Vaig llegir el seu discurs habitual, en el seu balanç del curs polític, abans de marxar de vacances
i em vaig cansar de comprovar, lo be que ho havia fet el seu govern i sobretot,
sota la seva “acertada” direcció, que fins i tot em vaig pensar si ell parlava
de un altre país, que no pas de Catalunya. Tal com també acostuma a fer en
Rajoy. Es veu que deu ser una deformació professional dels polítics.
Em va recordar la lletra d’aquell tango d’antany, que entre moltes altres
coses deia......”me habló como un
caramelo, del sol la luna y el cielo y lo planté con razón”
I és ven veritat de que si realment pensés amb els seus súbdits els
catalans, baixaria els impostos
autonomics i supimiria les trabes per les empreses.
De cap manera va pas parlar del cas del seu reconegut pare polític, ni
tampoc de les corrupcions, quan tots sabem de que tant Convergència com Uniò, hi
estant emmerdats fins el coll, la primera per el cas Palau i la segona per el
cas Pallarols.
Però és lògic, de que ningú pot arribar a dubtar mai de la honorabilitat de
un exhonorable, no us sembla ? i és el que he llegit que deia una senyora, Espero que facin les coses molt millor,
menys organismes i més claretat.
I ara continuant sobretot, amb la ceba tant de CiU com de ERC, per tal d’aconseguir una Agència
Tributaria propia. Us imagineu que
si l’escàndol de la familia Pujol hagués sorgit amb una Agència Tributaria pròpia,
mai hauria sortit a la llum ? Només cal recordar el cas de Banca Catalana, que
es va voler presentar com un atac a Catalunya, quan era un banc que des de 1982
perdia 20.000 milions de pessetes cada any i ara per fi ja s’ha sabut de què i
des de altes instàncies, és va tirar terra a sobre i els fiscals Mena i Villarejo van tenir de
anar a pasturar a altres ramats.
I els conflictes de la
Revista Destino i la Enciclopèdia Catalana , entre
el mecenas o propietari i els
treballadors ?, per què cada cosa que va tocar ell, malament rai, ja que una
revista tant i tant acreditada com era Destino, fins i tot en la època
franquista, la va comprar ell i als quatre dia ja la va engegar a fer punyetes.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada