dilluns, 31 de desembre del 2012

732-SENYOR MAS, VOSTÈ ES UN CÍNIC

I a més a més un mal educat. Cínic perquè, com s’ha atrevit en el seu missatge institucional de Nadal, assegurar que, situa el benestar social com a prioritat ?....seria curiós saber per  vostè, que entén per “benestar social”........se’n recorda qui va ser a Espanya el primer que va implantar el prepagament de un euro per recepta ?, aleshores els nostres impostos amb que se’ls rebenten vostès ?  en mantenir a “pan y cuchillo” als tres expresidents de la Generalitat ?  a conservar les ambaixades, que he demostrat un munt de vegades, que no serveixen per res ? i...... no acabaríem.

I després un mal educat, per què com va permetre que el dia del seu jurament, es tapés amb un  drap negre, el retrato institucional del Rei ?.

Jo no soc ni serè mai, ni franquista ni monàrquic i mal que li pesi, el Rei encara es el cap del Estat Espanyol i Catalunya, forma part d’Espanya i  crec que se li deu un respecte, per què sempre he pensat, modestament, que en aquest mon, per lo menys  un ha de ser agraït.

Ha pensat mai si el 23-F, quan el “Tejerazo”, ell no hagués estat el cap també de les forces armades espanyoles, a on serien actualment i des de aleshores, vostè i tota la parafernàlia que mantenim amb els nostres impostos ? , doncs a la clandestinitat...........per què a Espanya hauríem tornat a tenir un altre..........“Caudillito”

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

divendres, 28 de desembre del 2012

731-EL DRET A DECIDIR

Ara que hi està tant esperençat amb aquest programat referèmdum, el nou govern de la Generalitat, que per mi, per el sol fet que hi figurin tant el Quico Homs com la Irene Rigau, ja en tinc prou per desqualificar-lo, tal com vaig fer saber al senyor Mas, quan encara erem amics, jo em permeto recomenar-lis, malgrat que ja se de vell antuvi, que no en faran ni cas d’aquesta suggerència, però que abans en podrien organitzar un altre, que segur que tindria molta més acceptació que no pas aquest i que era preguntar als catalans.....

Amb aquests anys de crisis i retallades, esteu conformes en que els expresidents de la Generalitat, continuín disfrutant de les mamandurries que ells mateixos es varen auto concedir  ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 27 de desembre del 2012

730-CATALUNYA NO ÉS EL PAÍS VASC

I tant que no, només cal llegir la premsa: Patxi López renuncia al despatx i el xofer de  “exlehendakari”. Només te una secretària, com a única prerrogativa  que te dret com a “Ex”. “Ha renunciat a la possibilitat de disposar de una oficina i un xofer i només el sou que percep es el de parlamentari, sense suplement com a “ex” i el despatx el te a la seu del seu partit.

Ho veurem mai això mateix a Catalunya, que tan en Pujol, com em Maragall, com en Montilla, com el dia de demà amb  en Mas ?. Es impossible, per què tots aquests expresidents, son d’aquells de que ........tots ens hem de sacrificar per Catalunya...........menys ells.

Els hi hauria de caure la cara de vergonya.......si es que mai n’han arribat a tenir.

Confirmo......CATALUNYA NO ÉS EL PAIS VASC..........  deixant a part la qüestió econòmica, que no hi té res a veure en aquest cas, ni tan sols en té “les formes”.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

729-SENYOR RAJOY, VOSTÉ CONTINUA SIGUENT........ UN LLADRE !

Tots sabem que aquest any, als funcionaris els hi ha robat la paga extra de Nadal, per una decisió unilateral dels pocavergonyes que ens governen.........allò de........yo me lo guiso, yo me lo como.........però es veu que encara no en tenien prou i sabeu quina ha estat l’atzagaiada que a més a més els hi han  fet?, doncs deduir del sou del mes, les cotitzacions socials de la paga extra que en canvi no han cobrat...........es pot arribar a ser tant cínic i pocavergonya i sabeu quina ha estat la seva solució salomònica, de “otro que tal” el ministre Montoro, doncs que ara, el que els hi han robat, els hi retornaran amb tres mesos. Això si fos un civil, se’n diria una estafa i en canvi que ho faci el govern, no te cap mena de importància.

Però amb quina mena de gent a anat a raure el govern de la nostre nació ?..........parodiant amb l’Aznar, hauria de sortir més de un i cridar........foti el camp senyor Rajoy, foti el camp ........

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dijous, 20 de desembre del 2012

728-AIXÍ S'ESCRIU LA HISTORIA...D'EN PERE PI CABANES


"Fotografia de l'agost del 1938, d'en PERE PI CABANES  als 18 anys, al front del Segre, amb un "naranjero", que era el fusell-metrallador que portaven tots els guerrillers i que ha estat seleccionada com a portada d'aquest libre que tindrà  281 pàgines"
Senyor Domingo Blasco Verdú
08130 SANTA PERPETUA DE LA MOGODA

Benvolgut Domenec:
                                 Tal com em vares demanar en la teva grata visita del dissapte dia 15, me empassat tot el totxo de les galerades de 281 pàgines, que em vares  deixar de la vostre obra conjunta, amb en Francisco Cabrera Castillo, sobre el XIV Cos d’Exercit de Guerrillers, que com tu molt be saps, jo en vaig formar durant la nostre maleïda guerra incivil i que em permeto fer-te el seguent comentari.

Segons vosaltres, aquest Cos d’Exércit, va ser format a principis del 1938, aglutinant els grups de guerrillers que actuaven per lliure en  les diferents unitats de tropa, cosa que s’ajusta a la realitat, doncs jo, com quasi un centenar de VOLUNTARIS, que procediem del Camp de Instrucció Premilitar de Pins del Vallés, varem ser destInats a l’Escola de Especialitats de Valldoreix, que era com tot lo de guerriller camuflada, la  veritable Escola de Guerrillers a on hi varem fer un curset intensiu que va durar uns dos mesos, a on ens varen ensenyar a fons, totes les “animalades”, que tenia de saber fer un “guerriller” i desde allà ens varen repartir per totes les brigades que aleshores formaven la 75 Divisió, que abarcaven  dels Pirineus fins el mar.

Cap a mitjans d’any, es va dividir la zona en dues, de Lleida als Pirineus per la 75 Divisió, quin cap va ser el mateix, el Major en Peregrin Pérez Galarza  i de Lleida al mar per la nova Divisió 76, que per cert el cap era un estranger que vosaltres ja dieu el nom, que era el que havia estat el director de aquesta Escola de Especialitats, el que em fa suposar que poques promocions en varen sortir més i fins i tot diria que la nostre potser va ser la única que jo no recordo que mai més, arribesin a cap brigada, nous elements procedents del’esmentada escola. Aquesta Escola, posteriorment es va convertir en el Parc Mòbil dels vehicles de les dues divisions.

A mi en van destinar a la 236 brigada junt amb un altre company de Granollers de les JSUC, que es deia Ramon Coma Avellana.

I ara em permetré fer algun comentari sobre alguna dada que feu constar,  que crec que no s’ajusta veritablement a la realitat.

Pàgina 146, dieu que el novembre del 1938, un “grup” de la 236 Brigada surt sota el comandament d’en Peregrin Pèrez......No, el que van sortir, doncs jo aleshores era el “cap” de la oficina de la 75 Divisió, totes les quatre  Brigades de la Divisiò, la 234, 235, 236 i 237 que vosaltres ja detalleu en la pàgina 152 i per això les comanda el cap de la Divisió junt amb el Comisari Esteve, per  fer actes de distracció dins del territori facciós, per tal que hagin de distreure tropes ja que s’està lliurant la batalla del Ebro.

Pàgina 152, dieu que abans de la batalla del Ebro a Catalunya només operava la 75 Divisió, quan en realitat ja feia algun temps que ja s’havia organitzat la 76 Divisió i es la que que abans del dia “H” de la batalla del Ebro, que es van endinsar dins del terreny enemic i que va ser la clau del éxit inicial  del pas del Ebre, doncs les tropes faccioses, es van trobar que els atacaven tant per el davant, com per la reraguarda , però que desgraciadament, al arribar-hi reforços, no es va poder conservar i al final les tropes republicanes varen tenir de tornar a atravesar l’Ebro, però en direcció contraria a la inicial

Si, tal com dieu en la pàgina 153, la base de la 75 Divisió la teniem a Guisona i la de la 236 Brigada a Coll de Nargó, en canvi en la pàgina 154 hi poseu a la 236 Brigada a ”Carò (sic), poble que mai havia sentit anomenar.

Pàgina 155, era veritat que l’Estat Major del XIV Cos d’Exércit, estava al Paseig Dom Bosco, nº 6 de Barcelona.

