De: oriol prunés
Enviado el: dimarts, 24 / desembre / 2013 12:41
Para: picabanes@gmail.com
Asunto: Consulta XIV Cuepo de Ejército Guerrilero
Benvolgut Pere.
Tot fent unes recerques a Internet, m’he assabentat que vostè fou un combatent republicà enquadrat en el XIV Cuerpo de Ejército Guerrillero. No en sabia res de que la República va comptar amb un cos d’èlit assimilable al que avui en diríem les “forces especials”, els comandos. L’únic cos especial republicà que coneixia és el Regiment Pirenenc Nº I de Cataluya, “els pirenencs”, format substancialmente amb militants d’ERC, però es tracta més aviat d’una unitat de muntanya més que d’un cos de comandos.
No sóc historiador. Peró el meu interès pel Cuepo de Ejército Gurrillero, purament personal, respòn a tres motius: tot i que tinc 51 anys, vaig rebre la memòria republicana gràcies a l’avi Josep, que va fer la guerra a la Creu Roja (i tot i així, el van enviar a un camp de concentració!) i fou militant d’Esquerra Republicana; la meva militància a Izquierda Unida; i, a més a més, al fet que vaig fer el servei militar als “boines verdes” (COE-22), que en aquell moment, a primeria dels 80s, i ara mateix, després de la reorganització que han sofert les forces especials a Espanya, érem coneguts com els “guerrilleros”. Pel que veig, entre la distribució en companyies, , seccions y patrulles del XIV Cuerpo de Ejército, així com la manera d’operar, i la de les COEs, que es van posar en marxa els 60s, hi ha una gran semblança: companyies distribuïdes pel territori, les COEs eren comandades per un capità, amb molta autonomía, es dividien en dues seccions d’aproximadament 50 homes, amb un tinent en cap, i després en patruilles i en “binomios”, la unitat bàsica (de fet, el teu “binomio” era com la teva ombra); i estàvem especialitzas en la infiltació-exfiltració, el sabotatge i l’ocultament en territori hostil i en formació de la població civil per muntar guerrilles, a més de tota mena d’operacions especials i supervivència. I, sí, també teníem un aura especial que ens feia diferents dels altres soldats i molt respectats: quan nosaltres passàvem, ni que fóssim solament dos o tres, fijns i tot els legionaris, aquella colla de bèsties, se n’apartaven i callaven. Com els guerrilleros del XIV Cuerpo de Ejército, mítics en aquell moment de guerra. Certament, estic amb vostè que s’és guerriler per tota la vida. D’altra banda, em satisfà saber que la meva formació militar és hereva de la seva, dels comandos republicans, perquè cada vegada tinc més clar que el XIV Cuerpo de Ejército Guerrillero va ser on primer es van assajar les forces especials tal i com les coneixem en l’actualitat. Això, per desgràcia, no és reconegut a les forces armades actuals, però ja sabem com s’ha amagat i escamotejat, a les darreres dècades, la memòria de la nostra República.
Si vostè no està massa atrafega i disposa d’una mica de temps, , m’agradaria que satisfés la meva curiositat pel que fa a tres qüestions:
a) Un cop acabada la guerra, ¿quin paper van jogar els homes del XIV Cuerpo de Ejército Guerrillero en la constitució de la guerrilla a Espanya i en l’organització de la resistència francesa?
b) La creació de les forces especials britàniques, a la II Guerra Mundial, ¿es va inspirar en l’experiència republicana?, ¿quina contribuició hi van fer comandos del XIV? Tinc entés que els brigadistes nord-americans Irving Goff i W. Aalto, guerrillers del XIV, van fundar o van contribuir a fundar les forces espcials britàniques.
c) Una curiositat més folclórica. La famosa boina que identica els comandos, ¿ja la duien els guerrillers de la XIV?
Rebi una cordial salutació i una forta abraçada guerrillera.
Oriol Prunés
De: Pere Pi [mailto:picabanes@gmail.com]
Enviado el: dimarts, 24 / desembre / 2013 22:35
Para: 'oriol prunés'
Asunto: RE: Consulta XIV Cuepo de Ejército Guerrilero
Benvolgut Oriol:
Em plau haver rebut el teu mail i t'el contestarè amb tot el que pugui o sigui del meu coneixament, però previament ja et dic que tinc unes Memòries de 84 planes, que pots trobar penjades a Internet, però que si em dones a conéixer la teva adreça postal, te les puc enviar per Correu al teu domicili, que aixi al tu llegir-les directament, jo m'estalvio de tornar a repetir-te tot el redactat de les mateixes, doncs en elles hi figura tot el poc o molt que jo pugui saber del XIV Cos d''Exèrcit de Guerrillers, com també tinc unes "VIVÈNCIES DE UN GUERRILLER, VOLUNTARI A LA GUERRA CIVIL D'ESPANYA DEL 1936/1939", que em va escriure un cosí de la meva esposa qepr, i que jo previament havia gravat d'acord amb les seves indicacions en uns cassetts i que van ser penjades també a Internet el 4 de gener del 2002 i com que només em queda un únic exemplar d'aquest, si que no t'en puc oferir pas cap, però a Internet estant complertes i aquestes només tenen 38 planes. També et dono a conéixer l'adreça electrònica al que te hi pots adreçar amb nom meu, que han fet un libre precisament sobre el XIV Cos d'Exércit i a on jo hi vaig col·laborar modestament i dins dels meus petits coneixaments, per si el dia que ja surti editat el llibre , en puguis adquirir algún exemplar, si es que realment et pot interessar, doncs ells tenen moltes més dades i fidedignes que no pas jo i que moltes les van treure del Arxiu Històric Militar de Salamanca, per què allà hi dorm tota la documentaciò existent d'aques Cos d`'Exércit que radicava a Barcelona...... de les que pugui tenir jo personalment. Domenec Blasco: cebgce@gmail.com .
Per el que m'expliques els COEs han estat una copia total de lo que realment varem ser els guerrlllers a la nostra guerra civil, doncs els sistemes i tot plegat veig que es pot dir que es fet i calcat de les instruccions i ensenyances que nosaltres varem rebre a la "Escuela de Especialides" o sigui de "Forces Especials" que tu ja dius i on anavem nosaltres previament a fer uns cursets de varis mesos per apendre la tàctica dels guerrillers russos, doncs tots els professors es pot dir que ho eren.
Per cert que durant la nostra guerra civil , els nacionals de cap manera en sabien res de les nostres activitats guerrilleres, doncs en llibres que posteriorment he llegit quan parlaven de les baixes que els hi produiem, en les nostres incursions dins de terreny enemic, sempre ens deien...."los infiltrados".....
Jo també em creia que el nostre Cos d'Exércit era el unicament de guerrillers, però després he sabut que cada partit polític, tenia en les seves divisions, els seus particulars de guerrillers, encara que amb molta més petita escala que no pas nosaltres. El nostre estava dominat per el PCE, el PSUC i la UGT, la dels anarquistes per la CNT-FAI i la dels republicans per els de ERC i que tu ja esmentes, també tenien els seus, però de cap manera ho varen pas ser mai els de la Pirenaica, doncs els hi deien aquest nom, per què aquesta Divisiò estava essencialment destacada en els Pirineus.
El XIV Cos d'Exércit de Guerrillers, no era ni conegut per les forces republicanes, doncs tot es portava en secret, Jo quan al final estava a l'Estat Major de la 75 Divisiò, que abarcabem de Lleida als Pirineus, periodicamen rebiem felicitacions de Negrin al ser assabentat de alguna de les operacions que s'havien portat a terme dins el territori dels nacionals, doncs era el nostre camp de operacions habi t uals dels guerrillers, Una vegada la nostre Divisiò, precisament durant la batalla del Ebre i per fer-lis distreure tropes i que aquestes no pogessin anar a ajudar als nacionals al camp de batalla del Ebre, van estar tota ella durant un més darrera les forces dels nacionals.
Mira es com la travessa del Ebre que mai ningú n'ha parlat i aquests historiadors del llibre que te esmentat , si que ho fan constar en el seu llibre i que jo ho se, per què ja vaig llegir les galerades complertes, però uns dies abans del Dia H, la 76 Divisiò que abarcaba de Lleida fins el Mar tot el seu contingent va passar l'Ebre i mentre uns atacaven per el davant, la 76 Divisió, varen atacar als nacionals per la seva reraguarda i va ser la clau del éxit i es el que va permetre la victoria inicial, avançant dins de terra feixista, però quan en Franco hi va fotre tot el que tenia en aquell moment al seu abast i que li havien facilitat Alemanya e Italia, tot l'exèrcit republicà i els guerirllers, varen tenir de tonar travessar l'Ebre però en direciò contraria de la incial i amb la cua entre cames.Ja ho veus la "Escuela de Especialidades" que només hi an a vem els guerrillers o sigui que més aviat s'hauria d'haver-se titulat "Escuela de Guerrilleros" i que radica a Valldoreix
Un cop acabada la guerra, el XIV Cos d'Exércit, com a tal, no hi va pintar res com a cos de guerrillers, doncs el mateix es va desfer totalment al camp de Saint Cyprien a France i alguns diseminats es varen anar incorporant als maquis i altres van anar a parar als camps d'extermini nazis, per què tots els nostres Caps ens varen deixat tirats als sorrals dels Camps de Concentraciò de França i tots ells varen anar a parar a les repúbliques del Est o a la URSS. Si llegeixes les meves "memòries"`ja t'assabentaràs de la fi del nostre Major de la 75 Divisió en Peregrín Pérez Galarza.
Si la nostre guerra civil va ser un camp de experimentaciò tant per part dels alemanys com dels aliats, com també i inicialment de la URSS , doncs com deus saber la Divisiò Lecrec que va ser la primera que va entrar a Paris, després del desembarc a Normandia hi anaven integrats molts exguerrillers i soldats republicans espanyols.
No els guerrillers de a peu no portavem cap mena de gorro, unicament els caps portaven el gorro reglamentari amb els galons i el pantalò "noruego o basc" eren exactament iguals, llargs i lligats a sobre la de la sabata , la guerrera al hivern doncs al istiu anavem amb camisa i tot caqui i para de comptar erem parlant en plata l'exércit de can colllons........ i perdona la parulota.
Com pots suposar em tens a la teva disposió.
Amb tot l'afecte d'en
Pere Pi Cabanes.
