Exsecretari General de Presidencia del últim govern de Jordi Pujol
BARCELONA
Benvolgut amic:
Em permeto adreçar-li la present, per què crec que tinc un deure moral amb vosté i mès tenint en compte les moltes atencions que vaig rebre en aquells temps, seves.
Haurà observat que de un temps ençà, tinc en el meu punt de mira, en els meus escrits habituals, a CiU, cosa que no havia fet mai i que si que li vull donar els motius reials, es per què no es pugui pensar mai, que “he canviat de camisa”.
Deu recordar, doncs mès de un els hi havia reenviat a vosté, els mails que rebia del senyor Mas, quasi un de setmanal, quan estava a l’oposició i que en aquell temps, va dir que em volia ajudar, per la qual cosa em va fer posar en contacte amb el seu Assesor, el senyor Jacint Mora i que em vaig tenir de desplaçar d’acord amb les seves indicacions, al Parlament de Catalunya per entrevistar-me amb el seu diputat, en Jordi Turull. Era per demanar una indemnització al govern françes, pels que haviem treballat a les Companyies Militaritzades de Treballadors Espanyols, a partir de 1939 i recuperar l’IRPF del govern de la Generalitat, que ens tenia de retornar de quan el PP ens ho havia deduit de les Indemnitzacions que l’any 2000 ens va concedir la Generalitat.
Les seves gestions i res...... va ser exactament el mateix.
Al entrar el nou govern de CiU i donar compte del estat deplorable de finances que s’havien trobat, jo li vaig escriure que, aquest IRPF, que eren prop de 40.000 de les antigues pessetes, el donava per cobrat i com que jo era l’ùnic que havia encetat aquest formatge......, muerto el perro se acabó la rabia...... ja que ningú més els hi reclamaria. Esperava per lo menys, uns mots d’agraïment. Ni aixó.
Quan va nombrar el nou govern, li vaig reenviar la carta de tres pàgines que havia enviat a vosté, ja feia anys, a on treia els drapets bruts d’en..... Quico Homs, l’Irene Rigau, en Duran Lleida i en Jordi Jané, tots ells de Convergència, menys en Duran Lleida que es de UDC i aquesta vegada em va contestar...”.l’he rebut i ho he llegit”.....ni vaig enviar un parell més, que ja ni m’els va contestar i jo li vaig escriure......Senyor Artur Mas: He entès el misatge, estigui tranqui.l que jo no el molestaré mai mès.
En el temps d’en Miquel Roca, ell rebia els meus escrits a favor de Convergéncia i sobretot d’en Jordi Pujol, que era quan despectivament, el PSC comandat per en Raimón Obiols, per ells Catalunya, era Pujolandia.
Diuen que el vot es secret, però li puc assegurar que tota la familia Pi, sempre haviem votat a Convergència, fixis que no dic a CiU, per què a les primeres eleccions després del franquisme, vostés van anar coaligats amb els socialistes d’en Pallach.
I ara aniré pel motiu real de la present
Jo de fills, només en varem tenir un, però de joves ja n’ha conegut tres i aquesta darrera feia prop de quatre anys que treballava com “eventual” de metgessa a la presó de Brians. Tant ha estat arribar el govern de CiU i com a “eventual” la van fotre al carrer, quan diuen que segons la llei, a partir dels tres anys, els han de fer fitxos o sigui que ja es la mateixa Generalitat que va incomplir la llei. Van a Magistratura i ho guanyen i com que al govern de la Generalitat, els advocats no els hi costen res, fan recurs al Tribunal Superior de Justicia de Catalunya i ho tornen a guanyar, però sap quina va ser la sentencia.......retornar al seu antic lloc de treball o indemnitzar però, només podia triar la Generalitat, la cual indemnitza i al carrer.
Compendrà que la familia Pi, no te res d’agraïr a CiU, per la qual cosa i molt a pesar meu, a partir d’ara, CiU serà com tots el altres partits......, cosa que, al meu modest criteri, no m’agradi o no la trobi correcte.....doncs a la premsa.
Ja sap que com he fet sempre, aquest escrit, ja te el meu consentiment previ, per si ho creu oportú, pot ensenyar-lo tranquilament als interessats.
Aprofito l’avinentesa per saludar-lo, com sempre, molt cordialment
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada