletres –cosa que fa anys que ha quedat en desús- abans ell arrancava a lo bruto, els timbres mòbils del “recibí” que tenien de portar les lletres i que després s’aprofitaven per reintegrar les que descomptàvem. Sort que el 1935 per quatre xavos l’Hispano Colonial el va adquirir ja que amb aquest plan pocs anys més podia haver durat aquest aprenent de banc. Això dels mòbils era un delicte i si ara ho retrec, es per què el mateix ja ha prescrit i el possible culpable va morir fa anys
Rebobinem.....Estem a 1939 acabada la guerra civil i m’entres a Reus hi havia un apoderat jovenàs que estava de punta amb el seu director un tal Guijarro i que mes aviat era d’esquerres. I es devia haver significat quelcom. Com que era un bon element, la Superioritat no volia prescindir dels seus serveis i van dir.....quina es la pitjor sucursal del Hispano Colonial ?........doncs va resultar que era Granollers i aquest any va arribar a Granollers un nou director per suplir al bon home que era el senyor Blanc, però bancariament una nul·litat i que va ser destinat a Barcelona “al panteon de los hombres ilustres”. Era el senyor Sebastià Conesa Carbonell de qui tots els que formaven part de la plantilla, varem aprendre, per fí, el que era realment el negoci i la practica bancària. Continuaven com a primer la Banca Arnús -avui Banc Popular Espanyol, des de el Juliol del 1952- després el Comercial de Barcelona i l’ultim l’Hispano Colonial. No va passar pas gaire temps que el darrer es va convertir amb el primer de molt i fins i tot malgrat ser l’època franquista, a Granollers es deia que el Colonial érem un banc “democràtic”. Tant el senyor Quillet, director de l’Arnús, com el senyor Sañé director del Comercial -i que al ser absorbit els 1940/41 pel Colonial, va ser un apoderat més a Granollers- van acusar el cop i el criticaven i ridiculitzaven, dient que aquest sobrevingut havia convertit “l’alt càrrec” de director de banc en un vulgar viatjant –per allo de que “el buen paño en el arca se vende”, però que ja ha passat a l’historia fa anys- doncs ell molta part de la jornada se la passava anant a visitar a casa seva a possibles clients a oferir els serveis del banc i no a esperar si ells algun dia es decidien i vindrien al banc. No tant sols va ser el primer a Granollers, si no que ja cap l’any 1941 Granollers, ja era la SEGONA sucursal en beneficis –que es la mare dels ous en la banca- de totes les del Colonial -prova de tot això es que el 1944 va ser anomenat Director de Sucursals del Colonial- i aquest segon lloc l’han continuat mantenint per lo menys fins que jo he estat una mica en contacte per sàpiguer-ho
Tot això ve a cuenta de que tots els directors que posteriorment al senyor Conesa, han vingut a Granollers a ostentar aquest càrrec, han viscut de la rendeta del treball que ell va fer al seu dia –cosa molt diferent de com ell se ho va trobar que va tenir de guanyar-se a pols- que ja es quelcom poder conservar-ho però que cap ni un, no han pogut superar mai la seva tasca, situant la sucursal de Granollers com a número “1”.
A Deu el que es de Deu i al Cèsar el que es del Secar !
Aquest no es estrany que fos l’últim doncs era un Banc de poble, quin capital deien que era de UN MILIÓ de pessetes que en aquells temps ja eren calés, però el que no sabia el públic es que aquest milió el tenia empantanegat i més i tot amb morosos, producte essencialment de la nefasta actuació d’en Ferran Palau – Banquer, amb que aquest havia iniciat la seva tasca bancària i que es va convertir posteriorment amb el Banc de Granollers i en aquells temps ja es deia.....que un banc sense diners, era com.......-i perdonin la cruesa-.... una puta vella i lletja. Aquest Banc des de el seus inicis va tenir mala premsa ja que l’anomenven, despectivament “el Banc d’en Torras”. S’imaginen per un moment, si aquest hagués continuat,.a la millor podia haver estat un segon –o qui sap si fins i tot un “primer”- Banc Sabadell per què en aquell temps el Sabadell només tenia una oficina a Sabadell i no va començar a expandir-se fins la dècada dels 1950 i en canvi el Granollers el 1933, ja tenia Sucursals a Sant Celoni, Caldes de Montbuy i Mollet del Vallés. En Francesc Torras Villà que n’era el President, fins i tot va ser Diputat per la província de Barcelona pel Partit RADICAL d’en Alejandro Lerroux o sigui el que avui en diríem del PP , però va aconseguir que a Granollers la “carretera”, com s’anomenava tot el tram que es d’en Prim fins el Pla de Palou, que s’adoquinés, ja que aleshores era tota de terra. El seu germà en Paulino també va arribar a ser alcalde de Granollers, però en aquells temps , Granollers era d’Esquerres (?) i aquests germans eren els propietaris de l’acreditada fàbrica de teixits, Vda. de Francisco Torras que donava feina a molta gent i no tant sols de Granollers si no dels voltants, però això en aquella època del “burgués insaciable y cruel” no es podia perdonar.
El juliol del 1935 va estat absorbit pel Banc Hispano Colonial i els anys 1940/1941 aquest va absorbir al Banc Comercial de Barcelona i el juliol del 1952 el Banc Central va absorbir al Hispano Colonial .
El Director Gerent del Granollers era el senyor Blanc, que havia estat cafeter a Vic i deien que per politica havia arribat a aquest càrrec. A més feia de caixer a l’oficina. De banca no hi entenia ni papa i el seu “leit motiv” era el seu invent del volant, cobrant l,50 pessetes a les lletres que algú curt de calés, demanava si la podien guardar algun dia. L’apoderat era el senyor Sala –que havia estudiat per capellà- que portava la comptabilitat oficial i la seva dèria per veure si s’aconseguien “beneficis” ja que era difícil, sense capital, poder concedir crédits o en prou feines descomptar lletres, que aleshores era la base del negoci bancari.....no com ara que tot son comissions per tot, era que al sortir el cobrador a cobrar les lletres –cosa que fa anys que ha quedat en desús- abans ell arrancava a lo bruto, els timbres mòbils del “recibí” que tenien de portar les lletres i que després s’aprofitaven per reintegrar les que descomptàvem. Sort que el 1935 per quatre xavos l’Hispano Colonial el va adquirir ja que amb aquest plan pocs anys més podia haver durat aquest aprenent de banc. Això dels mòbils era un delicte i si ara ho retrec, es per què el mateix ja ha prescrit i el possible culpable va morir fa anys
Rebobinem.....Estem a 1939 acabada la guerra civil i m’entres a Reus hi havia un apoderat jovenàs que estava de punta amb el seu director un tal Guijarro i que mes aviat era d’esquerres. I es devia haver significat quelcom. Com que era un bon element, la Superioritat no volia prescindir dels seus serveis i van dir.....quina es la pitjor sucursal del Hispano Colonial ?........doncs va resultar que era Granollers i aquest any va arribar a Granollers un nou director per suplir al bon home que era el senyor Blanc, però bancariament una nul·litat i que va ser destinat a Barcelona “al panteon de los hombres ilustres”. Era el senyor Sebastià Conesa Carbonell de qui tots els que formaven part de la plantilla, varem aprendre, per fí, el que era realment el negoci i la practica bancària. Continuaven com a primer la Banca Arnús -avui Banc Popular Espanyol, des de el Juliol del 1952- després el Comercial de Barcelona i l’ultim l’Hispano Colonial. No va passar pas gaire temps que el darrer es va convertir amb el primer de molt i fins i tot malgrat ser l’època franquista, a Granollers es deia que el Colonial érem un banc “democràtic”. Tant el senyor Quillet, director de l’Arnús, com el senyor Sañé director del Comercial -i que al ser absorbit els 1940/41 pel Colonial, va ser un apoderat més a Granollers- van acusar el cop i el criticaven i ridiculitzaven, dient que aquest sobrevingut havia convertit “l’alt càrrec” de director de banc en un vulgar viatjant –per allo de que “el buen paño en el arca se vende”, però que ja ha passat a l’historia fa anys- doncs ell molta part de la jornada se la passava anant a visitar a casa seva a possibles clients a oferir els serveis del banc i no a esperar si ells algun dia es decidien i vindrien al banc. No tant sols va ser el primer a Granollers, si no que ja cap l’any 1941 Granollers, ja era la SEGONA sucursal en beneficis –que es la mare dels ous en la banca- de totes les del Colonial -prova de tot això es que el 1944 va ser anomenat Director de Sucursals del Colonial- i aquest segon lloc l’han continuat mantenint per lo menys fins que jo he estat una mica en contacte per sàpiguer-ho
Tot això ve a cuenta de que tots els directors que posteriorment al senyor Conesa, han vingut a Granollers a ostentar aquest càrrec, han viscut de la rendeta del treball que ell va fer al seu dia –cosa molt diferent de com ell se ho va trobar que va tenir de guanyar-se a pols- que ja es quelcom poder conservar-ho però que cap ni un, no han pogut superar mai la seva tasca, situant la sucursal de Granollers com a número “1”.
A Deu el que es de Deu i al Cèsar el que es del Secar !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada