És una paradoxa en el nostre
país, on els diputats de Izquierda Unida (IU) disfruten d’aforament, demanin
que el Rei no la tingui. Ja era d’esperar que, després de l’anunci d’abdicació
de Don Juan Carlos, l’estrategia de l’esquerra més enllà del PSOE, fós treure a
debat públic la disjuntiva entre
Monarquía o República, sota l’erroni concepte de que la segona és poc menys que
un sinònim de democràcia, i la primera, en canvi, no.
Sí que és veritat que cada
vegada hi ha menys dubtes entre els ens econòmics, socials i polítics, de la
necessitat d’una segona transició per a sortir de la crisi econòmica, social i
de valors on s’ha enfonsat Espanya 35 anys després de la dictadura resultant de
la Guerra Civil.
Però invocar avui la figura
de la República
com la solució d’aquests problèmes, és propi de qui ha perdut el sentit de la
realitat i desconeix la historia del seu país. Bé es cert que les aspiracions
republicanes d’una part de la població són perfectament legítimes, però negar
l’evidencia de que l’actual monarquia parlamentaria i constitucional ha
proporcionat el més llarg període d’estabilitat democràtica en el nostre país,
o presentar-la com un obstacle per a la necesaria regeneració de la vida
pública espanyola (i també la catalana), és refermar-se en l’oportunisme
polític que ens ha portat fins on som. Ja ho va escriure Tomasi di Lampedusa,
en la seva cèlebre obra “El Gatopardo”, quan deia allò de que “És necessari que tot canvii, si volem que
tot segueixi com està”.
Unes institucions més
democràtiques i mès transparents poden existir tan en una Monarquia com en una
República, com en qualsevol altra forma d’organització política d’un Estat. Qui
ha portat el país a la ruina, no ha estat la Monarquía , sinó uns
partits polítics (que hi serien igual en una República) amb uns liders d’una
mediocritat manifesta els quals han permès, quan no han tingut unes
connivències impròpies amb elles, que
unes oligarquías econòmiques dirigissin el país, d’acord amb els seus
interessos particulars.
Els que proposen referendums
vinculants de si Monarquía o República, ho fan, com sempre ens tenen
acostumats, sense aclarir ni tan sols quin model de República proposen. Vé a
conte recordar una anècdota del segle XIX, quan després de l’abdicació d’Amadeu
de Savoia, es va instaurar en un pim-pam-pum la Primera República
(1873-1874), d’una existencia fugaç, degut a coincidir amb factors d’inestabilitat com les
guerres carlistes, la revolta cantonal de Cartagena, la guerra de Cuba i
l’independentisme català de llavors. Però potser el principal factor
d’inestabilitat fou la incapacitat de federalistes i radicals per a posar-se
d’acord ni tan sols sobre el model d’Estat.
Còm sería de feixuga la cosa
que, fastiguejat d’inútils debats parlamentaris, el primer president de la República , Estanislao
Figueras, va arribar a dir en un consell de ministres: “Señores, ya no aguanto más. Voy a serles franco: ¡Estoy hasta los
cojones de todos nosotros!”. Poc després, Figueras va sortir un matí del
seu despatx, diuen que per a donar un passeig pel parc del Retiro. Però lo cert
és que es va dirigir a l’estació d’Atocha i va agafar un tren amb destinació a
París. Al seu despatx hi vàren trobar la seva carta de dimisió.
Episodis tan faceciosos com
aquest són els que ens poden proporcionar, amb les seves propostes, els populistes
oradors polítics que disfrutem avui dia. I podrien fins i tot ser divertits, si
no fós que les actuacions dels polítics ens costen molts diners als ciutadans,
i nosaltres preferim divertir-nos en altres coses. A més, a part de Monarquía o
República, hi ha un altre sistema, molt més barat, i al que ningú sembla
donar-li importància. I és “Res”. Aquesta resposta sembla agafar amb el pas
canviat als que l’escolten. Però no és, ni més ni menys, que el sistèma
Nord-Americà. Allà no hi ha ni Monarquía ni República. És el propi president
qui es desplaça, previament preparat pel Secretari d’Estat, allà on sigui
necessària la seva presencia personal, en representació institucional dels
Estats Units. És que aquí, el president del Govern està tan ocupat, que no pot
assumir aquesta funció?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada