Aquest
escrit, ja va sortir publicat a EL PERIÒDICO fa molts anys i que em permeto
reproduir, per estar crec d'actualitat i que degut al mateix, vaig ser convidat
uns dies després, a TV3 al programa de Josep Cuní "Els matins de TV3"
sobre aquest mateix tema i al preguntar-lis el motiu de la seva invitació quan
me la varen formular per telèfon, em varen dir textualment: "Es que
vosté, es la nota discordant".
Va l'article publicat:
Amb motiu del "prometatge" de
l'hereu de la Corona ,
m'han cridat l'atenció les "felicitacions" en un to més aviat despectiu
per part de Carod Rovira d'Esquerra Republicana de Catalunya i en Llamazares de
IU, -que en "román paladino" vol dir "comunista"-. Creieu
que als ciutadans ens preocupa gaire si tenim rei o president de la Repú blica?
No és aquest el problema estrella dels
espanyols i essencialment per els que degut a la edat, em viscut: la monarquía
d'Alfonso XIII, la dictadura de Primo de Rivera — pare de José Antonio—, la República de
Treballadors del 1931 al 1939 —incloent-hi la dictadura sagnant a partir del 18
de juliol del 1936 de la
CNT-FAI i la dictadura franquista de prop de 40 anys i
finalment l’actual democràcia. Perqué la
monarquía, "reina, pero no governa" i després... es de suposar que un
president de la República ,
voleu dir que mai viuría en una barraca del Somorrostro, o en un pis de renda
limitada o en una casa aparellada? Es pot comparar per exemple, la
"pompa" que utilitzava Miterrand, SOCIALISTA i president de la república
francesa, amb la de Lluís XIV que ja li deien "el Rey Sol", amb la de
la nostra monarquía?... i la d'en Ceacescu... i la de……. i no acabarían.
Els jubiláis i els pensionistas,.
cobraríem pensions mes altes en una República? Els treballadors, tindrien uns
sous mes elevats...? Perdoneu que ho posi en qua-rantena i si no, recordeu les
majories absolutes del govern del PSOE del 1982, que ja va iniciar la primera
gran retallada a les noves pensions.
El Sr. Llamazares, ha de recordar els
paí-sos amb régim comunista de partit únic, o sigui dels seus, en els quals els fills han "heretat"
i ni han que ja van per la tercerera generació, la canongia de president en
morir el seu pare... Si aixó no és també una "monarquía
hereditaria", ja ens explicarà qué és.
I és que en aquest món, un ha de ser per
lo menys, agraït. Al meu modest criteri, Joan Carles es va guanyar la plaça de
rei, ja que al ser al mateix temps cap de l'Exércit, amb la seva decisiva actuació
el 23-F -quants varem ser que no ens anárem a dormir fins que va sortir ell a
TVE- donant compte d'haver llegit la cartilla i posat firmes a tots els
militars golpistes esvalotats —Milans del Bosch, Tejero, Armada etc.
Somiem . S'imagínen per a un moment si
aquell dia haguéssim tingut per exemple a l'Angel Colom com a president d'una
hipotética República i a Pilar Rahola com ministre de l'Exércit, tots dos per
aquells temps capitosts d'ERC ?... Segur que ens esperaven com a mínim, quaranta anys més d'una segona
edició de franquisme-bis i podeu suposar que serien a pastar fang tant aquests
dos partits —molt agressius verbalment en l’actualitat — com tots els altres
partits polítics que “gaudim”, perqué les paraules davant els fusells, no
serveixen per a res. Si
l'any 1936 Manuel Azaña, president de la II República , amb un currículum molt mes brillant que mai
tindran aquests dos, no va poder parar els "nacionals", de qué va
servir la frase lapidaria d'Stalin "la causa del poble espanyol és la
causa de tota la humanitat avançada i progressiva"... Doncs que tots els
partits polítics d’aquella època, se'n varen anar a Can Pistracs i no varen
tornar a “ressucitar”, fins después d’haver estat proclamat com a Rei
d’Espanya en Joan Carles, que va ser ell
amb la col·laboració mai prou valorada de l’Adolfo Suárez, els que ens varen
portar novament. la tant desitjada democràcia a Espanya.
PERE PI CABANES
Cantonigrós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada