EL “MODEST” SOU DEL SENYOR NARCÍS

El “leit motiv” dels de la FAI, la “Federació Anarquista Ibèrica” d’abans de la guerra era.....Política, pels que en vulguin viure !.....i tant que ni han molts i molts, que sense haver estat mai de la FAI, fa anys i anys, que solsament viuen dels seus càrrecs polítics.

I entre ells te un lloc destacat, tot i que tant quan va ser Ministre de Defensa o com a Vicepresident del govern Central, va ser un petulant que mai no va contestar, cap de les cartes que jo em vaig permetre adreçar-li com a simple ciutadà de a peu -com actualment fan també els seus amics del “Tristpartit”- el simpàtic senyor Narcís Serra, actualment President de la CAIXA DE CATALUNYA, Caixa que com tots sabem, va ser inicialment la CAJA DE AHORROS DE LA DIPUTACIÓN DE BARCELONA, Diputació que sempre, d’ençà de la democràcia, ha estar al Comandament del PSC, del que el senyor Narcís ha estat sempre un membre destacat, ja que suposo deuen ser els seus únics mèrits que pugui presentar.

I tot això ve a “cuento” del “minso” sou que cobra el mateix i que ha sortit publicat a la premsa, que m’ha deixat garratibat.. Només cobra 177.800 euros anuals, que son 29.583.430 de les antigues pessetes (?). I que ha fet aquest bon senyor, per guanyar aquestes exorbitants xifres i més en una època de crisis nacional ?. Com una Caixa, denominada “benèfica”, pot llançar impunement aquestes quantitats i no dedicar-les als seus programes socials ?

Això es un insult als més de quatre milions de parats que la seva feina -entre molts d’altres- que no poden arribar a final de més. Vaja “socialista”. Això em fa recordar una anecdota d’Alejandro Lerroux, -que “de gran”, va acabar essent el cap del Partit Radical, de dretes i que es va identificar amb l’Alzamiento del dictador Franco el 18 de juliol del 1936- quant de jove, corria per Barcelona i se’l denominava “L’Emperador del Paral•lel” i que predicava, entre altres bretolades, de elevar a la categoria de “Madres”, a les simples “Monges”. Doncs un dia el van “pescar” bevent xampany de la Vidua Cliqot i li van preguntar....que diran els seus revolucionaris-correligionaris si al veuen bevent aquest nèctar ?.....i ell sense ni immutar-se va contestar....els hi diria.......ara estic provant el beure....que el dia de demà, beurà habitualment, tot el proletariat obrer i camperol.

Aquest escrit va sortir publicat a la REVISTA DEL VALLÈS de Granollers, el 30/4/10