He llegit amb interès l’article de 5 A TAULA publicat el dia 15 al apartat VIVIR de La Vanguardia el que m’ha fet recordar una anècdota o “record” d’abans de la guerra del 1936. El senyor Francesc Parellada Riera, més conegut com en Paco de la Fonda, i realment la persona que va fer arribar aquesta fonda a ser coneguda internacionalment, presumia que un dijous, o sigui qualsevol dia de mercat, havia cuinat un sac d’arròs –que em sembla que eren de 50 quilos- per servir les paelles dels dinars encarregats i ara explicaré la seva “arma secreta”
A la que prenia nota de la comanda, feia portar un plat curull de llesques d’un bon pa, -no com el d’avui dia- i un bon porró de vi negre “de la casa” i els comensals m’entres esperaven el primer plat començaven a menjar pa i vi, doncs aquella hora la gana ja els empaitava, per la qual cosa quan arribava, ja tenien l’estomac mig `ple de pa i veure vi. I al finalitzar el dinar, tots deien el mateix......Es que a la Fonda Europa, serveixen uns plats tant abundants –cosa que era certa- que no te’ls pots ni acabar. I ell sempre al acabar, al sortir els preguntava.......QUE....BO.....BO !
A les “7 Portes” que regentava una seva filla, des de l’any 1940, al acabar de dinar et servien una bona copeta de un bon cogñac –aleshores no se’n deia ni Brandy ni Jeriñac com van intentar els de la Real Academia, ni encara el wisky era tant conegut com ara, i el dir....”això no ho he pas demanat”, la noia sempre deia......”això es una atenció que tenim pels de Granollers”, ja que en aquella època, a Granollers encara ens coneixíem tothom.
El 1936 que Granollers estava sotmès al comandament dels criminals de la CNT-FAI i com que En Paco de la fonda, hauria estat considerat com un “burgués”, preveient el pitjor, es va presentar com a “voluntari” cuiner a la columna del Vallés ....que no es fa per salvar la pell, però........ això ja son figues d’en altre paner.
A la que prenia nota de la comanda, feia portar un plat curull de llesques d’un bon pa, -no com el d’avui dia- i un bon porró de vi negre “de la casa” i els comensals m’entres esperaven el primer plat començaven a menjar pa i vi, doncs aquella hora la gana ja els empaitava, per la qual cosa quan arribava, ja tenien l’estomac mig `ple de pa i veure vi. I al finalitzar el dinar, tots deien el mateix......Es que a la Fonda Europa, serveixen uns plats tant abundants –cosa que era certa- que no te’ls pots ni acabar. I ell sempre al acabar, al sortir els preguntava.......QUE....BO.....BO !
A les “7 Portes” que regentava una seva filla, des de l’any 1940, al acabar de dinar et servien una bona copeta de un bon cogñac –aleshores no se’n deia ni Brandy ni Jeriñac com van intentar els de la Real Academia, ni encara el wisky era tant conegut com ara, i el dir....”això no ho he pas demanat”, la noia sempre deia......”això es una atenció que tenim pels de Granollers”, ja que en aquella època, a Granollers encara ens coneixíem tothom.
El 1936 que Granollers estava sotmès al comandament dels criminals de la CNT-FAI i com que En Paco de la fonda, hauria estat considerat com un “burgués”, preveient el pitjor, es va presentar com a “voluntari” cuiner a la columna del Vallés ....que no es fa per salvar la pell, però........ això ja son figues d’en altre paner.
Aquest escrit ha estat publicat a la REVISTA DEL VALLÈS DE GRANOLLERS, el 22 de gener del 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada