dissabte, 31 de juliol del 2010

DUBTE JURÍDIC




MIRA QUE EN SÓM D'ESTRANYS!

DIPUTATS BRITÀNICS PER LA INDEPENDÈNCIA CATALANA

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d’un referèndum per la independència de Catalunya. L’ocupació de Catalunya el 1714 pels absolutistes francesos i castellans fou possible per la traició del Parlament anglès d’aquell temps dels seus aliats a Catalunya a canvi del dret de vendre esclaus a l’Imperi Espanyol entre d’altra bijuteria (Veure search Com Anglaterra va trair els catalans):
“Que aquesta Cambra observa que més d’un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya; creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l’Estatut d’Autonomia ha estat violada per la justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010; expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d’organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l’Estatut de 2006 s’apliqui tal com s’ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur.” Signat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford, diputats del Parlament de Londres.

(Catalan Statute of Autonomy, Early Day Motion, Parliament UK, 14 juliol 2010)

Un diputat gal·lès presenta una moció de suport a Catalunya

Afirma que Catalunya és una nació i que els catalans tenen dret a decidir democràticament el seu futur

El diputat del Plaid Cymru al parlament britànic, Hywel Williams, ha presentat a la Cambra dels Comuns de Westminster una moció de suport a Catalunya en la defensa dels drets nacionals. La moció assegura que 'Catalunya és una nació', i expressa la 'preocupació dels diputats perquè la voluntat democràtica de Catalunya ha estat sobrepassada' per un tribunal de Madrid. 'La moció expressa el nostre suport i solidaritat amb la gent de Catalunya', ha explicat Williams.

El text reclama que es desenvolupi l'estatut original i demana respecte pel 'dret dels catalans a decidir democràticament el seu futur'. També demana que l'estatut de Catalunya es desenvolupi 'en la manera com es va votar a les urnes', i mostra el temor dels diputats a què 'futurs desenvolupaments constitucionals a Catalunya que tinguin el suport del govern i dels catalans puguin ser revisats judicialment per organismes que no són neutrals o independents'.

Hywel Williams ha assegurat que si els problemes entre Catalunya i Espanya 'persisteixen en el futur' demanarà organitzar un debat a la Cambra dels Comuns amb la participació del ministeri d'Afers Exteriors britànic. 'El líder del meu partit, els meus col·legues i jo mateix estarem sempre preparats per deixar clara la nostra opinió i pressionar el govern del Regne Unit a adoptar una posició', ha dit Williams.

Williams creu que el govern britànic es posicionaria probablement amb el govern espanyol a Madrid perquè té una 'tradició llarga i poc gloriosa' de posar-se d'acord amb les grans nacions i els centralistes i respectar poc el dret de les petites nacions com Catalunya, Gal·les o Escòcia. Amb tot, Williams ha admès que en política interna, el govern britànic ni cap institució de Londres han qüestionat mai la idea de Gal·les com a nació.

'Catalunya és una nació, així és com ho senten els catalans, i així és certament com ho veig des de Londres com a amic de Catalunya', ha assegurat Williams. El diputat gal·lès destaca en el text tramès al parlament que 'un milió de persones' van manifestar-se el 10-J a Barcelona per reivindicar 'competències dignes' per Catalunya. Williams ha definit la manifestació com a remarcable i magnífica pels interessos de les nacions sense estat.

¡BUENÍSIMO!....y no debería ser un chiste.

Una mañana, Zapatero, Presidente del Gobierno de España, queda gratamente sorprendido al leer una noticia en la prensa: María, una joven madre española, bautiza a sus recién nacidos gemelos, niño y niña, con el nombre de Zapatero y de España.


Honrado por esta circunstancia, Zapatero decide hacer una visita a la mamá en cuestión como muestra de agradecimiento.
Al llegar a su casa, encuentra a María dando el pecho a Zapatero; el Presidente reitera constantemente su agradecimiento y pregunta a la madre de los gemelos: ¿Dónde está España, la hermanita de este glotón precioso que no deja de mamar?.
María le responde que está profundamente dormida desde hace mucho tiempo.
Extrañado por la respuesta, el Presidente tiene la osadía de aconsejar a la mamá que debe despertarla y así podría tener la oportunidad de verla.
La respuesta de María deja al Presidente con cara de circunstancias: Señor Presidente, no es aconsejable despertar a España porque si España despierta Zapatero dejaría de mamar.

dissabte, 17 de juliol del 2010

ES VERITAT....LA GENERALITAT NO PAGA

No sigui tant suspicaç senyor Castells i no s’emprenyi tant quan li diuen les veritats.......tots sabem que quan es diuen les veritats es perden les amistats i la Generalitat, d’ençà que està vostè de Conseller de Economia i Finances, no solament no paga ara, per què hi ha crisis, si no que des de el primer dia, han estat uns mals pagadors i ara ve la proba del 9.

Els catalans que varem cobrar la modesta indemnització que va concedir la Generalitat de CiU l’any 2000, als que per motius politics varem estar ingressats duran l’época franquista en Batallons Militars Disciplinaris de Treballadors i els penques del govern central del PP, que tenien aleshores majoria absoluta -aquests que varen encetar el formatge del Estatut de tant trist desenllaç per obra dels impresentables del Tribunal Constitucional- varen tenir la barra de cobrar-nos l’impost del IRPF, quan el govern de Felipe González va concedir l’any 1990 una indemnització de un milió de pessetes, als que haguessin estat a la presó més de tres anys pel mateix motiu, que van estar lliures d’aquest impost.

Després de molt lluitar, per fi varem aconseguir que el govern central, el 2007 ens va retornar el 66% d’aquest impost, que segons carta que tinc de Rodriguez Zapatero es el que ells –el govern del PP- havien cobrat al seu dia i que l’altre 33% ens el tenia de retornar la Generalitat que també es el que va percebre.

Aquest escrit el vaig enviar al President Jose Montilla, a Carod-Rovira, a Saura a CASTELLS i........cap ni un em va contestar. L’únic que ho va fer, hi ha fet quelcom, va ser Artur Mas de Convergencia i tinc constancia de que el Maig del 2008 el Diputat per CiU Jordi Turull, va parlar personalment amb Castells i em va dir....”que va quedar parat doncs no en sabia res d’aquest assumpte” o sigui que a més de mal pagadors...mentiders i en aquella època no tinc entés que estéssim en crisis i des de aleshores estem esperant, sense cap resultat, que ens retornin el que es nostre....o sigui que es veritat....la Generalitat no paga !

EL “VATICÀ” ES COBREIX DE GLORIA

De la Premsa barcelonina....Condemna al sacerdoci femení.....El Vaticà inclou la ordenació de la dona, entre els delictes mes greus, com es la pederàstia....

Com es pot ser tant “capsigrany” i tenir un concepte tant sectari del tema. Jo no he arribat a entendre mai, si hi han frares i monges i capellans.........el per què no hi poden haver “capellanes” o es que es donen vergonya d’haver estat fills de una dona o be es que estant d’acord amb la teoria de Darwin........ de que l’home ve del “mico”.

I després el “cuento” del “celibat”. Els protestants que també son catòlics, ve es casen i formen una família i no passa res. Jo sempre he interpretat que Nostre Senyor, quan va crear Adan i Eva o sigui un home i una dona, va ser per què el ser humà no vingués a aquest mon, solament a patir, ja que si no, al meu modest criteri, ell hauria creat homes sols o dones soles....però si hagués estat així...... vaja avorriment.