Pagina 158. Si, aquest xicot en Robles, que era de la mateixa edat meva, 18 anys, va arribar amb tots nosaltres, al iniciar el curset i tot el dia sempre anava amb un llibre a les mans llegint i sempre ens en hi reiem i li deiem “l’intelectual”, però li va sortir  tot un èczema a tota la cara i com que al Sanitari de la Escola, no ho va poder resoldre, el varen ingressar al Hospital Militar de Barcelona i ja li vaig perdre per sempre més, la pista. No tenia pas tipo de ”guerriller”. Mala fi devia fer, si va estar agafat presoner a la primera sortida que va fer

No, a l’Escola de Valldoreix mai hi va haver el titol de “Escuela Militar de         Especialidades”, si no que sobriament, només deia a la porta d’entrada,  del que havia estat el Casino de Valldoreix......”Escuela de  Especialidades”.

A la pàgina 159. Entre totes les quatre Brigades de la 75 Divisió, mai varem ser 1.186 homes, doncs a cada Brigada, ja faria prou si erem un centenar, doncs com dieu vosaltres, les Brigades de Guerrillers erem com una Companyia del Exércit.

Pàgina 163, teniu tota la raó quan comenteu una de les meves cançons de guerrillers que cantavem a la 236 Brigada,........”afortunadament” ......quan dic que no en recordo més tros i que el ”poeta” que va fer la lletre, mai ni sabia ni havia estat mai en una Brigada de Guerrillers i ja  el redactat, potser era una mica massa sectari, es clar que teniem en compte que tot el XIV Cos d’Exércit, estava dominat per el Partít Comunista.

Pàgina 164, torneu a posar que la 236 Brigada la va dirigir el cap de la 75 Divisió quan eren les quatre brigades d’aquesta Divisió i per això el cap era el Major Peregrin Pérez. En canvi el cap de la 236 Brigada, era el Capità que es deia Martínez i era un miner francés, però qjue enraonava perfectament l’idioma espanyol.

Pàgina 166. Si els soldats de tot l’exercit cobraven 10 pessetes diaries però els guerrillers si que tenien un plus superior que segons vosaltres era de 6  pessetes diaries més, però que jo, ja ni recordo.

Pàgina 173, vosaltres poseu que la 236 Brigada varen fer presoner a un alemany i ja te ho vaig dir, quan ens varem conèixer a Santa Cruz de Moya, que no en varen ser un si no dos, que anaven amb una moto amb sidecar, que els alemanys varen fern tant famoses a la guerra 1939/1945.

Pàgina 181. Aquesta anécdota no va pas ser ven be així, si no que al cap del grup, que era de la 236 Brigada, de guerrillers, que anaven tots amb uniforms del exercit franquista, al veure que passaba el temps i la guardia del pont no marxava, els va fer fomar un troç abans del pont i marcant el pas,  es van possar a cantar el “Cara al Sol “ i al pasar per el costat de la guardia del pont, es van saludar militarment.......i quan va estar lluny de a seva vista....cames ajudeu-me a corre.

Pàgina 240.Amb  el comentari que feu sobre els guerrillers que VAREM fugir a França desde Catalunya us “cobriu de gloria”, es coneix que vosaltres dos no hi vareu ser assegurant que “no varem voler anar o no varem poguer anar a la zona Centro”.....i com volieu que hi anessim, nedant a través del Mediterrani ?. tant tu, com en Francisco  Cabrera, que segons tinc entés, va ser Tinent de la Guardia Civil franquista, avui retirat, teniu un exemplar de les meves Memòries i sabeu que la 75 Divisió varem ser els darrers d’entrar a França el 9 de febrer del 1939 i desde la frontera fins el camp de Concentració de Saitn Cyprien, durant tres dies caminant a peu, hi varem anar conduits com “xaiets”, per els gendarmes francesos i tal com dieu, en canvi els nostres Comandaments, tant en Peregrin Pérez, cap de la 75  Divisió, com en Domingo Ungria, Cap del XIV Cos d’Exércit i sense entrar en cap cap de concentració, varen fugir cap a la URSS.

Amb en Peregrin ens varem despedir a Figueres, ell ja vestit de paisà, amb un vestit, que em sembla que encara el vegi, que li anava molt petit, degut a la seva còrpora, que semblava en “Pepitu va de curt”, a on li vaig entregar les 7 o 8000 pessetes que teniem normalment a la Divisió en bitllets de 100 dels nacionals, malgrat que ell i a través del motorista i a Sant Pere de Torellò, ens havia donat ordres de que “ho cremessim tot” cosa que varem fer, menys aquells bitllets que em vaig guardar a la butxaca del pantalò i que li vaig entregar religiosament, quan es compadia d’haver incluit als mateixos amb aquella ordre. Tots els caps militars, Comisaris políics, dirigents del Partido,  varen  desaparèixer i jo no recordo pas haver-ne trobat mai cap, als camps de Concentraciò, que varem estar a França.

En aquest camp, la gana, miseria i vexacions que varem sofrir, només ho sap el que si va trobar i estava vigilat només que per soldats senegalesos, que sempre anaven amb els seus fusells i la baioneta calada i saps quina era la seva “distracció” ? doncs quan un refugiat, com erem anomenats, intentava fugir a través dels filats, l’empaitaven i quan al tenien a prop, amb un cop sec, el punjaven amb la baioneta al cul....i reien.......

Pàgines 249 i 250. El vostre comentari sarcàstic sobre  el Sargent “oficinista” Pere Pi Cabanes, quin “destino” jo no havia buscat mai i que va  ser per què entre tota la Divisió, quan varen quedar en quadre per la retirada dels Internacionals, varen buscar tant sols un oficinista i no ni havia cap ni un. Jo m’hauria pogut posar com a ofici, aquesta denominació i en canvi a la meva fitxa de la Brigada, hi constava com a “bancari” que erem els empleats de banca i  per una veritable casualitat, varem “descubir” que un bancari, també era un oficinista i per aquest motiu, aleshores el cap de la oficina de una Divisió tenia de ser com a mínim Sergent i a mi em van tenir d’ascendir a Sergent i  segur que més de un, ara presumiria que ho va ser per “mèrits de guerra”, però jo com que soc més modest i prosaic, aixis mateix ho explico en les meves Memòries.......i vosaltres dieu.......”que logra pasar “aceptablemente” la “depuración” franquista”, m’ha molestat i molt per què.......qui collons us penseu que sou vosaltres, per criticar la actuació de una persona que als 17 anys i  com a babau, marxa voluntari a la guerra fins, el 9 de febrer del 1939, que cony sabeu de tot el que va passar. Aleshores jo estava al camp de “Treball” de Mourmelon-Le Marne o sigui tocant a la fontera d’Alemanya i Bélgica i tal com ja sabeu, jo nomes tenia 18 anys i sort de que més de un centenar de refugiats, gent molt mes gran i amb molta més experiència que jo, varen organitzar una expedició per els qui volien tornar a Espanya, doncs sabien amb la situaciò que ens trobavem en aquells moments a França, que era de penuria i privacions, apart del de la llibertat i jo  me hi vaig acollir i varem tornar a Espanya l’agost del 1939.

La “acceptable depuració”, que vosaltres tant alegrement comenteu, em va costar NOMÉS, que uns mesos de camp de concentració i més de un any, “redimiendo la pena por el trabajo”, en un batalló disciplinari de treballadors, militaritzat i posteriorment fer la mili fins l’any 1945 i si per aixó per vosaltres es passar la “depuraciò, acceptablement” ?, perdoneu, però m’hareu decepcionat, si aquest es el vostre punt de vista.

La guerra a Europa va començar el 2 de setembre del mateix any 1939  i aquell camp va ser ocupat de seguida per les tropes alemanyes i això, informat per la senyora Glória Pino del Consolat de França a Barcelona, molts anys després, que em va donar a conèixer que tots els que havien quedat en aquell camp de treballadors, varen ser traslladats a un “famós” camp d’extermini a Polonia, que ara no recordo el nom i a on, el 99 % hi varen morir.

Saps  de que em penedeixo, amic Domenec, en aquest moment ?, es d’haver acceptat la teva amable invitaciò, per aquella conferència a La Fatarella, sobre els guerrillers, a on precisament, es va fer propaganda d’aquest vostre llibre.

Pàgina 252. Insistiu que l’Enriqe Corachan, era l’ex-comisari de la 76 Divisió, quan el que era realment, Tinent-Ajudant, quan jo estava al Estat Major de la 75 Divisió del Major Peregrin Pérez Galarza`, que aleshores va ser quan es va fundar aquesta 76 Divisió.

Pàgines 271 i 272. El qe faltava pel duro. Jo no hi he viscut mai a Sant Pere de Torelló i desde ja fa anys que visc a Sant Hipòlit de Voltregà. I el vostre comentari intentant ser humorìstic, sobre “de una larga y fructífera carrera empresarial  como “banquero””, el vostre sentit del humor el trobo ridicul e infantil, jo només vaig ser un “modest empleat de banca” desde el maig el 1933, fins que vaig  demanar excedència l’any 1954, que aleshores ja feia sis anys que era director d’oficina i posteriorment sempre vaig treballar per el meu compte, fins el 1985 que als 65 anys em vaig jubilar o sigui que de banquer com en Mario Conde.......res de res.

La meva frase “lapidaria” que dieu que us vaig pronunciar quan em vareu preguntar del per què, m’havia allistat com a voluntari-guerriller, la podeu trobar a les meves Memòries, que no s’assembla amb res a la que vosaltres publiqueu, doncs diu textualment......”El que de jove no es revolucionari........es que no te cor....ara el que de gran encara ho es......... aleshores es que no te cap”.

El vostre comentari del peu de pàgina de la 272, tampoc va ser exactament tal com ho expliqueu.

Per cert que un dia i per TV1 vaig sentir i veure a Santiago Carrillo, que va dir.......”y esto que se dice de que el que de adulto es revolucionario es que no tiene cabeza, yo moriré revolucionario !”....em vaig fotre a riure i vaig pensar amb la seva carrera política. De jove va ser el Secretari General de les J.S.U. d’Espanya, a la guerra sempre va estar a la reraguarda, ell desde Paris i quan ja era el Secretari General del PCE, va organitzar  la invasió pels maquis del Vall d‘Aran, que va ser un veritable fracaç i que segons un reportatge de la TV2,  a on el cap de la expedició va confessar que al anar-hi  entrant, de moment fins a Viella, ja anava mirant, quan tinguessin de fugir per on tenien de passar i en Carrillo i fins a la seva mort , només, va viure de la Política. O sigui que ningú sabem, a on ni tant sols si mai va treballar......i d’això en va dir que moriria revolucionari fins a la mort......ja, ja, ja
Molt cordialment
PERE PI CABANES.
PD. Avui, a part i per correu postal, t’envio la foto meva del 1938, per la portada del vostre llibre, tal com  em vares demanar i que deuràs rebre demà dia 20.

727-FEL·LICITACIONS AL SR. PERE PI (Nadal 2012)

A l’excel.lentissim Sr Pere Pi, mundialment conegut com “el eterno descontento”:
Despres de tot un any rebent i rebent tota mena de missatges, crec que ha arrivat el moment de desitjar-li un mes que Bon Nadal 2012, i un Bon any 2013 encara que les previsions per al 2013 no son per fer volar coloms, pero ja se sap els jubilats d’or tenen butlla papal per superar la crisis.
Espero que durant el 2013 pugui seguir gaudint de la immensitat de missatges i bons moments que he passat llegint-los.
Una forta abraçada,

Jordi Albanell
Cantonigròs.
-----------------------------------------------------------------
Benvolgut Sr. Pí:

Aprofito l' avitanteça d'aquestes Festes per lliurar-li una forta abraçada amb caliu i admiració pel seu tarannà mantingut dia tras dia i que admiro per tots els seus escrits dels que sempre he obtingut ensenyaments i saviesa i a la vegada demostrar-li el meu suport en tot allò que nomena i diu. Tantmateix  tant la meva dona ( que s'en recorda molt de vostè) com jo, li desitjem un tranquil  Bon Nadal al costat dels seus familiars e íntims. Estmiacions i molts records de
Assumpció i Ferran Hernández
-----------------------------------------------------------------
El día 24 de diciembre de 2012 12:17, Maria Angela Mangiafave de Ferreira escribió:
> Muy estimados señor Pedro, señor Jorge, señora Tatiana y familia:
>
> Deseo sinceramente hacerles llegar mis augurios de una Feliz Navidad,
> plena de salud, alegría y paz. Que Jesús los colme de bendiciones
> ahora y siempre.
> Con todo mi afecto. Angela

divendres, 14 de desembre del 2012

726-EL TRASLLAT A L'HOSPITAL TAMBÉ SERÀ DE PAGAMENT

El que faltava pel duro. Al pas que anem, desgraciadament, arribarà un dia no gaire llunyà, que tot ja anirà apart. , A veure quan de una punyetera vegada, els impresentables que ens governen, ens assabenten, amb què es rebenten els nostres impostos. Al final els catalans, fins i tot, per respirar, hauran d’abonar un cànon........només ens quedarà el trist consol de que aquest aire, sobretot, serà català.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà


Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari de Vic OSONA COMARCA el 20/12/2012 i al diari de Barcelona ARA el 6/01/2013.

dijous, 13 de desembre del 2012

725-AL PASSEIG DES BORN DES MOLINAR

A La Vanguardia d’avui dia 12, en Quim Monzó, ens explica que a un veí de Palma, li va arribar una multa fa set anys, per haver-se saltat un semàfor en vermell, quan en aquell Passeig no hi ha cap semàfor i no ha trobat forma legal que li traguessin la multa

No cal anar tant lluny, jo també fa molts anys, quan hi havia d’alcalde de Vic, un pocavergonya que es deia Jacint Codina, també per haver invadit una linia continua a la Carretereta de’n Sellés, em van fotre una multa de 100 euros i malgrat haver demostrat que en aquella carretereta, mai hi ha hagut, ni hi ha, després de tans anys,  cap linia continua, aquest individu, el meu recurs me’l va desestimar, per què “havia invadit una linia continua”, que només la va veure la ment febrósa de un policia municipal, quina única misió es veu que era omplir butlletes de denúncies.

Vaig fer un article, que es va publicar la Premsa de Vic, a on el tractava de tot, de lladre per amunt i que mai ni em va contestar ni em va demandar i que com a final, el comparava amb Curro Jiménez, demostrant que va ser  més honrat aquest bandoler amb el seu trabuc, que no pas ell amb el seu  bolígrafo.


PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà 

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari de Vic REVISTA MÉS el 27/12/2012.

diumenge, 9 de desembre del 2012

724-SOBREN REGIDORS, I DIPUTATS NO ?

Ara que sembla s’ha donat tant de moda, pregonar que als Ajuntaments hi sobren regidors, ningú ha pensat mai amb els diputats ? que encara en sobren tants o més, doncs només cal mirar quans ni ha, que no serveixen per res, quan hi ha un ple, tant en els Parlaments Autonòmics com en el Congrés dels Diputats ?.

Us haveu fixat mai en la colla de baliga-balagues que mantenim amb els nostres impostos ? i heu vist que es el que realment fan ?.........uns llegint el diari, els altres parlant per telèfon, els altres dormisquejant i fins i tot algú que fa burilles i a la que ha acabat de parlar el president del govern i el cap de l’oposició, a tots els diputats de cop i de volta, els hi venen ganes d’anar a pixar i allà no hi queda quasi ningú, fins que no arriba la hora de les votacions, que aleshores si, que tots com un ramat, tornen a seure al seu escó i que han de fer només ? ........ doncs esperar que el cap de cada grup, amb els dits de un ma, els hi senyali si ha de votar si, o no, o abstenir-se i per tot aquest treball “tant feixuc”, aleshores quan pleguen, degut a unes noves eleccions, gaudeixen de tota aquella colla de “mamandurries (1)" que ells mateixos s’han autoconcedit. Quan votant solament  els portaveus, ells sols, ens estalviaríem a tota aquesta colla de galifardeus

Ves si ni han encara de coses per retallar, abans de robar, com ens acaba de fer el senyor Rajoy,  de una part de la pensió als jubilats.

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

(1) Pels que no coneguin l'argot, el terme "mamandurries" es refereix a "aquells que cobren un sou sense mereixe'l ", i també segons altres fonts:
"
¡Cómo no!... del verbo mamar.


Mamandurria, o también... ganga, momio, sinecura... son palabras que comparten el mismo significado: cobrar un sueldo con el mínimo esfuerzo... o más bien gracias al esfuerzo de los demás.


Es un término que se usa para criticar actuaciones de cargos públicos, sobre todo políticos cuando aparentemente se lucran de forma... "no-procedente": aceptando comisiones misteriosas, vulnerando normativas y regulaciones varias, etc.


Mamandurria tambien se usa cuando algunos colectivos -con escaso o nulo talento- reciben sustanciosas cantidades de dinero y no se sabe muy bien dónde va a parar... y es que, por algo mamandurria viene del verbo mamar..."

---------------------------------------

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari OSONA COMARCA de Vic el 13-12-2012. 

723-CANVIS EN LA REVISTA DEL VALLÈS DE GRANOLLERS

El 07/12/12 20:50, "Pere Pi" <picabanes@gmail.com> escribió:
Benvolgut senyor Giménez:
                                        A través del darrer número que he rebut de la Revista del Vallés, me assabentat de que deixarà la direcció de la mateixa i el que em sap més de greu es que això sigui degut a una malaltia i li desitjaria de tot cor, que com més aviat millor, se'n guarís i el poguéssimn tornar a trobar, pilotant de nou la mateixa.

Ja sap que l'aprecia molt sincerament, en
PERE PI CABANES de Sant Hipòlit de Voltregà
------------------------------------------------------
Sent: Sunday, December 09, 2012 1:58 PM
To: Pere Pi
Subject: Re: RECORDANT VELLS TEMPS ...........

Pere,

 Le agradezco sus palabras, pero desgraciadamente no volveré a dirigir la Revista, porque la enfermedad que padezco no tiene marcha atrás. La explico en el Vallès que salió el pasado viernes, y lo explico con cierto detalle no por exhibicionismo, sino porque considero que después de treinta años al frente de la Revista los lectores fieles como Ud  merecen cumplida noticia.

Desde luego, yo soy responsable de lo que escribo, hay otros artículos que hablan de mí y que son frutos del cariño que agradezco ver escritos, pero que ni he pedido ni he buscado. Cuando reciba el Vallès del viernes lo entenderá.


Roberto

PD. No le pido perdón por no responderle en catalán, porque me horrorizan las faltas de ortografía y a mí no me gustan cometerlas, ni faltar el respeto a la lengua de mi esposa y de mis hijos. Por eso le escribo en la lengua que bien manejo. O como una vez escuché a un conseller: me pasa con el catalán lo que me pasa con mi mujer, la quiero !pero no se deja dominar la puñetera!


------------------------------------------------------

From: Pere Pi
Sent: Sunday, December 09, 2012 2:11 PM
Subject: Fw: RECORDANT VELLS TEMPS ...........

Marta:
         Això si que es ven trist, es que ja sàpigues previament, que aviat has de morir. Si ell te tota la raó, a la Revista del Vallès, tant es podia escriure en català com  en castellà i els seus articles sempre eren en castellà i ja ho deia, ell era català, per què va nèixer a Catalunya, però els seus pares eren de "provincies" i ja ho veus, al final encara explica un acudit, més aviat de caire, humorístic....Hostia i ara me'n assabento, veig que com tu, també  es diu "Gràcia", doncs ell sempre només es signava amb tot que Roberto Giménez 

722-FRASES DE GEORGES CLEMENCEAU, A VEGADES ATRIBUIDES A D'ALTRES

Georges Clemenceau


(Mouilleron-en-Pareds, 1841 - París, 1929) Político y periodista francés. Como periodista y líder de la izquierda parlamentaria, fue uno de los hombres más influyentes de la política francesa de fines del siglo XIX y comienzos del XX. Durante su segundo mandato como primer ministro (1917-1919), lideró el esfuerzo de guerra que condujo a Francia al triunfo sobre las potencias del Eje, y desempeñó un papel esencial en las conversaciones de paz que concluyeron en el Tratado de Versalles, consagrándose como una de las figuras más relevantes de la política de su tiempo.

Frases célebres



Un traidor es un hombre que dejó su partido para inscribirse en otro. Un convertido es un traidor que abandonó su partido para inscribirse en el nuestro.

No hay propiamente edad de la vejez; se es viejo cuando se comienza a actuar como viejo.

Es suficiente agregarle la palabra "militar" para que una palabra con significado lo pierda. Así, la justicia militar no es justicia, la música militar no es música.

El poder: la más completa de las servidumbres.

Eso que llaman verdad no es más que la eliminación de errores.

La vida es un espectáculo magnífico, pero tenemos malos asientos y no entendemos lo que estamos presenciando.

Manejar el silencio es más difícil que manejar la palabra.

Siempre dicen verdad los que están de acuerdo con lo que nosotros creemos.

Todos los cementerios del mundo están llenos de gente que se consideraba imprescindible.

Un hombre absurdo es el que nunca cambia.

La guerra es una serie de catástrofes que da lugar a una victoria.

Un hombre joven que no es un socialista no ha conseguido un corazón; un viejo hombre que es un socialista no ha conseguido una cabeza.

La vida de un hombre es interesante cuando ha cometido errores; es una muestra de que intentó superarse.

La guerra es una cosa demasiado seria para confiársela a los militares.

Cuando un político muere, mucha gente acude a su entierro. Pero sólo lo hacen para estar completamente seguros de que se encuentra en verdad bajo tierra.

El gobierno tiene que como misión hacer que los buenos ciudadanos permanezcan buenos y los malos no lo sean.

Los juicios son un asunto demasiado importante como para dejarlo en manos de meros abogados.

Toda tolerancia llega a ser, a la larga, un derecho adquirido

Todo lo que vive, resiste

Gobernar dentro de un régimen democrático sería mucho más fácil si no hubiera que ganar constantemente elecciones.

La diferencia entre un civil y un militar es que el primero siempre puede militarizarse, pero el segundo rara vez puede civilizarse.

La belleza es en la mujer lo que el dinero en el hombre: una fuerza.

La vida es una perseverancia.

dijous, 6 de desembre del 2012

721-UNA ESQUELA AMB MOLTA HISTÒRIA


AQUEST SENYOR, " SEBASTIÀ CONESA CARBONELL", ERA EL DIRECTOR DEL BANC ON JO TREBALLAVA L'ANY 1.945 I QUE VA MORIR L'ANY 1980
 I ES EL QUE EM VA BATEJAR COM A "EL ETERNO DESCONTENTO"

dilluns, 3 de desembre del 2012

720-FÀTIMA BÁÑEZ, LA MINISTRA D’OCUPACIÓ....... I DE LA BARRA I DE LA POCAVERGONYA

Sabeu que acaba de declarar aquesta impresentable ? que l’acord de no revalorar les pensions d’acord amb l’IPC, es una decisió de “responsabilitat” per part  d’en Rajoy, però  que tots els pensionistes tenim, el “suport sincer” de l’executiu. Ho sap aquesta individua que a plaça o a les botigues, cap ni una, ens accepta cobrar-nos, amb “suports sincers”,  si no el que volen cobrar es amb euros, dels que ens acaba de robar en Rajoy a tots els pensionistes ? i acaba dient.....Aquest govern no ha tractat pitjor els més febles.......es necessita desvergonyiment

Com es coneix que el sou de tot aquest “executiu” del que, desgraciadament,  en “gaudim” i que els hi paguem amb els nostres impostos, no han de dependre mai del IPC, si no del seu criteri “imparcial”, que ells mateixos s’han auto concedit ?

Que n’és de diferent......... del receptar al prendre, oi senyora ministra ?

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

dissabte, 1 de desembre del 2012

719-SENYOR RAJOY, VOSTÈ ES UN LLADRE



A part de que també es un embusterot i un poca- vergonya........com s’ha atrevit a robar-nos,  als pensionistes, el que per  llei ens corresponia, o sigui augmentar  les pensions pel 2013, d’acord amb l’IPC del any anterior, tal com varen signar amb el Pacte de Toledo, tots els Partits polítics i Centrals sindicals i entre ells ve hi havia el seu, el PP i no solament ha enredat a tots els que el varen  votar i li varen donar  -degut al seu programa del que no ha complert res de res, de tot el que va prometre- la majoria absoluta, que per mi, aquestes majories, no deixen de ser unes dictadures com les altres i encara sort, que després de unes eleccions en vindran unes altres i vostès, afortunadament,  se’n tornaran a la oposició, de on mai en tenien d’haver sortit.

I per això va criticar tant durament a un altre desgraciat, com va ser l’inefable Rodriguez Zapatero, per una cosa que vostè, per cert, ha fet exactament el mateix i no m’estranya gens ni mica que avui dia tots els espanyols n’estem farts del tot i no ens creiem ja a cap ni un, de tots els polítics de que “gaudim”.

Aleshores, els més de 60 mil milions d’euros, que tenim de reserva al fons per les pensions, que es van aconseguir durant la època de les “vaques grasses”, per preveure les de les “vaques magres”, com es actualment, per que els guarda.......per quan plogui ?  o es que com que estant  invertits amb  Deute Públic, Espanya ja no te ni diners  per tornar-los, però oi que ve ni han  hagut de diners i de sobres, per salvar  a una colla de bancs, que van estafar als seus clients, amb les cèlebres “preferents” ? doncs busqui’ls !

PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat al setmanari de Vic REVISTA MÉS el dia 4/12/2012 i també al setmanari de Granollers REVISTA DEL VALLÈS el 28/12/2012.