dissabte, 23 de setembre de 2017

2623-A PROPÒSIT DEL "PROCÉS"


No deixa de ser interessant la centrada opinió de la psicòloga i escriptora Remei Margarit en aquests díes quan la propaganda oficial de La Generalitat de Catalunya no deixa d'intoxicar a la opinió pública en general sobre l'anomenat "Procés" de Catalunya, proporcionant una informació completament sesgada i al gust d'una minoría de catalans partidaris i convençuts d'aquesta linia d'actuació del Govern català i els seus simpatitzants. Em permeto reprodüir un article sortit recentment en un medi de comunicació català. Diu així:

 Endreça 

Quan les circumstáncies emocionals estan molt remogudes, el millor que es pot fer per recuperar la serenitat és una bona endreça: pot ser d’un armari, dels papers, de la casa, de la roba, de qualsevol cosa que ens ocupi les mans i ens alliberi de les tensions. De manera que enmig d’aquest caos que ens han propiciat aquests pseudopolitics que ens goveenen aquí i allá, la millor manera de conservar el senderi pot ser una bona endreçada del que sigui, i ja que ha arribat la tardor, cal obnir les portes i les finestres per renovar l’aire resclosit de tota aquesta baralla propagandística de programes impossibles i irracionals. Després del dia 1 vindrá el dia 2 i després el 3 i després el 4, i totes aquestes boires espesses que ens han envoltat durant uns quants anys s’esvairan per força. I tinc el convenciment que seràn uns altres actors els que agafaran les regnes de les negociacions, perqué els que hi ha ara han deixat ben cIar, del dret i del revés, que no serveixen per crear una convivéncia pacífica, no en saben més, i per tant caldrá força intel.ligéncia per endreçar tot aquest maremagnum de destrosses cíviques, d’institucions malmeses, de manca de credibllitat politica, de confiança trencada, de radicalismes estérils i de cansament de la ciutadania.

Una endreça vol dir també un ordre de priontats i cal començar per la confiança que els ciutadans poden posar en les noves persones que es presentir) per fer la tasca. Cal honestedat, sinceritat, bona fe, pactes, paciéncia, prudéncia, justicia, fortalesa i temperancia, aquestes quatre virtuts cardinals que darrerament han estat arraconades i menystingudes pels governants que ens han portat fins aquest enrenou.. 

Sobren paraules inflamades i épiques arcaiques, sobren postveritats i astúcies barroeres i, per damunt de tot, tinc el convenciment que quan es parla en nom del poble, malament rai, aixó només vol dir una manca d’arguments creibles i sensats. No hi ha fórmules mágiques, només hi ha la voluntat de les persones por arribar a acords de convivéncia, que sempre será pactada, cada dia del món. Aquest és el gran fonament de la democrácia, tota la resta són focs d’encenalls que amaguen interessos espuris pel poder. 

R. MARGARIT. psicòloga i escriptora

Molt bé senyora Margarit, ho subscribeixo completament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada