Sembla que els que no ens posem la “i” entre els dos cognoms no som catalans legítims. Per desmitificar aquesta “moda” em limitaré a fer de “rellotge de repetició”, ja que copiaré un escrit que fa molts anys em va facilitar un bon amic, català de soca arrel, qepr, ja que va morir ja fa molt temps als 105 anys d’edat, però que mai va voler baixar del burro i que mai en els seus escrits o impresos va incloure la “i” habitual, entre els dos seus.
..............Un tribunal va considerar que l’ús de la “i” com a conjunció entre dos cognoms te una tradició de segles a Catalunya i es pot dir que aquesta lletra forma part pròpiament dels cognoms...........
Aquestes afirmacions són falses per la senzilla raó que la tradició a Catalunya fou l’ús de un sol cognom . l’ús dels dos cognoms fou un invent de Castella . En aquest tema Catalunya va seguir la tradició europea. –Això em recorda que la primera vegada que va vindre a Espanya un cosi-germà meu, per part de la meva mare, que va néixer i viu a França i “només” es diu Paul Cabanés, em va preguntar.....Quan era “Sant Pierre-Pí”- L’ús dels dos cognoms a Catalunya es va introduir oficialment a partir de 1872 en què es va iniciar el funcionament del Registre Civil per llei del 17 de juny del 1870 , però com que la tradició pesa, foren comptats els catalans que utilitzaren els dos cognoms en el segle XIX.
L’ús de la conjunció “y” entre cognoms es d’origen castellà i la va introduir l’aristocràcia. En els segles XVI i XVII la vanitat nobiliària va induir a l’acumulació de cognoms a la nissaga.
Afegeixo uns exemples particulars meus :Un amic de Madrid es diu: Pedro-Manuel Pérez de Ayala y López de Ayala, Vizconde de Palazuelos. El General que manava l’Acadèmia General Militar de Saragossa on vaig fer la meva ultima mili, duran el régim franquista, no com “Caballero Cadete”, si no com a “recluta”, es deia: Francisco Hidalgo de Cisneros y Manso de Zuñiga i el Tinent Coronel Jefe del Detall del mateix lloc es deia: Carlos de Aymerich y Muñoz de Baena.
Es va imposar la “y” per distingir els d’origen patern del matern. Aquest ús nobiliari no va a tardar a ser imitat pels hijosdalgo, letrados, etc. i es va generalitzar a Castella. El liberalisme del segle XIX va suposar l’inici de la decadència d’aquest ús, que va desaparèixer pràcticament durant el segle XX.
Quan això succeïa a Castella, es va acceptar l’ús de la “y” pels escassos catalans, generalment d’alcúrnia i partidaris dels dos cognoms. El canvi de la “y” per la “i” es va produir amb motiu de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra el 1913, quan va suprimir la “y” grega de l’alfabet català per la “i” llatina. Aquestes normes, és conegut que, no foren fàcilment aseptades. Els catalanistes partidaris de la reforma Fabra van ser els primers de l’ús de la “i” com un signe extern de catalanitat cultural fabrista, però que no va adquirir una certa normalització fins a la vinguda de la República el 1931.
I tal com es deia en el concurs de l’1 2 i 3 de TVE.......fins aquí puc explicar.
I aquest es el motiu pel qual jo tampoc faig servir aquesta “i” tant de moda actualment.
www.perepicabanes.blogspot.com
PER A SABER-NE MÉS:
www.aeap.es/archivo/5308b0ba6b171e5262bcac8a31f3dccd.pdf
i també:
www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/.../icognoms.pdf
Moltes gràcies per la informació Pere Pi!!
ResponElimina