Com trobem a faltar al Papa Joan XXIII

DEPENDÈNCIA O INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA

DEPENDENCIA O INDEPENDENCIA DE CATALUNYA. Por Alfonso López Tena

Tras treinta años de democracia estable, sólidamente anclados en la Unión Europea y el euro, impensables los golpes de Estado, integrados en la globalización y prósperos, es hora de hacer balance sobre si le conviene a Catalunya seguir en España.
Salvo efusiones líricas, amenazas gonadales y acusaciones de delirio psiquiátrico (idénticas a las practicadas por la dictadura soviética), no se oye en España argumento alguno que justifique la dependencia de Catalunya. Los unionistas catalanes, salvo una cierta apelación a la resignación y la rutina, tampoco razonan, incluso recurren crecientemente al escarnio y la amenaza, aquí más próximos a los usos de la dictadura maoísta.
Es normal esta afasia, que se intenta ocultar bajo abundantes bramidos, pues el fundamento económico de la conveniencia de pertenecer a España ha desaparecido. Ya no es el Estado español quien tiene moneda y determina los tipos de cambio, los tipos de interés y los aranceles de importación y exportación. Ya no hay mercado español, lo ha absorbido el único europeo, y es Bruselas quien toma esas decisiones y se abre a la globalización, con el resultado inevitable de la disminución de la importancia relativa del antiguo mercado protegido: hoy Catalunya vende al resto del Estado menos del 40% de su producción, e importa de allí menos del 357o. A Catalunya la dependencia ya no le es compensada por el acceso privilegiado al mercado español, que además se ha convertido en arriesgado por ser el único en que los productos catalanes son boicoteados por el hecho de serlo (práctica del 21% de los madrileños, según ABC).
Sólo le queda a España un mecanismo de actuación económica, la inversión pública, y los datos y hechos son elocuentes: tras décadas de detraer cada año el 10% del PIB catalán sin invertir en Catalunya (19.200 millones de euros el 2005), se desploman los servicios públicos que gestiona España y llevan su E: RENFE, AENA, RTV, ENDESA, etc. ¿Qué reciben los catalanes a cambio del expolio fiscal? Ni siquiera la transparencia, pues los balances fiscales, públicos en la Unión Europea, Alemania o Reino Unido, los ocultan en España tanto los gobiernos del PP como los del PSOE. ¿Qué esconden?
Tampoco a la hora de comprar empresas españolas es una ventaja estar
en España, pues la toma de control catalana es bloqueada de una u otra
manera, y contra ella se blande la Constitución y la xenofobia, que no
se invoca frente a OPAs alemanas o italianas.
Al expolio del Estado y la explotación monopolística de los servicios
públicos privatizados se añade la penuria de la Seneralitat. Baste un
dato: tras treinta años de autonomía, y para 7,5 millones de habitantes, el
presupuesto catalán es de 32.000 millones de euros. Tras ocho años de autonomía,
y para 5 millones de habitantes, el presupuesto escocés es de 46.000 millones de
euros. Escocia en ocho años ha conseguido el doble por habitante de lo conseguido
por Catalunya en treinta.
Mal negocio es hoy España para Catalunya: privada de política fiscal, crónicamente objeto de desinversión pública, discriminada hasta en tratados internacionales (esos que firma el Estado español prohibiendo que utilicen el aeropuerto de Barcelona los aviones desde o hacia Toronto, Miami, México, Bangkok, Kuala Lumpur, etc.), boicoteados sus productos, rechazados sus compradores como extranjeros hostiles, ¿a quién le interesa continuar la dependencia? ¿Alguien podría explicar alguna ventaja comparativa de la dependencia respecto a la
independencia? (si puede ser, sin insultar). El problema de Catalunya
se llama España, que se dedica, mediante el aparato del Estado que los
catalanes pagan, a bloquear todos sus proyectos: ni conexión ferroviaria del puerto con Europa, ni servicios públicos que funcionen, ni inversiones en infraestructuras, ni TGV a Europa, ni toma de control de empresas españolas, ni aeropuerto intercontinental, ni nada de nada.

Ya están conseguidos los objetivos modernizadores comunes a catalanes
y españoles, España ya es democrática y europea, pero tan adversa a la
diversidad como siempre, no se concibe como plurinacional sino como
unitaria, y percibe a los 'diferentes' no como un activo a promover
sino como una molestia a eliminar. Proclama que Catalunya es España,
pero piensa y actúa que Catalunya es de España. Una posesión.
Intentamos de buena fe una corrección del expolio fiscal, el dominio
político y la discriminación económica y cultural.

Tendimos la mano para sólo recibir insultos, boicots y engaños, y un
Estatuto que no se aplica ni cumple, pues este Gobierno español, como los
anteriores, no tiene por qué cumplir la ley cuando afecta a Catalunya.
No pasa nada, ya lo avalarán como siempre los Tribunales Supremo y
Constitucional, que para eso los nombran el PP y el PSOE. Se equivocan: bloqueada bajo España, maltratada en España, insultada por España, harta de España, a Catalunya sólo le queda un camino: la independencia.
España tiene mucho a ganar con un Estado catalán, perdería un miembro
descontento y problemático pero ganaría un buen vecino y amigo, y
podría superar los bloqueos que sufren las libertades y la democracia
por causa de una estructura institucional concebida y practicada para
asegurar el dominio de una mayoría nacional española sobre las
minorías nacionales. Como ya advirtió Burke, es ese dominio la causa
de las mayores corrupciones del orden constitucional.

Dijo Azaña que para mantener España unida había que bombardear
Barcelona cada cincuenta años, método que calificaba de bárbaro pero
efectivo. Los bombardeos ya no son posibles, y España no ha aprendido en su lugar el método de ganar la adhesión cordial e interesada de los catalanes. En el fondo, tanto da. Se ponga como se ponga, la independencia de Catalunya es ineluctable e inevitable. Mene Teques Parsin.

Ha empezado la cuenta atrás.


Alfonso López Tena ex vocal del Consejo General del Poder Judicial.

CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

Benvolguts amics:
Escrit que acabo de rebre i que em permeto reenviar-vos pel vostre coneixement, però que de cap manera, comparteixo el seu contingut.
El meu modest criteri, aquesta "Consulta Popular sobre la Independència" es una forma com una altre de perdre i fer perdre el temps, ja que aquestes "consultes", si no estic mal informat i segons l'Estatut s'ha de demanar permís, prèviament, al Govern Central i al mateix temps em sembla que estant prohibides per la Constitució.

Realment els "independentistes", amb les seves banderes "estelades", son els que va fer més soroll a la manifestació del dissabte, però jo sempre he tingut per lema que "FA MÉS XIVARRI UN CLIENT EMPRENYAT QUE NO PAS MIL DE CONTENTS" i "no el que crida més es el que té més raó".
Mal que ens pesi, avui dia parlar de l'independència a Catalunya es parlar de miracles, penseu que si si arribés, i segons la Constitució, tant estimada pels impresentables del Tribunal Constitucional i els similars
del P.P., l’exèrcit, fins i tot, ens podria envair i tots recordem com va acabar el 6 d'octubre del 1934-…..per
unes hores de República Independent de Catalunya i només per què el pobre Lluis Companys -qepr- pogués dir "A veure si ara també diran que no soc catalanista", li van caure 30 anys de presó. Sort que a les eleccions del febrer del 1936 va guanyar el Front Popular i els van indultar.
Això si, els supòrters "superindependistes", en Dencas i en Badia, caps dels Escamots de Estat Català, van
fugir....com uns herois per les clavegueres del Palau de la Generalitat. Allò de....Aixequem-nos ....i aneu-hi perquè aquests dos, que van ser dels principals promotors i instigadors, de l’atzagaiada, van fugir al estranger, vol dir que a la presó, només la van veure de lluny.
El que deien els de la FAI, -uns criminals, autors del 95% dels assassinats a Catalunya, però tant admirats per l'actual alcalde de Manlleu de ERC, que fins i tot va donar el nom de Frederica Montseny, una dels seus
més destacats dirigens durant la maleïda guerra civil, el nom del Centre Cívic de Manlleu-....Ser i pensar...i
un de l'UGT els hi va afegir però, PENSAR AMB EL CAP !.
Perdoneu el sermó Però ja diuen que....sap més el diable por vell, que per diable !. i jo ja sabeu que fa
prop de mig any que ja vaig fer els 90, però, de moment ....amb plenes facultats físiques, mentals i
intel•lectuals i que Deu me les conservi. Les proves amb gasos...el cava guardar-lo per les grans ocasions!
Molt afectuosament
PERE PI CABANES



VOLEM VOTAR - INICIATIVA POPULAR PEL
REFERÈNDUM OFICIAL D'INDEPENDÈNCIA



ERC!!, PP, PSC, IC i CIU!! HAN ACORDAT AVUI LA PRIMERA RESPOSTA UNITÀRIA DESPRÉS DE LA MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE DISSABTE DE MÉS D'UN MILIÓ DE CATALANS: VOTAR EN CONTRA DEL LA ILP PER CONVOCAR UNA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA

AQUESTA ILP ERA EL PLA B DAVANT EL BLOQUEIG DEL TC A L'ANTERIOR INICIATIVA POPULAR PRESENTADA PEL REFERÈNDUM D'INDEPENDÈNCIA.

Benvolguts/des companys i companyes,


Avui és un dia molt trist. La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d'ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l'admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.

Amb aquesta decisió presa per unanimitat, la Mesa del Parlament ha tombat aquest Pla B que havíem presentat, després de conèixer la sentència del TC contra l'Estatut i contra la Llei de Consultes populars per via de Referèndum, amb l'objectiu de salvar el bloqueig que s'havia perpetrat per part del TC contra l'anterior IP presentada per un referèndum d'independència. Aquesta IP també ha estat rebutjada, finalment, per part de la Mesa.

La ILP no podia aturar-se per part del Govern espanyol perquè la Llei d'Iniciativa Legislativa Popular es va aprovar l'any 2006 i ja no es podia recórrer per part del Govern espanyol. Però la Mesa del Parlament, per unanimitat, i en un acte de covardia després de la manifestació de dissabte, ha fet la feina bruta a Espanya i ha tombat la Consulta Popular sobre la Independència abans que poguéssim començar la recollida de signatures.

Aquesta decisió és una burla i una manca de respecte al milió i mig de catalans que ens vàrem manifestar el passat 10 de juliol al crit d'INDEPENDÈNCIA. Els partits polítics han volgut posar un morrió al poble i han manat continuar votant llistes tancades i bloquejades. Aquesta ha estat la única resposta unitària que han sabut acordar: evitar que el poble parli i voti. I ho han fet tots junts, els que es fan dir independentistes amb els autonomistes i els espanyolistes. Tots junts.

ALFONS LÓPEZ TENA I URIEL BERTRAN HAN PRESENTAT LA SEVA DIMISSIÓ COM A CONSELLERS NACIONALS DE CDC I D'ERC RESPECTIVAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, els impulsors de les dues iniciatives
per convocar una Consulta Popular sobre la Independència han
presentat la seva dimissió com a Consellers Nacionals de CDC i d'ERC
respectivament, per aquesta decisió adoptada per les direccions de CiU
i d'ERC. Aquesta és la carta que ha enviat Alfons López Tena a Artur Mas
i la carta que ha enviat Uriel Bertran a Joan Puigcercós.

NOVA BANDERA D'ESPANYA - 1

NOVA BANDERA D'ESPANYA - 2

Mare de Deu si això arriba a la "meseta", si només quan senten a dir que es l'estil del Barca el joc de la
Selecció, es possen com uns "basiliscos" Només cal escoltar els comentaris de un parell de tertulians del
programa "Punto Pelota" de la cadena "lintereconomia" a on hi tenen ún lloc destacat en altres programas en Federico Jiménez Losantos de tant triste memòria per Catalunya i el cèlebre "Pedró J." director de EL MUNDO que fins i tot quan el Barà jugava contra un equip angles van dir clarament que desitjaven de tot cor que el Barà fos eliminat i tant al Lobo Carrasco, exjugador blaugrana com a la "Carme" també tertulians del esmentat programa, s els tiren a "deguello" i aixo que el presentador es diu Josep i es català.
Jo, ja fa molts anys vaig escriure que ESPANYA NO ENS ESTIMA i que no calen fer campanyes per
veure si els poden fer "baixar del burro" ja que es MISION IMPOSSIBLE.
Comprobareu que aquesta nota est-a plagada d-incorreccions...Bar-a i hauria de dir Barsa, AMB CE CEDILLA, pero avui el meu ordinador no li dona la gana de que surti la "c" cedilla i altres gatades....Disculpeu=lo doncs ja també he dit moltes vegades que els ordinadors fan...EL QUE ELLS VOLEN i ja pots clicar....que com l-acudit del baturro....que quan va veure venir el tren i ell anava pel mitg de la via i li tocaven el xiulet....els va dir...”chufla, chufla, que si no te apartes tu...” i et fa pam i pipa.

UN ACUDIT ANTIC, POSAT AL DIA

UN ACUDIT ANTIC, POSAT AL DIA

En que s’assembla una porta amb en Rodriguez Zapatero......?

En que la porta s’obre.......i en Rodrigez Zapatero també sobra !

Aquest acudit es presta a que si pot posar a qualsevol, com per exemple....en Montilla.... en Saura......en Carod-Rovira,...... en Rajoy,..... etc. com jo he fet al posar-lo al dia, ja que el mateix es va dir per primera vegada, cap allà els anys 1925, durant la Dictadura a Espanya d’en Primo de Rivera.

A Radio Barcelona hi havia un conegut locutor que es deia Torres i el seu pseudònim era “Toresky”. Va ser un precursor d’en Sardà amb el seu “senyor Casamajor” i ell la seva parella la feia imitant a un nanno que es deia “Miliu”. I un dia va dir-li......Senyor Toresky........a veure si sap en que s’assembla una porta, amb en Primo de Rivera........No ho sap?........Doncs en que la porta s’obre i en Primo de Rivera també sobre !. No havien passat ni cinc minuts i ja va arribar la policia al carrer Casp –a on radicava l’emissora- i el van detenir e ingressat a la presó, però no amb en Miliu, si no amb en Toresky, malgrat que ell, oficialment, no havia ni obert la boca.

PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà

Aquest escrit ha sortit publicat a la REVISTA DEL VALLÈS de Granollers, el 16 de juliol del 2010.

SRA. MARGA SOLER - CARTA DEL 10-5-2010

Senyora Marga Soler,
DEFENSORA DEL LECTOR de La Vanguardia BARCELONA

Benvolguda senyora Margarita.
Comprovo que ahir no va sortir la seva columna habitual dels diumenges. Espero no sigui per problemes de salut
Perdoni que la torni a molestar donant-li a conèixer un altre fallo en d'informació de La Vanguardia.

A la pagina n° 93 de l'edició d'ahir dia 9 al començament del article Seat y su circunstancia
informen Seat se fundo el 9 de Mayo de 1.950, pero hasta tres anos después no salió el
primer coche de la planta de la Zona Franca. Fué un 124, montado casi artesanalmente por las piezas que Fiat enviaba des de Itàlia.

El primer cotxe que va sortir i que no va ser fins l'any 1954, va ser un 1400-A ja que el 124 no es va fabricar fins molts anys i després del 600 i realment no es fabricaven encara ja que els primers només es muntaven amb les peces que la Fiat enviava des de Itàlia ja que fins i tot, tots els rellotges i comandaments escrits, estaven en italià.


Ho puc sàpiguer segur aquestes dades, degut a que jo vaig tenir la "sort" de poder tenir-ne un i
vaig ser dels primers per una raó molt senzilla. En aquells anys, els únics pocs cotxes nous que
existien a Espanya eren els d'importació que degut a influencies dins del règim franquista, el
ministre de Comerç el "concedia". Jo aleshores estava de director en una Sucursal bancària de la
província de Barcelona i un client amb el que havíem pres part en alguna CARRERA DE
REGULARITAT organitzada pel RACC, amb cotxes que teníem, de l'any de la nana i que estava
molt introduït en el ram de l'automòbil, doncs explotava una indústria que subministrava materials
als Majoristes del ram, com l'Harry Walker, em venia a donar una noticia no coneguda quasi per
ningú. La Seat, dintre de poc començaria a entregar alguns cotxes nous de la seva marca i
tindrien preferència "els que disposessin del numero roig" del ministeri de Comerç. Aquest
celebra "numero roig", era un imprès que com a "tapabruts", el ministeri tenia oberta una llista pels
que sol•licitessin un cotxe d'importació i per que sembles que portaven un ordre, aquest imprès
portava un "numero em vermell" que era el "comprovant" d'haver-lo demanat per ordre de data de
petició. Tant aquest esmentat client com jo mateix, en disposaven d'aquest imprès amb el "numero
roig" que havíem cursat feia ja algun any -esperant un improbable miracle- e immediatament
vàrem cursar la petició. No varen passar ni quinze dies que se'ns concedia, per la qual cosa
devíem de fer una transferència a un compte del Banc Espanyol de Crèdit de Madrid de 70.000
pessetes i abans de poder anar-los a recollir a la Zona Franca, ja reveríem una carta de la Seat
amb una altre ordre de transferència de 74.000 pessetes més i presentant aquest comprovant ens
seria entregat el vehicle. 10 o 15 dies després ja es va rebre la carta i amb el comprovant de la
transferència ja ens te cames ajudeu-me a corre a buscar-los.......I fins aquí puc explicar.
Com fe per costum LA VANGUARDIA, ha fet cas omís d'aquesta carta ja que fins i tot ni la "Defensora del Lector" la comentada a la seva secció. Que ho fa que, com en el temps de la C.E.D.A. o del "Caudillo" que el "Jefe nunca se equivoca", els hi costa tant baixar del burro ?

SRA. MARGA SOLER - CARTA DEL 10-5-2010

Senyora Marga Soler,
DEFENSORA DEL LECTOR de La Vanguardia BARCELONA

Benvolguda senyora Margarita.
Comprovo que ahir no va sortir la seva columna habitual dels diumenges. Espero no sigui per problemes de salut
Perdoni que la torni a molestar donant-li a conèixer un altre fallo en d'informació de La Vanguardia.

A la pagina n° 93 de l'edició d'ahir dia 9 al començament del article Seat y su circunstancia
informen Seat se fundo el 9 de Mayo de 1.950, pero hasta tres anos después no salió el
primer coche de la planta de la Zona Franca. Fué un 124, montado casi artesanalmente por las piezas que Fiat enviaba des de Itàlia.

El primer cotxe que va sortir i que no va ser fins l'any 1954, va ser un 1400-A ja que el 124 no es va fabricar fins molts anys i després del 600 i realment no es fabricaven encara ja que els primers només es muntaven amb les peces que la Fiat enviava des de Itàlia ja que fins i tot, tots els rellotges i comandaments escrits, estaven en italià.


Ho puc sàpiguer segur aquestes dades, degut a que jo vaig tenir la "sort" de poder tenir-ne un i
vaig ser dels primers per una raó molt senzilla. En aquells anys, els únics pocs cotxes nous que
existien a Espanya eren els d'importació que degut a influencies dins del règim franquista, el
ministre de Comerç el "concedia". Jo aleshores estava de director en una Sucursal bancària de la
província de Barcelona i un client amb el que havíem pres part en alguna CARRERA DE
REGULARITAT organitzada pel RACC, amb cotxes que teníem, de l'any de la nana i que estava
molt introduït en el ram de l'automòbil, doncs explotava una indústria que subministrava materials
als Majoristes del ram, com l'Harry Walker, em venia a donar una noticia no coneguda quasi per
ningú. La Seat, dintre de poc començaria a entregar alguns cotxes nous de la seva marca i
tindrien preferència "els que disposessin del numero roig" del ministeri de Comerç. Aquest
celebra "numero roig", era un imprès que com a "tapabruts", el ministeri tenia oberta una llista pels
que sol•licitessin un cotxe d'importació i per que sembles que portaven un ordre, aquest imprès
portava un "numero em vermell" que era el "comprovant" d'haver-lo demanat per ordre de data de
petició. Tant aquest esmentat client com jo mateix, en disposaven d'aquest imprès amb el "numero
roig" que havíem cursat feia ja algun any -esperant un improbable miracle- e immediatament
vàrem cursar la petició. No varen passar ni quinze dies que se'ns concedia, per la qual cosa
devíem de fer una transferència a un compte del Banc Espanyol de Crèdit de Madrid de 70.000
pessetes i abans de poder anar-los a recollir a la Zona Franca, ja reveríem una carta de la Seat
amb una altre ordre de transferència de 74.000 pessetes més i presentant aquest comprovant ens
seria entregat el vehicle. 10 o 15 dies després ja es va rebre la carta i amb el comprovant de la
transferència ja ens te cames ajudeu-me a corre a buscar-los.......I fins aquí puc explicar.
Com fe per costum LA VANGUARDIA, ha fet cas omís d'aquesta carta ja que fins i tot ni la "Defensora del Lector" la comentada a la seva secció. Que ho fa que, com en el temps de la C.E.D.A. o del "Caudillo" que el "Jefe nunca se equivoca", els hi costa tant baixar del burro ?

MARGA SOLER - CARTA DEL 5-5-2010

Senyora Marga Soler, DEFENSORA DEL LECTOR de
LA VANGUARDIA
BARCELONA

Benvolguda senyora Margarita:
A La Vanguardia d'ahir diu 4 i al peu de la pagina na 4 del apartat de color salmó, VIVIR, es publica un article del senyor Sergio Heredia - Madrid que porta per titol: Los conductores ya no tendrán que ir a Tráfico a renovarse el carnet i com sigui que es refereix a la ciutat de VIC que diu que teníem de desplaçar-nos a Barcelona a Tràfic, La Campana, em fa l'efecte que aquest bon senyor des de Madrid, està totalment o mal informat o a la lluna de Valencia.

Jo des de el 1990, que resideixo a la comarca d'Osona i mai ni abans quan vivia al Vallès
Occidental, em vaig tenir de desplaçar a Barcelona, per aquesta renovació -tinc carnet de
conductor des de el 1948 i aleshores era vitalici, fins que es va dictar la norma que, uns cada 10
anys segons l'edat, altres cada cinc i altres cada any- per una raó molt senzilla. Fa molts, però
molts anys o sigui el 1990, quan vaig complir els 70 anys, el tenia de renovar cada any, i Tràfic
feia anys que em recordava per correu-postal aquest tràmit i adjuntava una renovació provisional
per 90 dies i jo per correu els tenia d’enviar...El carnet de Conduir original, fotocopia del DNI, 4
fotografies, el certificat del Centre Mèdic autoritzat, conforme m'havien fet una revisió del meu
estat de salut i després un sobre ja franquejat adreçat al meu nom, per enviar-me, ells, el nou
Carnet de Conduir. I ara farà uns anys que ni això. Les revisions les faig cada dos anys en lloc de
un i es el mateix Centre Mèdic que després de fer-te la revisió d'estat de salut i només tens de
portar dues fotos enlloc de les quatre i sense el sobre franquejat i ells mateixos es cuiden d'enviar
tota la documentació esmentada a Tràfic i al cap de poc temps el nou carnet el reps directament al
teu domicili.

O sigui que tampoc s'ha de fer com diu el senyor Heredia, "asseure’s a casa i esperar que ja arribarà", ja que si no es desplaça primer a un Centre Mèdic/podrà esperar assegut, però no li
arribarà res, i això no es des de el dilluns, si no que jo fa molts anys que me ho han fet com informo i no soc sol, com un cas únic, ja que cada dos anys quan ho he fet, sempre hi ha unes bones cues al Centre Mèdic de Manlleu a on hi vaig, des de el primer dia

Aprofito l’avinentesa per saludar-la molt cordialment

Com te per costum LA VANGUARDIA, ha fet cas ornis d’aquesta carta ja que fins i tot ni la "Defensora del Lector" la
comentada a la seva secció. Que ho fa que, com en el temps de
la C.E.D.A. o del "Caudillo" que el "Jefe nunca se equivoca"
els hi costa tant baixar del burro ?

diumenge, 4 de juliol del 2010

EL CELEBRE VIDEO DE LA CONSELLERA GELI

Ni l’he vist, ni penso perdre ni un minut per veure’l, però a la vista del mullader que ha portat, aquesta bona senyora, creu realment als catalans infantils o juvenils d’avui dia, tant babaus o ignorants que se’ls hi hagi d’ensenyar a “confegir” i llençar el diners dels nostres impostos amb aquestes barrabassades ? Ja diuen que el que “no costa de guanyar no costa de gastar” i aquests del “Tristpartit” tenen les mans foradades quan disposen dels nostres cales. Només cal recordar les fastuoses inauguracions d’ambaixades per que el senyor Carod Rovira pugui cobrir el seu ego i anar pel món, traient pit i regalant els nostres calés, com aquell milió d’euros per ajudar a conservar una llengua indígena em sembla de l’Ecuador

Jo, el 17 de gener –Sant Antoni dels burros- vaig fer 90 anys i recordo que el 1930, quan tenia 10 anys, va arribar a casa un altre germanet. Jo tampoc, no era pas dels més llestos de la classe, però recordo que jo ja sabia que aquell marrec no havia vingut pas de París. Jo era un superdotat en aquesta matèria ?........Ni hablar del peluquin, per què recordo perfectament que tots amb els que anava a “estudi”, sabien exactament el mateix que jo. Qui ens ho havia ensenyat ? Doncs....després de tants anys, ni ho recordo però.....ho sabia i fins i tot, ja “jugàvem” a metges amb les nenes del nostre carrer.

La meva promesa, que posteriorment va ser la meva esposa.......amb la que ja des de el primer dia podíem parlar de tot....doncs també sabia lo que tenia de saber i cap dels dos varem disposar, en aquells llunyans temps quasi prehistòrics, de la seva lata o sigui senyora Geli, li recomana un iaio, que no prengui a la canalla actual per tant ignorants, si els anys 1930 ja sabíem de que anava la pel•lícula i els diners que s’ha malgastat amb el vídeo, valia més que els hagués utilitzat essencialment en no tenir de tornar a parlar del “copago” com ja fa molt temps que estant marejant a la perdiu, preparant el proper atracament. Llogar més metges i rebaixar les llistes “d’esperes” per les intervencions quirúrgiques......per què vostè es de les que va dir i promulgar, ja a la que van debutar, que amb l’augment dels 4 cèntims per litre dels carburants, es resolia definitivament el problema endèmic del finançament de la Sanitat de la Generalitat i resulta que estem, després de quasi 8 anys de “gaudir” d’un govern “d’esquerres” com sempre, igual o pitjor que abans, per què els catalans fa anys que tenim l’alt honor de pagar la gasolina més cara d’Espanya, gracies a qui ?.... doncs, com sempre, al “gaudir” del “Tristpartit”.

PERE PI CABANES

Aquest escrit ha sortit publicat a OSONA COMARCA DE VIC el 9/9/2010

PEL SENYOR QUIM MONZÓ

En el seu article diari del dia 23 a La Vanguardia, escriu........Desde los años 80, los partidos que antes ostentaban con orgullo, el calificativo de comunista, han ido desprendiéndose de él a marchas forzadas.......el que no s’ajusta totalment a la realitat.

Ja en faig càrrec que per l’edat, el senyor Monzó, encara es una mica “mamelló” -ja que qui sap a on era l’any 1936- comparat amb la meva ja que passo dels 90 i dit amb tota l’estima i admiració per la seva ploma, encara que a la millor escriu en ordinador, però els primers que van inventar això d’aixoplugar-se sota el nom del que no son, van ser els del PSUC “Partit Socialista Unificat de Catalunya” que col•loquialment els hi dèiem els del “Pa amb Suc” i aquests si que mai s’han autotitulat “comunistes”. Fa anys que ja no es diuen ni “socialistes” si no primer, “Iniciatives per Catalunya” que es va inventar en Rafael Ribò –actual Síndic de Greuges- i actualment “Iniciatives per Catalunya-Verds” ICV.........Embolica que fa fort !...... El que cantava en Peret........enredant per “quí”....enredant per “llà”......d’aquesta manera em van pujar a mi !. Aquest Partit es va fundar l’agost del 1936 o sigui després del fatídic 18 de juliol i va ser la “unificació” de tots els partits “marxistes” que hi havia a Catalunya que eren, o socialistes o comunistes-estalinistes, menys el B.O.C., Bloc Obrer i Camperol que va fer “ranxo apart” i que s’havia transformat amb el P.O.U.M. Partit Obrer d’Unificació Marxista, però anti-estalinista i malgrat que ells sempre ho han negat, eren, més aviat, “trotskistes”......però entre tots plegats, encara no haurien omplert un taxi.

El PSUC va utilitzar el nom de “socialista” quan hauria tingut d’haver-se posat realment “comunista”, per què resultava que la Internacional Socialista era la II Internacional i en canvi ells s’havien afiliat a la III Internacional, que era la Comunista, més coneguda per Comintern, dominada totalment per l’aleshores la URSS -malgrat que el seu Secretari General era el búlgar Dimitrov, però que era la “Voz de su Amo, l’Stalin- que també volia dir “Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques”, guatlla que utilitzaven per no espantar als Estats Capitalistes Europeus ja que en aquells temps aquest país, que s’autodenominava “el Paradís dels Treballadors”, eren el coco dels països burgesos, ja que encara estàvem a l’època del......Burgués Insaciable i Cruel !
com encara es pensen que hi estem en Joan Herrera, el de la bicicleta i la Laia Ortiz, capitosts de ICV. I que la seva única obsessió sempre son....les esquerres.

PERE PI CABANES

PER A LA SENYORA PILAR RAHOLA

Al meu modest criteri, no crec, ni necessari, que es consideri tant menyspreable, al comparar-se avui, dia 23 de juny, al celebrar l’any del seu debut, a la seva columna diària de La Vanguardia, amb el seu antecessor en la mateixa, l’excel•lent escriptor, en Baltasar Porcel -qepr-, ja que tampoc ni ha per tant. Per què quan un es mort, era perfecte i se li troben totes les gracies i en canvi ell, com vostè mateixa si deu trobar, hi han dies que li surten temes formidables, altres dies son una mica un de tants i alguns dies també poden ser......per sortir del pas, ja que al meu criteri, que una columna diària sempre surtin temes de primera i es doni en el clau.......es parlar de miracles.

Jo, els millors articles que he llegit d’en Baltasar Porcel, per mi, van ser de quan era director de la revista Destino que feia els editorials -que en sembla que era quan en Jordi Pujol n’era el propietari-. Al meu modest criteri els posteriors diaris, a La Vanguardia, ni van haver de tots..... dels millors, de mitjanets i també pot ser algun per sortir del pas. Duran la seva infermetat el va suplir en Francesc Marc Alvaro i francament, no va pas quedar gens malament en les comparacions.

D’en Baltasar Porcel jo recordo fa anys, a la seva columna de La Vanguardia va publicar un article “terrorífic” i que, fins i tot, llastimosament marxava del seu estil habitual i que deixava al membre de la noblesa catalana, l’ex-articulista també de La Vanguardia, en Jose Luis de Vilallonga, com un drap brut. Jo vaig enviar un escrit de rèplica, que no em va ser publicat, a on li retreia del per què aquell mateix article, ja que parlava de molts anys enrere, no l’havia escrit quan aquest senyor encara era viu, ja que quan el va publicar, ja feia algun any que havia mort.........per què amb l’afillada ploma del mateix i la mala llet que gastava el Marqués de Castellvell....em sembla que hauria anat per llana i n’hauria sortit esquilat......per què escriure el que va escriure d’ell després de mort, per mi, no era correcte, el que vol dir que ningú es perfecte.......per què, si no ........ Así cualquiera !

PERE PI CABANES

EL NOMBRE DE LA NIÑA (CHISTE)

Rebut de la Montse José

Eligiendo nombre para la nena en 2012


– Bueno..., pues ya sólo te quedan dos mesecitos para dar a luz –le dice el tocólogo a su paciente–. ¿Habéis elegido ya el nombre que le pondréis a la niña?





– Todavía no. Hasta que no pasen las elecciones, no le pondremos el nombre.


– ¿¡Y eso!?... –pregunta sorprendido el médico.


– Pues sí; porque según el partido que gane, así será el nombre que le pongamos a la nena.


– ¡Pero ¿cómo?! ¿Vais a llamar a la cría PP o IU o PSOE o CIU...?


– No, no. Si gana el Partido Popular, la llamaremos Remedios. Si gana Izquierda Unida, la llamaremos Milagros. Si gana Convergencia y Unión, la llamaremos Dolores. Pero si vuelve a ganar el Partido Socialista la llamaremos:


¡¡¡ S O C O R R O !!!

CLASES SOBRE "EL SOCIALISMO"

Escrit rebut d'en Jordi Albanell

Simple y claro, por si alguien tenía dudas... pedagógicamente perfecto.!

Un reconocido Profesor de Economía de una Universidad relató que él nunca había suspendido a ninguno de sus estudiantes, pero que en una ocasión tuvo que suspender a la clase entera.

Cuenta que en esa clase los alumnos insistían en que «el Socialismo SI funciona», que en ese sistema no existen ni pobres ni ricos, sino que todos alcanzan una feliz igualdad. Total igualdad para el Pueblo. El Profesor les propuso entonces a sus alumnos realizar un experimento para ese Año Escolar, sobre «El Socialismo». Todos aceptaron.

Para que todos fueran Socialistas, o sea para que hubiera igualdad, las notas que obtuvieran los miembros de la clase serían promediadas, a fin de que todos los estudiantes recibieran una misma calificación o sea, sería una clase «socialista». De esta forma, para el primer examen (como es habitual), algunos estudiantes estudiaron mucho, otros estudiaron más o menos, y otros no estudiaron casi nada. Se calificaron los exámenes, se tomaron las notas de todos, y fueron promediadas. El promedio de la clase fue 7.. Los estudiantes que se habían preparado muy bien, quedaron muy desconformes mientras que los que estudiaron poco o nada, estaban felices. Pero todos con resultados iguales = 7 puntos a cada alumno = «Socialismo».

Cuando presentaron el segundo examen, los estudiantes que anteriormente habían estudiado mucho, decidieron no esforzarse tanto, ya que su nota sería promediada. Aquellos que habían estudiado poco lo hicieronmenos todavía, porque confiaban en que otros (no ellos) se esforzarían para subir el promedio. Pero el promedio en este segundo examen fue 5 puntos ! Nuevamente, los que estudiaron algo estaban algo molestos, y los que no hicieron nada estaban medianamente satisfechos.

Finalmente, en el último examen del año, los verdaderamente estudiantes, se relajaron por completo, el promedio de toda la clase fue 4 y por tanto todos suspendieron!! Pero todos eran iguales y repitieron el año sin excepción alguna. Ninguno de los estudiantes estaba realmente feliz...

El profesor les preguntó si ahora entendían lo que significaba «SOCIALISMO».

La razón del gran fracaso del socialismo en el mundo es simple, simplemente los que no hacen se benefician de los que hacen. No hay incentivos para los que se esfuerzan, y hay premios para los que eluden labor y responsabilidades. No se recompensa la excelencia, pues nunca se llega a ella ya que la mayoría empuja hacia abajo. El que trabaja debe pagar sus cuentas, pero al que no trabaja, se las paga el gobierno!!

Con los recursos aportados por el que trabaja!! O sea, el que trabaja paga doble!! Es la garantía del fracaso.

Todos iguales, pero allá abajo, sumergidos en el pantano de la mediocridad...

Tan espeso que nadie se hunde del todo, pero tan denso y pegajoso que a nadie permite llegar a la orilla y salir...

CLASES SOBRE "EL SOCIALISMO"

De: MªAngela Mangiafave

Muchas gracias por su envío. Lo repasaré para mis alumnos en clase, para poder discutir el tema. Está muy didáctico y, de esta forma, todos entenderán, y trataré de que se aclare la teoría de que el Socialismo es el mejor régimen, o por lo menos, hacer surgir "dudas".

Le mando un abrazo.

Angela

CLASES SOBRE "EL SOCIALISMO"

30 de junio del 2010
Muy estimada Dª Angela:.........o en “catalan........Benvolguda donya Angela:
Habia empezado a contestarle su mail de hoy y como le decia en el mismo, en informàtica soy una verdadera calamidad, ha resultado que cuando me he liado a escribir y ya llevaba casi cuatro paginas, peró de las del “mail”, se me ha borrado todo de golpe y a pesar de haber telefoneado -a ver si podia recuperarlo- a mi hijo, no ha habido forma humana de conseguirlo, o sea que casi la hora que llevaba escribiendo se la ha llevado el viento o el Diablo, por lo que vuelvo a empezar, pero con el Word pués asi “lo guardo” lo que voy llevando escrito y no me encuentro con estos problemas , peró es que la intención inicial eran solo de unas pocas lineas, pero....el hombre propone y Dios dispone. Vuelvo a empezar a ver si me acuerdo de todo lo que habia escrito, pero, seguro que ya no me saldrà igual.

No es que se “mezclaran” los mensajes, si no que s.s.s., que es como le digo, una calamidad, debí clicar una tecla que no tocaba, como me dice siempre mi hijo y en lugar de enviarlo a la exprofesora de yoga Montse José Tello –aquí en España, hace ya mucho tiempo que las Montserrats se dicen solo “Montse”, debe ser por la época de restricciones de hace tantos años- que tambien siempre se acuerda aún, de telefonearme por mi onomàstica y por el cumpleaños y eso que ya hace mas de 10 años que lo dejé, siempre se acuerda de que yo era el mas “viejo” de los 60 que éramos el grupo de yoga, pero...... tambien el mas “risueño y alegre”, però no el mas “fastidiado” y en su lugar se lo reenvié a Vd. Cuando yo lo que queria hacer, era reenviarle a ella, el de Vd. para que comprobara, la misma, hasta donde llegaban los escritos que ella me envia muy a menudo y que como Vd. habrá visto siempre son en español y no en catalan. Traducido, lo que le enviè a Vd. decia:.......Muy recordada Montse: Como puedes ver, por mi onomàstica me felicitan , desde “todo el mundo y ..........parte del extrangero”. Muy cordialmente. Esta es una frase “hecha” que en catalan utilizamos muy a menudo en plan humorista, para “vanagloriarnos” de lo ampliamente que somos “conocidos”, personalmente. .Un humorista catalan q.e.p.d., dejó escrito hace muchos años.......que, los catalanes, solo por el hecho de ser catalanes, cuando fueramos por el mundo, siempre lo tendriamos todo pagado, como queriendo decir que al ser tan “famosos” –somos siete millones en Cataluña- todo el mundo nos obsequiaria. Cuando el anterior presidente de la Generalidad de Cataluña, hizo un viaje oficial a China, que no sabian ni donde estaba Cataluña, dicho presidente para demostrar la “importancia de Cataluña” dijo a las Autoridades Chinas en la recepcion oficial........”En Catalunya, somos seis millones”....... (entonces aun no habiamos llegado a los siete actuales debido a los inmigrantes recibidos) y “malas lenguas” aseguran que uno de ellos le preguntó, en plan humorista..........y en que Hotel se alojan ?.

La palabra “Benvolguda” en femenino y “Benvolgut” en masculino, es nuestra frase habitual en catalan al empezar un escrito como antes se acostumbraba a poner en español “Muy Señor mio” y traducido literalmente al catalan, son dos palabras que en catalan hemos “rejuntado” y que en español quieren decir....”Ben” es “Muy” o “Bien” i “volguda” se puede traducir por “estimada”, “apreciada”, “recordada” o algo similar. En cuanto a como pasé el dia de ayer, fué como uno normal y corriente, pués como que la familia vienen los sabados y se quedan hasta el domingo, pués Tatiana trabaja de lunes a viernes y entonces haremos pero como una fiesta normal y lo celebraremos el pròximo domingo. A mi edad ya soy de aquellos que “comen para vivir” y no “viven para comer”, me gusta comer bien, esencialmente cuando me lo cocino yo, peró cantidades normales. Si hace 10 0 15 años, hubiera comido las cantidades que como actualmente, con toda seguridad que me habria desmayado a media tarde, pués era bastante comilón. Por ejemplo, de la “paella marinera” –mi especialidad como ya le informé en su dia- me atizaba normalmente tres platos....pues hace mucho tiempo que aparte de un previo aperitivo, bastante completo y ya en tiempos de Paquita, hacemos plato ùnico y cocino mayor cantidad, pues normalmente todos nos reenganchamos, y sobre todo Tatiana que desconocia la paella, pues en su zona de Rusia los platos fuertes son las “sopas” y a mi las sopas, ni fu ni fa, pués después durante toda la semana teníamos que comernos, nosotros dos, el segundo plato.....ahora ya “solo” como dos. Esto yo de beber una buena copa de vino.....es hablar de milagros ya que no me gusta ni el vino ni el champan, -cuando celebro algo...me tomo o una Coca Cola, que dicen que es una herejia para los buenos gourmets o una cerveza, però lo normal es agua, pero no del grifo. Tambien zumos, esencialmente de naranja, pero de los que dicen que solo es zumo exprimido directamente de la naranja y que han de estar siempre en el frigorifico y con plazo de caducidad, no de los que el 90% es agua y el 10% es extracto de zumo, porqué hoy dia, para mi, el vino tiene gusto de champan y el champan de vino, con estas modas de “brut” o “brut natura” que “dicen” es el “summun”, però que para mi es el peor. A mi me gustaba mezlar el vino con gaseosa y el champan del semi-dulce que hoy dia ya no se produce, pués....... para ellos la perra gorda. Licores tampoco nunca me han gustado y fumar lo hice a los 15 o 16 años para “fardar” pero al ver que todo me olia a tabaco ya lo dejé, por esto cuando alguna vez he ido al médico por alguna tonteria, el pobre hombre no sabe de que privarme, pues ellos parece que gozan cuando le pueden decir a uno....deje de fumar....deje de beber....deje de tocarse las narices....a lo mejor, vaya a saber si por este motivo ya he llegado a los 90 años y ahora ya casi......y medio.

Ahora me acuerdo de que en el mail desaparecido, le contaba una anecdota de las clases de yoga que vuelvo a describirsela....Bajo mi patrocinio, pués entonces era el Secretario de la Junta del CASAL MUNICIPAL DE MANLLEU, DE LA “GENT GRAN” o sea de la “gente mayor” como se nos denomina a los de la 3ª edad o 4ª. Como le decia solo éramos unos 60, pués la profesora ya no tenia mas horas para dedicarlas a esta labor, ya que éramos grupos de 12 que dicen es la cantidad que se recomienda para poder atender y estar para todos . Eramos 3 hombres y 57 mujeres, peró, con perdon......todas viejas y feas (?) y en tres grupos éramos 1 hombre y 11 mujeres y dos de 12 mujeres. Se produjo una baja en mi grupo y entró otro hombre en el mismo. Durante la clase no te dejaban hablar para así estar mas concentrados, por lo que a la que se termina la misma, pido la palabra y com mi cara y ademan “formal y sonriente” me quejo formalmente de que la entrada de este hombre, en mi grupo, era una “competenecia desleal”, pués los otros dos, aun cuando eran de los otros grupos, uno era el padre de la profesora y bastante fastidiado y el otro...con perdon, era un poco subnormal, pues hasta entonces en mi grupo era yo solo con 11 mujeres y del que habia llegado, “me quejo” que era....mas “joven” que yo.....mas “guapo” que yo y mas “alto” que yo. La profesora me contesta que la baja se habia producido en mi grupo y la entrada en estas clases era por riguroso turno de inscripcion, Y EL PRIMERO DE LA LISTA ERA ESTE HOMBRE y asi terminó mi queja pués habia una demanda muy fuerte entre la gente del CASAL, de la “3ª edad”, pués se decia que nos la pasabamos la mar de bien con estas clases los de la “tercera edad”. Acaba el mes y la profesora, como siempre, al terminar la clase nos pregunta que como nos va, que si notamos alguna mejoria....que si pataplim....que si pataplam. Yo pido la palabra y muy “humildemente” como hago siempre (?), digo delante del grupo...Yo lo que si noto desde que vengo a yoga, es que cuando salgo de Cantonigros con mi coche para enlazar con la carretera general, veo, mejor que antes con el espejo retroviosor de la izquierda, si me viene algun coche en mi misma dirección y.......salta el mas guapo, mas alto y mas joven, que yo......y dice:..... “así el yoga va bien tambien para la vista” ?. Santa Inocencia pensé y contesto inmediatamente.....Yo esto no lo se, yo solo se que ahora, al poder torcer mas el cuello, veo mejor por la tangente y no necesito mirar a través del espejo retrovisor lateral. Carcajada general de todo el grupo por cuenta del mas guapo...........ect. y vuelvo a quedar, como antes,en primer plano pues el de la “vista” ha quedado, a pesar de sus dones naturales, a la altura de las patas de los caballos (?)........y yo, modestia aparte....como siempre......en las alturas....(Es broma que decia, al terminar un chiste, un humorista catalan que pobre, ya murió hace ya muchos años)
Me parece que em mi mail, desaparecido en pleno combate, no iba nada mas de lo escrito hasta aquí y si mas adelante me salta algo a la memoria ya lo tendré en cuenta para un próximo escrito y con este motivo aprovecho la oportunidad para saludarla muy afectuosamente, que puede hacer extensivo, como tengo por norma, a su marido Walter que tambien iba en su felicitacion de ayer. Muy cordialmente: PERE PI CABANES

CLASES SOBRE "EL SOCIALISMO"

De: Maria Angela Mangiafave

Estimado señor Pedro:
Voy a aprovechar un momento tranquilo (después de la derrota del Brasil en el partido con Holanda), para contestar su mail tan divertido e interesante. No se aflija con los pequeños "accidentes" que le ocurren con el ordenador. A mí también me ocurren muy a menudo, lo que me fastidia un poco, pero por otro lado no estoy dispuesta a aprender con mucho detalle los mecanismos sobre informática.
Ahora está aclarado el término "benvolguda". Me suena tan feo! Será porque lo asocio a dos palabras (adjetivos) vulgares que se usan mucho en Argentina "pelotudo" y "boludo" con sus respectivos femeninos. En fin...
Así que la conmemoración de su onomástico será el domingo! Qué bueno! A festejar! Y con toda la familia reunida.
A mí me encanta la paella marinera. Aprendí a prepararla y también resulta "plato principal y único". El problema es que aquí en Brasilia es difícil conseguir todos los frutos del mar (estamos a mil doscientos kilómetros de cualquier playa) por lo que no resulta tan rica, pero de cualquier manera sale sabrosa. Fíjese que a falta de chirlas, mejillones, le pongo una especie de cangrejitos y la refuerzo con más gambas. Se consiguen los mejilloones cocidos congelados, pero no me gustan, llegan a deshacerse. A veces en ferias especiales aparecen mejillones frescos y vivos y entonces "aprovecho". De cualquier manera, hace tiempo que no la preparo. Ahora, eso de comer paella con Coca Cola es un disparate! Nosotros aquí la acompañamos con vino, menos mi hijo que prefiere Coca Cola o cerveza. Cerveza vaya y pase, pero Coca Cola, ni pensar.
Toda la historia sobre el grupo de las clases de yoga me causó mucha gracia. Lo de la competencia desleal por el ingreso de un nuevo compañero fué terrible. Y competencia para qué???? Si usted mismo dice que las mujeres eran feas.... Menos mal que eran clases de yoga, donde hay que cerrar los ojos y concentrarse en la mente interior. Ja! Ja! Ja!

Su hijo Jorge heredó de usted toda esta tendencia a actividades físicas, deportivas, etc. etc. ? O no?
Mi marido, que hace un rato estaba serruchando unas maderas en el patio de atrás para hacer unos estantes para el trastero, ahora quiere sentarse en mi lugar porque quiere ver su cuenta en el Banco y me está expulsando. Ya sé, debe haber hecho alguna operación de pago y tiene miedo de que le descuenten el valor dos veces, como ya ha ocurrido en otras ocasiones.
Cambiando de tema. Le comento que aquel escrito sobre el Socialismo, "pedagógicamente correcto..." fue una actividad fantástica. Priemro cada alumno leyó un párrafo, después de aclaración de algún término, cada uno , por separado, expresó su opinión. Hasta ahí todo tranquilo. Sin embargo, uno de ellos, un señor de unos 50 años, que ya había dicho su opinión, decidió explayarse más y empezó diciendo, que el "verdadero socialismo" no es éste o aquél que está implantado por ahí, sino que la teoría que defendía el "Mariscal Tito" y bla bla bla y tuve que decir que para analizar ésto con más profundidad, tendríamos que estudiar "Ciencia Política" y entonces otros alumnos intervinieron y se estaba armando una gran polémica, menos mal que la hora de terminar la clase y ellos volver a sus tareas laborales estaba a punto y el asunto se cerró. A todos les encantó la actitud del profesor haciendo paralelos con las pruebas de sus alumnos. Mis alumnos ya hablan bastante bien el españo, con solamente el primer libro (nivel básico) terminado.

Mi marido no sale de mi lado. Voy a terminar aquí y después sigo en otro mail. Lo saludo
Muy afectuosamente. 02/07/2010

CLASES SOBRE "EL SOCIALISMO"

"Benvolguda" Dª Angela:
Acabo de recibir su mail y vista su mala impresión que le causó la palabra de "benvolguda" y mire que en catalan es una palabra muy simpática y cariñosa....ya no la volverè a utilizar como he hecho esta mañana y ahora YA como despedida, peró mire que los arg entinos tienen cada palabrota. Debe ser cosa del léxico de Maradona ?. El citado ya se lo contestaré aparte, pués el motivo del presente es reenviarle un escrito, recibido precisamente de la "interfecta" Montse José Tello, que como verà, pone al Brasil por las nubes, que supongo siempre es de agradecer y como a lo mejor lo serà, para sus alumnos, si tiene a bien utilizzar el mismo en sus clases.

Deplorable a mi modesto juicio la defensa a ultranza del profesor sobre el comunismo -ya que no era socialismo- del mariscal Tito, pero son "primos hermanos" o sea todos marxistas. Primero hay que crear riqueza y luego se podrá repartir, pero estos se apropian de la riqueza que ya encuentran creada y reparten la miseria. Esto se demostró en la guerra civil española. El único tanto a favor de Tito fué que se enfrentó a sus "profesores" los rusos...cosa que le agradecieron los americanos, però el continuó con su sistema comunista, lo demás y como todos los comunismos o socialismos "populares"...es pura dictadura y el tiempo nos ha dado la razón. Conocí un sacerdote que siempre decia que todos los "ismos" no son de fiar....Comunismo, socialismo, falagismo, ect. -se dejó "catolicismo"- terminan mal y la unica palabra que no termina así, es "democracia", que como la definió Churchill....dijo que era el peor de los sistemas si exceptuamos todos los demás (?).

No se si alguien lo inventó , però yo hace muchos años que pongo un ejemplo que me puedo aplicar a mi mismo por mi precismente, trayectoria política y que dice:

EL QUE DE JOVEN NO ES REVOLUCIONARIO....ES QUE NO TIENE CORAZÓN !.....AHORA BIEN, EL QUE DE MAYOR TODAVIA LO ES....ENTONCES ES QUE NO TIENE CABEZA ! . Puede darla a conocer a sus alumnos, porqué no me averguenza confesar que de los 16 a los 19 años, fuí comunista por lo que conozco a fondo el "percal" de esta ideologia y quedè totalmente decepcionado y vacunado de este sistema al vivir nuestra guerra civil y ver su comportamiento. Me prometí a mi mismo en 1939 desde un campo de Concentración en Francia..... a donde fuí a parar después de n/guerra civil como exhiliado, no ser nunca jamas de ningun partido político, pués asi hace muchos años que cuando escribo...los puedo criticar a todos sin ningun reparo ni excepcion........por eso me llaman "EL ETERNO DESCONTENTO ! desde 1940 o sea que mire si ha llovido desde entonces, pués todos al final te decepcionan. Carlos Marx con su tolston y obra cumbre -pero que no conozco a nadie que lo haya terminado de poder leer, yo el primero- escrita con su "socio" Frederic Engels, " EL CAPITAL", SACÓ A RELUCIR TODOS LOS MALES Y PROBLEMAS DE LA BURGUESIA O SEA LO DEL "BURGUÉS INSACIABLE Y CRUEL", PERÓ SOLUCIÓN MEDIO VIABLE.....NO DIÓ NINGUNA, pués este sistema ha fracasado en todo el mundo, esencialmente en la URSS que después de 70 años de una feroz dictadura comunista han adjurado de la misma y ahora recuerdan...... al pobrecito Zar al que asesinaron en 1917 con toda su familia. Vea ahora los restos...Cuba, Corea del Norte, Vietnam ect. MAS MISERIA IMPOSIBLE, donde dicen que hay una República, cuando lo que realmente aplican es una Monarquia Hereditaria..... Los Hermanos Castro, la tercera generación de padres a hijos en Corea. Vamos a dejarlo y termino por que no me pase como el escrito anterior que de tanto pontificar....se me fué al cielo.

Yo tambien lo hago de consultar el saldo con el Banco como hace su marido Walter, pero lo hago utilizando el cajero automatico, mas que nada por si alguien, alguna vez, me hace algún ingreso imprevisto.....pero.....no hay suerte, nunca me ha sucedido. Ah, las sras. del yoga eso de..."viejas y feas"...supongo que Vd. se lo tomó en mi tono habitual mas bien humoristico, pués este hábito es el que utilicé cuando me quejé de la "competencia desleal" y así lo interpretaron todas las señoras del grupo de yoga, pués algunas de ellas me confesaron que solo al verme....ya las hacia reir y esto a nuestras edades es muy sano para la salud, cogerse la vida con filosofia. Sabe mal que a veces a uno le tomen por Payaso, pero peor es cuando un grupo parece un entierro.y no hay alguien (?) que les levante la moral. Las hice observar peró que cuando ells iban al teatro o a cine a ver algun programa humorista....tenian que pagar su entrada ....y en cambio yo lo hacia totalmente desinteresado y de balde. Dicen que Jesucristo vino de Redentor....y lo crucificaron.

Perdone....otra vez pontificando.

Muy cordialmente
PERE PI CABANES

ESQUELA MUY BUENO

Escrit rebut d'en Josep Mª Caballería

ESQUELA

Rogad a Dios por caridad por el alma de

Don Aumento de Sueldo,

desaparecido en España en edad avanzada,

viudo de doña Subida de Precios,

que conducía su vehiculo con excesiva velocidad,

debido al nuevo carburante del plan de Desarrollo.



R.I.P.



Su afligida 2ª esposa doña Modesta Paga Extraordinaria,

hijos don Anticipo, doña Vergüenza (ausente),

doña Deuda Perpetua y don Ayuno Forzoso,

hijos políticos doña Esperanza Frustrada,

doña Letra Vencida y doña Necesidad Urgente,

primos, acreedores y demás familia

os ruegan un piadoso recuerdo en sus oraciones



Agradeceremos vuestra asistencia a la conducción del cadáver

desde la casa mortuoria del Ministerio de Trabajo

al cementerio de la Esperanza Perdida.



Varios excelentísimos ministros han concedido

buenas palabras en la forma acostumbrada.

90 días de indulgencia recitando la siguiente oración:



ORACIÓN



"Z P nuestro que estás en la Moncloa , glorificado sea tu nombre

y el de tus 640 asesores, con los que no paras de arruinarnos.

Hágase tu voluntad y la de tus Ministros, que tan a gusto nos exprimen,

perdona nuestras deudas que vemos aumentar por momentos,

así como nosotros intentaremos perdonar a los que nos están robando,

y déjanos caer en la tentación de buscar algún empleo que tanto necesitamos.

Amén.



JACULATORIA



Bienaventurados los que viven del sueldo base,

(o Funcionarios del Grupo C,D oE)

porque pronto verán a Dios.

dissabte, 3 de juliol del 2010

CARTA OBERTA D'EN RAÚL ROMEVA

Escrit enviat a la Montse José

Benvolguda Montse:
Malgrat els "meus esforços" no he pogut "obrir i reenviar" aquesta teva "carta".

Malgrat tot, a mi tota aquesta colla de ICV francament no son Sants de la meva devoció, dons conec gaire, el panyo, jo dels 16 als 19 anys ho vaig ser dels seus o sigui comunista....pecat de joventut que el vaig pagar amb escreig....Ja es diu que el que "de jove no es revolucionari...es que no te cor.....ara el que de grant encara ho és....alshores es que no te cap !...... i conec com les gasten....pensa que en Comorera, secretari general del PSUC, des de la seva fundació l'agost del 1936, a l'exhili, enfastiguejat tant d'en Carrillo com de la Pasionaria com d'en Lopez Raimundo qepr -era el marit de la Teresa Pàmies- i molts d'altres, va retornar a Espanya i al entrar pels llocs habituals que ho feien els de la"clandestinitat" -frase molt habitual I estimada d'en Paco Estrella, en el seu curriculum- ja l'estava esperant la policia franquista i "males llengues" asseguren que van ser els mateixos seus excompanys que el van delatar. Fins i tot, aixó ho va publicar a La Vanguardia en Gregorio Moran. Va morir a la presó de Burgos.....I això que s'ha publicat moltes vegades, mai cap d'ells es va donar per aludit i han donat sempre la callada per resposta i diuen que....quien calla otorga. Només cal recordar com van acabar en Claudin i en Semprun, que eren membres del Comité Executiu, que tots dos, van estar expulsats del Partit Comunista d'Espanya per què..... no van acatar la "dictadura del Proletariat" del tandem Carrillo-Pasionaria A més, només cal escoltar tant l´Herrera, el de la bicicleta, com la Laia Ortiz, els dos actuals capitostes de ICV, que només saben parlar que..... tot ho volen "d'esquerres" -com si fossin un CD ratllat- i segurament que encara no saben de on bé aixó de dretes i d'esquerres, que jo fa poc que els hi vaig aclarir però si ells, els d'esquerra, son els que ens han de salvar.....Bona nit i tàpat. Pensa que aquests d'esquerres del "Tristpartit", encara ens deuen de retornar el 33% de l'IRPF que ens van cobrar els del PP quan governaven, sobre la modesta indemnització que l'any 2000 va concedir el govern de "dretes" d'en Jordi Pujol, als que haviem estat en Camps de Concentració o Batallons Militaritçats Disciplinaris de Treballadors, per motius polítics, durant el regim franquista, En canvi en Rodriguez Zapatero ens va retornar el 2007 el seu 66% i es el que em va dir per escrit, que el restant el ternia de retornar la Generalitat que es el que la va cobrar al seu dia. Ho he reclamat, per carta, a aquesta colla d'impresentables, ho va fer també el Sindic de Greuges en Rafael Ribó -al que li havia demanat si ho podia fer- ho va fer el diputat per CiU en Jordi Turull i sempre la seva contestació ha estat el silenci administratiu. Si aixó ho fan amb els que, sobre el paper, som dels seus, estem ben apanyats, doncs aquesta reclamació balla des de el 2007.

Només cal recordar que a l'URSS amb 70 anys de dictadura comunista no varen resoldre res i això que s'en deia "La patria -o el paradís- dels treballadors" i jo..... pensa que estic ben informat i al dia. La meva TERCERA JOVE.......Varem tenir només un fill, però ja he conegut a TRES joves. Aquesta ultima es rusa i fins i tot, no fa gaires dies que van vindre a veurens els seus pares des de Rusia....per cert.una gent molt correcta . Saps de que es va sorprendre la Tatiana -que ja te revalidat i treballa de metgesa a la SS, doncs li varen homologar el titol rus-....... als pocs dies de vindre a casa amb el meu fill ?......No s'en sabia avindre que nosaltres tinguesim 4 o 5 tisores, doncs jo en tinc algunes de repartides per la casa per no tenir d'anar-la buscant, quan la necesites, doncs ells...... en tenien només UNA de sola per tota la familia. Si per ells això es un luxe....estem ben apanyats.

Be, plego el "totxo", doncs només et volia fer dues ratlles sobre la "carta" d'en Romeva i jo, com sempre.....pontificant....segurament que -modestia apart- pensaràs......cuanto sabe !.....Es broma que deia en Cassen.....però ja diuen que...."sabe mas el diablo por viejo, que por diablo" i a mi, a "viejo" no em guanya ja, gaire gent

Molt cordialment
PERE PI CABANES

EL TURISTA CUBANO

Escrit rebut de MªÀngels “MAFO”

EL TURISTA CUBANO
Un cubano, que fue en vida muy bueno, al morir, como era de esperar,fue al Cielo. Llevaba más de mil anos disfrutando de la eternidad cuando un buen día le dijo a Dios:
-Dios mío, quisiera que me permitieras conocer el Infierno
por una noche, para saber cómo es ese lugar. Dios, en su Infinita bondad, le dijo:
-Si es tu voluntad, que así sea. Nuestro buen hombre se fue esa noche al Infierno. Bajó hacia su entrada por unas escaleras de marmol blanquísimo. Vio por doquier luces de neón y una puerta se abrió de manera espectacular, dando paso a un Edén surcado por ríos de ron, whisky, champagne, y atestado de las mujeres más hermosas que jamás hubiese visto, todas desnudas llamándolo, bebió a lo bestia, comió cuanto quiso y se acostó con toda la que quiso hasta hartarse; en fin, pasó la mejor noche de su vida y regresó de madrugada al Cielo.
A la mañana siguiente, habló con Dios y le manifestó su deseo de mudarse definitivamente al Infierno. Dios en su Infinita misericordia, nuevamente, aceptó. Arreglados sus asuntos burocráticos de empadronamiento celestial, a la semana estaba camino del Infierno. Bajó las mismas escaleras y se abrió nuevamente la puerta, pero esta vez cayó en una gigantesca olla llena de azufre. Se hundió en ella mientras el Diablo lo punzaba con su tridente y otro demonio trataba de meterle un consolador con pinchos por el culo, con mucho esfuerzo, logró sujetarse al borde, sacó la cabeza y dijo al Diablo, que reposaba sentado en su trono:
-Señor de las tinieblas, ¿qué es esto? Yo estuve aquí la semana pasada y todo era maravilloso...

Y el Diablo respondió: -Tú, como cubano que eres, ya deberías saber...que una cosa es ser "turista" y otra RESIDENTE...

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 1 de 6

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 2 de 6

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 3 de 6

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 4 de 6

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 5 de 6

LOS 5 AGUJEROS MÁS GRANDES DEL MUNDO - 6 de 6