Prèviament un incís, doncs l’assumpte crec que també se ho val. L’inefable Defensor del Pueblo, el senyor Enrique Múgica Herzog, ......doncs resulta que aquest bon senyor, de tant trista memòria actual pels catalans, i que li ha faltat sempre temps per dedicar-se a la seva labor i en canvi tant actiu posant “recursos” al altre desprestigiat i desgraciat Tribunal Constitucional, contra l’Estatut de Catalunya, si no que fins i tot n’acaba de posar un altre per poder prendre atribucions que l’Estatut nostre dona expressament al Síndic de Greuges que fins i tot el titlla de “malevolente” per les seves crítiques.......Socialista del PSOE, tant amants de Catalunya (?) -només de boca- tenia de ser, --per què, tal com va dir Mossèn “Tronxo”, a la periodista, Mònica Folquet al seu llibre “Que pensa Josep M. Ballarin”.......”tant anticatalans son al resto d’Espanya els de dreta com els d’esquerra”, o sigui que no ens enganyem amb les “sigles” o quan algun d’ells, si en aquell moment els convé, ens vulgui donar “peixet”. Recordeu ?....”Si guanya Zapatero, guanyarà Catalunya” o “Jo recolzaré l’Estatut que surti del Parlament de Catalunya” o quan Zapatero ara diu...”Jo no hi puc fer res” doncs “Això es la democràcia” quan comprova, que el Tribunal Constitucional vol donar finalment la “puntilla” al l’Estatut retallant-lo i deixar-lo a la mínima expressió fins i tot del actua’l, I que un membre del Alt Tribunal, el ara “ultra” senyor Aragón, anomenat com a “progressista” per Zapatero, li ha fet llufa.
Al número de dijous dia 22 del setmanari OSONA COMARCA de Vic, al so de “timbals i platerets” –com s’acostuma a dir- han destacat el CINQUÉ ANIVERSARI d’aquesta publicació que es va iniciar el dia 22 d’abril de l’any 2005, a més de celebrar un altre aniversari més antic, els 20 anys del CANAL CATALÀ TV -abans TV d’OSONA- i un altre encara molt més antic, els 50 anys de RADIO VIC, cosa molt lloable i entenedora , per què d’aquell modest intent de fa cinc anys, per part de una colla de “somiatruites” de bona fe o “inasequibles al desaliento” -com s’autoproclamaven els impresentables de Falange Española Tradicionalista y de las JONS que diuen que van ser la FAI de la zona nacional i per això també se’ls denominava.....els de FAILANGE.....- comandat pel que els va “embarcar” en aquella romàntica aventura, d’un nou setmanari a la comarca d’Osona -quan ja feia alguns temps que havia desaparegut AUSONA, i ho acabava de fer LA MARXA- l’incombustible Joan Turró Calvet, que estic segur que en aquella, diguem-ne, modesta redacció inicial del pis del Carrer Gallisà 13 (mal numero), D3, ni el més optimista dels iniciadors podés suposar que s’arribés a convertir, solsament en cinc anys, amb una, petita potencia comarcal, com es actualment de Premsa, Radio i TV i tots, sota una única direcció, la d’en Joan Turró.
Ara bé, com que ja se que jo soc, per norma, “El Eterno Descontento” i apart el de les “pegues” o “queixes”, -segurament que son coses de l’edat- em permeto fer una petita “crítica constructiva” que confio que la bona gent de OSONA COMARCA no se me ho agafin pels, pèls, cosa que, desgraciadament, jo fa anys que ja hi estic molt acostumat.
Sabeu per què titulo aquest escrit com, “Els “oblidats” d’OSONA COMARCA ? doncs per què hi he trobat a mancar....... doncs diuen que de “Bien nacidos es ser agradecidos”.......de incloure en aquesta celebració, un “petit record” pels que dins de la nostre modèstia, varem col•laborar en aquell numero inicial amb els nostres desinteressats escrits, donant-vos recolzament moral amb el vostre projecte inicial i que durant aquests anys em continuat col•laborant .
Mercès al “Blog”, que des de el mes d’agost de l’any passat tinc a Internet, tot gracies a una bona i desinteressada amiga, la senyora Carme, ja que jo en assumptes d’informàtica, com segurament amb moltes altres coses, reconec que soc un veritable passerell, me’l va muntar i això que jo, inicialment, no hi creia, però, francament.......desconeixia la força brutal que te avui dia això que en diuen Internet.
M’entres només sortien els meus escrits a la Premsa, de tant en tant, algú es posava en contacte amb mi per canviar impressions sobre el publicat dient-me que l’interessaven les meves opinions (?) –Segurament que algú pensarà amb raó....Alabat Ruc !- doncs d’ençà del “blog” estic garrativat, però admirat de la gent i gent que arriba a consultar aquests escrits que dubto que cap mitjà de premsa ho pugui mai arribar a superar. Només us diré que actualment, entre tants i tants,que han donat senyal de vida, fins i tot tinc una lectora del mateix a Brasilia-Brasil, un de Buñol-Valencia, també un Historiador de Granollers, i de Vic i –de Granollers de on en soc “oriundo”- a punta pala........i de........i no acabaria. També a instancia d’ells, de quan només sortia a la premsa, que això me ho van demanar el seu dia, cada vegada.......i cada vegada en son més, que quan envio un escrit als mitjans de comunicació habituals, els faig seguir també, mitjançant un munt de “Correus Electrònics” que surten tots de cop –misteris de l’electrònica- amb el mateix escrit -com ara faig amb el present- per què diuen que així tenen una “primicia” i si no surt publicat ells per lo menys ja el tenen i jo no he treballat pel dimoni, la qual cosa i sense voler desmerèixer a ningú, dubto que mai ho hagués aconseguit, no només amb OSONA COMARCA o altres mitjans de comunicació, com ni tampoc quan era “la nineta dels seus ulls”, de les toies de EL 9 NOU, que fins i tot una setmana, el 2 de novembre del 2001, van publicar una entrevista “en profunditat” pel que em va titllar amb l’honorific càrrec “d’Advocat dels Pobres” que va tenir interès en fer-me la seva periodista Mariona Casas, a la secció “EL CALAIX” com “Els Altres Famosos” i que va ocupar tota una pàgina, també em van donar un “NOTABLE”, en el seu baròmetre setmanal del dia 21 de desembre del 2001, recordant el que ja havia sortit el mes d’abril -junt també amb l’aleshores Alcalde de Manlleu, el bon amic en Joaquim Vivas i en canvi al pobre Bisbe de Tarragona i actual de Barcelona en Lluis Martinez Sistachs, li van “fotre” un SUSPENS com una casa de pagès, per una insignificant tonteria sobre la Fulla Dominical....vaja vista futura- per les meves actuacions, degut a l’organització, inicialment a Osona i El Vallés Oriental, de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya i sense demanar-me ni permís van utilitzar un escrit meu, amb el seu títol, per fer la “Nadala de l’any 2002”, dels impresentables i prepotents d’EL 9 NOU, -que no se pas qui c...... es pensen que son- dels que tinc el gran honor, de fer anys que hi estic vetat –vetat vol dir que inicialment, quasi cada setmana em publicaven un escrit, ja que m’havien demanat l’exclusiva dels mateixos i el que no sortís, aleshores, “tenia permís tàcit ” i el podia enviar a la seva competència......ho recorda “senyor” Comajoan ?, com “article d’opinió” amb la meva foto per què no s’equivoquesin si algú em volia “omplir la cara de mans” i de cop i de volta i sense cap explicació –doncs “diuen” que son “independents”- deixen de publicar-me’n cap més i a continuació.......no saben........no contestan y a buen entendedor-........i un parell de vegades que posteriorment es van voler posar amb la meva insignificant persona, volent fer-se passar per “humoristes”, però a la meva esquena, amb els seus ridículs “cromos”, però de “via estreta”........van anar per llana i van sortir tant trasquilats....que mai més si han tornat a atrevir, malgrat la seva habitual petulància, contestació que vaig dedicar a uns tals –com ells a mi em titllaven inicialment- en Josep Comajoan -Coma pels amics- Director Adjunt –un pobre noi malgrat les seves ínfules de tasques directives (?)- i en Jordi Molet, Director General....tal para cual !
Mireu fins i tot a on va arribar el seu sectarisme o “mala llet” -ells sabran el per què van canviar de parer de sobte sobre mi- que quan la Generalitat de Catalunya l’any 2004, a l’esmentada Associació ens van concedir “La Creu de Sant Jordi” per la nostre tasca altruista, ho van silenciar totalment, suposo que no per res, si no per què en aquest cas hauria tingut de sortir el meu nom “maldito” .........com si a la Comarca d’Osona aquesta Creu estès al abast de qualsevol, cosa que en canvi no ho han fet amb dues més que des de aleshores s’han concedit posteriorment a gent de La Plana.
Prego doncs als bons amics de OSONA COMARCA i insisteixo, que prenguin amb el bon sentit de la paraula aquesta petita “critica constructiva” i us desitjo, de tot cor, una llarga i fructífera vida al vostre setmanari del que, modèstia apart, me’n considero unitàriament, també un petit i modest iniciador.
Al número de dijous dia 22 del setmanari OSONA COMARCA de Vic, al so de “timbals i platerets” –com s’acostuma a dir- han destacat el CINQUÉ ANIVERSARI d’aquesta publicació que es va iniciar el dia 22 d’abril de l’any 2005, a més de celebrar un altre aniversari més antic, els 20 anys del CANAL CATALÀ TV -abans TV d’OSONA- i un altre encara molt més antic, els 50 anys de RADIO VIC, cosa molt lloable i entenedora , per què d’aquell modest intent de fa cinc anys, per part de una colla de “somiatruites” de bona fe o “inasequibles al desaliento” -com s’autoproclamaven els impresentables de Falange Española Tradicionalista y de las JONS que diuen que van ser la FAI de la zona nacional i per això també se’ls denominava.....els de FAILANGE.....- comandat pel que els va “embarcar” en aquella romàntica aventura, d’un nou setmanari a la comarca d’Osona -quan ja feia alguns temps que havia desaparegut AUSONA, i ho acabava de fer LA MARXA- l’incombustible Joan Turró Calvet, que estic segur que en aquella, diguem-ne, modesta redacció inicial del pis del Carrer Gallisà 13 (mal numero), D3, ni el més optimista dels iniciadors podés suposar que s’arribés a convertir, solsament en cinc anys, amb una, petita potencia comarcal, com es actualment de Premsa, Radio i TV i tots, sota una única direcció, la d’en Joan Turró.
Ara bé, com que ja se que jo soc, per norma, “El Eterno Descontento” i apart el de les “pegues” o “queixes”, -segurament que son coses de l’edat- em permeto fer una petita “crítica constructiva” que confio que la bona gent de OSONA COMARCA no se me ho agafin pels, pèls, cosa que, desgraciadament, jo fa anys que ja hi estic molt acostumat.
Sabeu per què titulo aquest escrit com, “Els “oblidats” d’OSONA COMARCA ? doncs per què hi he trobat a mancar....... doncs diuen que de “Bien nacidos es ser agradecidos”.......de incloure en aquesta celebració, un “petit record” pels que dins de la nostre modèstia, varem col•laborar en aquell numero inicial amb els nostres desinteressats escrits, donant-vos recolzament moral amb el vostre projecte inicial i que durant aquests anys em continuat col•laborant .
Mercès al “Blog”, que des de el mes d’agost de l’any passat tinc a Internet, tot gracies a una bona i desinteressada amiga, la senyora Carme, ja que jo en assumptes d’informàtica, com segurament amb moltes altres coses, reconec que soc un veritable passerell, me’l va muntar i això que jo, inicialment, no hi creia, però, francament.......desconeixia la força brutal que te avui dia això que en diuen Internet.
M’entres només sortien els meus escrits a la Premsa, de tant en tant, algú es posava en contacte amb mi per canviar impressions sobre el publicat dient-me que l’interessaven les meves opinions (?) –Segurament que algú pensarà amb raó....Alabat Ruc !- doncs d’ençà del “blog” estic garrativat, però admirat de la gent i gent que arriba a consultar aquests escrits que dubto que cap mitjà de premsa ho pugui mai arribar a superar. Només us diré que actualment, entre tants i tants,que han donat senyal de vida, fins i tot tinc una lectora del mateix a Brasilia-Brasil, un de Buñol-Valencia, també un Historiador de Granollers, i de Vic i –de Granollers de on en soc “oriundo”- a punta pala........i de........i no acabaria. També a instancia d’ells, de quan només sortia a la premsa, que això me ho van demanar el seu dia, cada vegada.......i cada vegada en son més, que quan envio un escrit als mitjans de comunicació habituals, els faig seguir també, mitjançant un munt de “Correus Electrònics” que surten tots de cop –misteris de l’electrònica- amb el mateix escrit -com ara faig amb el present- per què diuen que així tenen una “primicia” i si no surt publicat ells per lo menys ja el tenen i jo no he treballat pel dimoni, la qual cosa i sense voler desmerèixer a ningú, dubto que mai ho hagués aconseguit, no només amb OSONA COMARCA o altres mitjans de comunicació, com ni tampoc quan era “la nineta dels seus ulls”, de les toies de EL 9 NOU, que fins i tot una setmana, el 2 de novembre del 2001, van publicar una entrevista “en profunditat” pel que em va titllar amb l’honorific càrrec “d’Advocat dels Pobres” que va tenir interès en fer-me la seva periodista Mariona Casas, a la secció “EL CALAIX” com “Els Altres Famosos” i que va ocupar tota una pàgina, també em van donar un “NOTABLE”, en el seu baròmetre setmanal del dia 21 de desembre del 2001, recordant el que ja havia sortit el mes d’abril -junt també amb l’aleshores Alcalde de Manlleu, el bon amic en Joaquim Vivas i en canvi al pobre Bisbe de Tarragona i actual de Barcelona en Lluis Martinez Sistachs, li van “fotre” un SUSPENS com una casa de pagès, per una insignificant tonteria sobre la Fulla Dominical....vaja vista futura- per les meves actuacions, degut a l’organització, inicialment a Osona i El Vallés Oriental, de l’Associació d’Exinternats del Franquisme a Catalunya i sense demanar-me ni permís van utilitzar un escrit meu, amb el seu títol, per fer la “Nadala de l’any 2002”, dels impresentables i prepotents d’EL 9 NOU, -que no se pas qui c...... es pensen que son- dels que tinc el gran honor, de fer anys que hi estic vetat –vetat vol dir que inicialment, quasi cada setmana em publicaven un escrit, ja que m’havien demanat l’exclusiva dels mateixos i el que no sortís, aleshores, “tenia permís tàcit ” i el podia enviar a la seva competència......ho recorda “senyor” Comajoan ?, com “article d’opinió” amb la meva foto per què no s’equivoquesin si algú em volia “omplir la cara de mans” i de cop i de volta i sense cap explicació –doncs “diuen” que son “independents”- deixen de publicar-me’n cap més i a continuació.......no saben........no contestan y a buen entendedor-........i un parell de vegades que posteriorment es van voler posar amb la meva insignificant persona, volent fer-se passar per “humoristes”, però a la meva esquena, amb els seus ridículs “cromos”, però de “via estreta”........van anar per llana i van sortir tant trasquilats....que mai més si han tornat a atrevir, malgrat la seva habitual petulància, contestació que vaig dedicar a uns tals –com ells a mi em titllaven inicialment- en Josep Comajoan -Coma pels amics- Director Adjunt –un pobre noi malgrat les seves ínfules de tasques directives (?)- i en Jordi Molet, Director General....tal para cual !
Mireu fins i tot a on va arribar el seu sectarisme o “mala llet” -ells sabran el per què van canviar de parer de sobte sobre mi- que quan la Generalitat de Catalunya l’any 2004, a l’esmentada Associació ens van concedir “La Creu de Sant Jordi” per la nostre tasca altruista, ho van silenciar totalment, suposo que no per res, si no per què en aquest cas hauria tingut de sortir el meu nom “maldito” .........com si a la Comarca d’Osona aquesta Creu estès al abast de qualsevol, cosa que en canvi no ho han fet amb dues més que des de aleshores s’han concedit posteriorment a gent de La Plana.
Prego doncs als bons amics de OSONA COMARCA i insisteixo, que prenguin amb el bon sentit de la paraula aquesta petita “critica constructiva” i us desitjo, de tot cor, una llarga i fructífera vida al vostre setmanari del que, modèstia apart, me’n considero unitàriament, també un petit i modest iniciador.
