Per què resulta que un cop ha mort l’Adofo
Suárez, qepr, ara tothom li rendeixen els més alts honors i reconeixen obertament
que va ser l’artífex de la transició, el Rei acomiada emocionat l’expresident,
Rajoy destaca la capacitat de consens –cosa que ell mai ha desenvolupat- i tota
la trepa dels impresentables polítics de que “gaudim” a Espanya i sense cap
excepció, el pugen a dalt dels altars.
En canvi ara ja ningú es recorda de que quan ell,
enfastiguejat del seu propi partit UCD i sobretot dels seus “barons”, va fundar
el seu CDS (Centre Democràtic y Social) fet
a “su imagen y semejanza) i es presenta a les eleccions generals, treu la
“exorbitant xifra” de només dos diputats, un ell i l’altre per el seu fidel
escuder, l’Agustín Rodríguez Sahagun.
Està ven vist de que aquí a Espanya, per tal
de que amb un li reconeixin les seves virtuts..........primer, s’ha de morir.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada