L’anticatalanisme és un dels combustibles més eficaços en el País Valencià, les Illes i a Aragó on governa el PP amb majoria
Parlar de Països Catalans és complicat. Voldríem que no fos així, però n’hi ha prou de recordar que al País Valencià, a les Illes i a Aragó governa el Partit Popular amb majories àmplies i que l’anticatalanisme és un dels combustibles més eficaços. Els ho dic mentre a les Illes els professors lluiten contra el TIL i després que hagin tancat Canal 9. No tot són males notícies: a Fraga la
manifestació contra el català va aplegar tan poca gent que no va ni poder començar. El cert és que alguns franjolins hem sentit que formàvem part de la Marea Verda de les Illes. I que aquests professors han sentit la mateixa vergonya i impotència que molts catalans quan els governs de Zaplana, Camps i Fabra han tallat el senyal de TVC, quan ha perillat la Bressola, quan l’exministre Belloch parla de suspendre l’autonomia de Catalunya, o quan els seus amics han intentat esborrar el nom de la llengua amb el lapao. La referència cultural acaba essent bàsica i la solidaritat interterritorial, un deure.
manifestació contra el català va aplegar tan poca gent que no va ni poder començar. El cert és que alguns franjolins hem sentit que formàvem part de la Marea Verda de les Illes. I que aquests professors han sentit la mateixa vergonya i impotència que molts catalans quan els governs de Zaplana, Camps i Fabra han tallat el senyal de TVC, quan ha perillat la Bressola, quan l’exministre Belloch parla de suspendre l’autonomia de Catalunya, o quan els seus amics han intentat esborrar el nom de la llengua amb el lapao. La referència cultural acaba essent bàsica i la solidaritat interterritorial, un deure.
Aquí la identitat es crea sola per pura voluntat de supervivència cultural, però sobretot perquè les mostres de solidaritat d’altri han estat tan escasses que fa feredat pensar-ho. Quants intel·lectuals espanyols han fet costat als mestres de les Illes? Quants s’han queixat del lapao? Quants s’han indignat pel blaverisme? Ni els dits d’una mà.
El que un acaba concloent és que hi ha una part de la població a qui ja li està bé que desapareguin totes aquestes noses socials i culturals, i una altra que sent molta solitud, però també la solidaritat de gent d’arreu, de la gent que se n’ha anat, de Mequinensa a l’Alguer i d’Elx a Perpinyà. La identitat, dinàmica i permeable, es continua creant també per defecte, no tan sols per tot el que construeix: també com a mecanisme de protecció. És fàcil pensar que, quan et volen mut, quiet i sol, és perquè es tenen coses a dir, perquè pots avançar i perquè els territoris germans són vius. Per negar una mentida, amb una vegada n’hi hauria d’haver prou. Quan l’has de negar mil vegades, el que sol passar és que el que es nega, és veritat.
Ref. El País digital 7 DIC 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada