Em permeto contestar la carta d’avui 11 de novembre, signada per la senyora Teresa Belart Calvet de Barcelona i sota aquest mateix titol.
Ho sento, però jo de cap manera puc estar d’acord amb vostè, a sant de què els expresidents necessiten una oficina o un despatx, ni de 150 m2 com vostè diu. El senyor Pujol et te un de més de 400 metres2 i el que clama al Cel i sembla més aviat una befa, es que aquesta disbauxa li hem pagar amb els nostres impostos. Jo a casa meva, també en tinc un de despatx i per mi sol i ja abans de jubilar-me, però m’el vaig tenir de pagar de la meva butxaca i si ells creuen que realment el necesiten, cosa que jo sempre he dubtat, doncs que facin igual que jo, o que els hi proporcionin a les seus dels propis partits, per què apart de la seva sucosa pensiò vitalicia i que ells mateixos es varen autootorgar, encara em de sufragar-lis els seus cars i extravagants capritxets?.
En Truman quan va plegar de president de la naciò més poderosa del mon, cosa que mai ho serà Catalunya, s’en va tornar a casa seva amb el seu cotxet i sense ni escorta. I l’Arnold Schwarzenegger, quan va plegar de governador del Estat de California, un dels més grans dels EE UU, va tenir de tornar a fer d’actor, per poder anar fent bullir l’olla........i en Johnson, els dos Bush i el Carter, aquests com que ja tenien el ronyò ven cobert s’en van tornar als seus ranxos i el Clinton, donant conferències ha fet la primera pela.
Jo crec que amb la crisis de que estem “gaudin” i desgraciadament, de ja fa molts d’anys, haurien de predicar amb l’exemple, per què els tres, que de moment només tenim, es pot dir que sempre han viscut que de la poítica.
El senyor Pujol te el títol de metge, però no crec que mai hagi exercit com a tal, millor dit, jo crec que mai ha treballat amb res.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada