1185-MÉS SOBRE EL TEMA: ARTUR MAS ÉS ENTREVISTAT A LA CADENA DE TV NORDAMERICANA CNN

De L’altre Pere

Para: Pere Pi

Asunto: Re: 1183-ARTUR MAS ÉS ENTREVISTAT A LA CADENA DE TV NORDAMERICANA

CNN

Degut a la dedicatòria, t'haig de contestar sense moltes ganes.

L'opinio teva i del teu fill, ja ho has dit varies vegades, son sempre

iguals. Val d'acord.

Les manifestacions del President Mas, no les he sentit i per tant no tinc clar que va dir i menys que volia dir.  De totes maneres tots els tants per cents quedarien aclarits amb un referèndum ... però hi ha qui  no ho vol.

Si la presentadora li diu Arturo, es fallo seu, el rètol veig que posa

Artur.  A tu també et diuen de vegades Pedro i inclòs hi firmes, no passa gran cosa.

Del sempre comentat tema "serveis socials", sincerament em sembla demagogia.

Però cada un opina com vol.

Segur que les despeses de la festa d'ahir a Girona del teu "estimat" (terme que tu també fas servir) Felip / Felipe VI, et van semblar de lo més normal .... ja se que si hi ha darrera un patornat i no se que més.  Però festa grossa i sense miraments, ha això si, els que es volien manifestar a 3 quilometres lluny, beneïda llibertat.

Ja saps que procuro entrar el mínim possible en polèmiques amb tu, ja que sempre les guanyes.  Es saps més i estàs més entrenat.

M'hen vaig a la festa del  comerç i esport del "Vol de nit" a St. Hipòlit i intentar acabar el dia be.  Si em telefones al mòbil ,si vols et vinc a buscar.

Salutacions de l'altre Pere.

De Pere Pi

A L’altre Pere:

              Em sembla que aquesta vegada t'has ven equivocat de

destinatari, doncs l'escrit objecte de la teva "novel·la" habitual, tu ja saps de que el va redactar el meu fill Jordi, malgrat que també saps de sobres, de que jo combrego totalment amb l'esperit dels seus redactacs i tu ja ho has pogut comprovar de que a la tertúlia dels diumenges  "La hora del vermut" de Radio Voltregà, sempre som dos (em Jordi i jo) "contra" tots vosaltres.

Es veu que avui estàs molt epistolar, malgrat la teva "falta de ganes" que em dones a conéixer i ja ho comprovaràs de que avui per cert jo tampoc no tinc ni ganes de contestar-te, ni tant sols de  contra replicar-te, crec que no val ja ni la pena, amb les teves monomaníes, de que mai has volgut admetre que et puguin criticar al teu "enamorat" d'en Mas, doncs en aquests moments estic contestant un munt de mails que he rebut i tinc feina per lo menys fins a les dotze de  la nit. 

Jo sempre m'he signat Pere, o sigui d'ençà que vaig entrar a treballar l'any 1933  al Banc, a on de seguida un es tria una firma, per si el dia de demá et fan apoderat i si jo em vaig possar ja en aquells temps de la II República Pere, de cap manera va ser per esperits o desitjos nacionalistes, sinó per què lligar Pedro la "d" amb la "r" no era pràctic i en canvi amb Pere, la "e" amb la "r", perfecte, com tu molt be pots comprovar.

I si tu ja haguessis llegit les meves "Vivències" que em va escriure l'any 1999 un cosi de la meva esposa, qepr i que ja fa temps que et vaig "obsequiar" amb un exemplar, junt amb en Ramon, explico fins i tot una anècdota del 1939,  que em va succeir sobre la meva firma, quan estava al Batalló Militar Disciplinari de Treballadors a Deusto-Bilbao, a on estava redimint per "desafecto", "la pena por el rabajo", segons l'argot franquista.

 Em permeto recomanar-te que les llegeixis. Apart que ara no recordo qui me ho va dir de que "el que llegeix els meus escrits, és com el que va a missa, que mai apren res de mal".

El Pere "autèntic"