1252-El FMI creu que la longevitat dels ciutadans és "un risc financer" y suggereix baixar les pensions

Mentides, mentides i mentides! La impresentable, i imputada per “tractes de favor” quan era ministressa de França, actual presidenta del Fons Monetari Internacional (la institució que ha causat la ruina de molts paísos sudamericans amb la pastanaga dels préstecs enverinats que concedeix, l’mport dels quals, més els interessos, més les condicions de devolució, són inassumibles pels països emanllevats, i que ara, alineant-se amb la Merkel, ho vol practicar amb Europa), Cristina Lagarde, ha presentat un informe on manifesta el que s’exposa al títol de més amunt.

Per a solucionar-ho, proposa (en total sintonía amb les ràncies i antisocials polítiques alemanyes, defensades per Angela Merkel) que s’ha de combinar “l’augment de l’edat de jubilació i de les contribucions” de pensions, amb “retallades de les prestacions futures”.

Realment, cada vegada queda més clar que aquestes institucions com el FMI i Parlament Europeu de Brusel·les, no són més que cementiris d’elefants, l’activitat dels quals es limita a repetir les consignes dels seus amos, en el cas europeu, la d’Angela Merkel, portaveu dels poders econòmics alemanys que té al darrere. I per a garantir l’addicció absoluta dels seus membres, se’ls paguen sous astronòmics i prebendes de jubilació vitalicies, que no ténen cap ciutadà de la comunitat europea. Només ells. La “casta”. I a costa dels impostos dels ciutadans.

Els ciutadans, ja no podem acceptar més informes que, com els de personatges com Cristina Lagarde, la qual podrà tenir la formació que es vulgui, però que a l’hora d’exercir el seu càrrec, es limiten a intoxicar a la ciutadanía mundial, seguint les catastròfiques consignes dels “poders a l’ombra”, que per això els hi paguen, en lloc d’informar de la realitat.

I aquesta realitat és que, si llegim informs molt més acurats i realistes tenim, vegis el gràfic de dalt, que en el cas d’Espanya, la despesa bruta en pensions públiques, en percentatge sobre el PIB (suma de tota la riquesa d’Espanya), l’any 2010 representava només el 10,7 del PIB. I en una projecció cap a l’any 2050, si tot seguís igual, la despesa en pensions representaría el 14% del PIB.

Aquestes dades han estat publicades a la Revista de la Seguretat Social Espanyola.

I el 2009, en l’Informe de Pensions de la Unió Europea d’aquest any, es mostrava que la despesa en pensions espanyola creixería per sobre del 15% el 2050. Tot coincident amb poca desviació, amb l’informe de la Seguretat Social esmentat, i que veiem al gràfic.

El que cal averigüar és de on vé i a quí li interessa esvalotar al personal amb els anuncis apocalíptics de que aviat no es podràn pagar les pensions al nostre país?

Compàris les dramàtiques dades de les pensions públiques explicades pels polítics, amb un senzill exemple domèstic, per a entendren's:

Si nosaltres guanyem 100 (el nostre PIB), posem per cas, i d'aquests en destinem 10 a pagar la nostra vivenda, no tenim cap problèma. I si en distinem 15?... doncs tampoc. I si ens en gastem 50 o més? Llavors sí que, segurament, tindríem uns problèmes que ens podríen obligar a reestructurar, a la baixa, la nostra forma de vida.

Així que no ens vinguin amb embolades intoxicatòries: mentre la despesa en pensions no passi del 20% o 30% del PIB, de problema per a pagar-les, res de res. Ara, si hi ha qüestions inconfessables per part dels “poders fàctics”, als quals serveixen els partits polítics, als que els interessa que la gent:

a)     Cobri sous de misèria.

b)     Que l’Estat no els pagui, o els pagui una quantitat simbòlica, per les pensions.

c)    Que tota la qüestió de Serveis Socials, que fins ara pagaven els Estats, se les paguin dels seus sous miserables i, a sobre, tractin de viure,

I que els governs dediquin el que hauríen de pagar en pensions a altres temes d’interés dels esmentats “poders fàctics”. Llavors no tan sols no hi haurà diners per a les pensions, sinó per a cap Servei Social. I cap aquí és on anem. I la culpa no és del PIB, sinó del canvi unilateral de prioritats muntat dels partits en els governs centrals i autonòmics, en contra dels interessos dels ciutadans. Sí, i els que ho fan són els que votem nosaltres cada 4 anys per a que ens solucionin els nostres problèmes, vaja. Estem assistint impàvids a la destrucció de la classe mitjana occidental. I algú es pensa que els rics que quedin, per molt que gastin, podràn mantenir a totes les empreses que ara dónen servei a la classe mitjana i a ells? No es pot tornar a l'economía del segle XIX, per molt que s'hi esforcin els "poders fàctics". I si no ho creuen, ja ho veuràn.

Per cert, sabeu quant cobra la sra. Lagarde com a presidenta del FMI? Doncs, en linia amb les rebaixes salarials que proposa pels ciutadans europeus, la minça quantitat de 324.000 euros NETS l'any, segons dada publicada als mitjans,  més un plus de més de 70.000 euros també anuals, per tal de que els pugui disposar per  poder demostrar la categoria del seu càrrec. 

I pensar de que a la pobre Pilar Miró qepr, per fer-se un vestit per poder assistir degudament a un certamen oficial, pagant TV1, els seus mateixos i començant per l’Alfonso Guerra, que quan era Vicepresident del govern del PSOE va fer servir un avió oficial per no tenir de fer cua a la carretera, quan  tornava de vacances,  amb ella la varen posar a la picota.  I en Camps  expresident de la Comunitat Valenciana, que  li varen regalar, segurament que només per  “guapo”, un munt de trajes fets a mida i pagats per els que estant imputats per el cas Gürtel i el Tribunal  Superior de Justicia de  Valencia el va declarar inocent. Una befa !