Angela Merkel ha visitat Espanya, i s'ha trobat amb el sr. Rajoy, al qual no se li ha ocorregut altra cosa que portar-la a ella, luterana de naixement, a seguir una part del camí de Santiago, i abraçar la seva imatge! Però ha vingut per a fer turisme...? No! Ha vingut per a demanar més
participació econòmica espanyola als fons comunitaris, segons diuen els
mitjans. I també, és clar, per a donar uns copets al cap d'aprovació al seu aliat incondicional
Mariano Rajoy, el deslleial president espanyol envers els seus ciutadans, que va
triar arrüinar el seu país, en lloc de defensar els drets dels espanyols, a
canvi de discutibles favors de la presidència alemanya.
Com que ara Rajoy vol aupar al seu ministre Guindos com sigui,
doncs li ha demanat a Merkel que intercedeixi per ell al parlament europeu
(recordis que allí, qui mana realment és la cancellera alemanya). Sembla ser
que això ja li ha promès la sra. Merkel, pel que ja ens podem preguntar quant ens costarà, dels nostres impostos, l’aupament del sr. Guindos, i quàntes
retallades més haurem de suportar. Què bé tenir una finca com Espanya!
Encara no s’entén que Europa no començarà a aixecar el cap,
fins que ens treïem de sobre la nefasta direcció alemanya sobre tot (über alles), i s’apliquin mesures de
creixement als països en dificultats, com les que s'han aplicat als Estats Units?
En temps de crisi, només es coneix una única manera de superar-la eficaçment, i
és aplicant les mesures de l’economista anglès del temps de la primera guerra
mundial, John Maynard Keynes (1883-1946), premi Nobel d’Economía. La seva
teorìa econòmica s’explica bàsicament en el llibre “Teoría general sobre la
ocupació, l’interés i el diner” (1936). Val la pena extreure’n una de les seves
moltes idees, per la seva actualitat. Diu Keynes (ho comento, no ho cito
literalment, per a no allargar):
Segons explica, "la crisi
del 29 havía retragut la demanda i era necessari estimular-la d’alguna manera. La
reducció dels salaris, com a mesura
per a mantenir l’ocupació (defensada per economistas de l’època) fou refutada
per Keynes, el qual assegurava que la ocupació
no depenía dels sous, sinó del consum
i la inversió. Una disminució dels
sous dels treballadors provocaría un retraiment que deprimiría el consum i, en conseqüència, la producció. Posant més
diners en circulació, en canvi, incrementaría la massa de consumidors i això
estimularía l’activitat econòmica”.
És allò tan conegut: si la gent cobra poc, gasta menys, les
empreses venen menys i, per a disminuir despeses per acomodar-se a la nova
demanda més baixa, han de despedir gent, augmentant
la desocupació. Això és una
espiral, que no s’acaba, fins que algú canvia el rumb. El primer que va aplicar amb èxit les mesures keynesianes fou el president nordamericà Franklin Delano Roosevelt amb el
seu New Deal (Nou Contracte). La resta, ja és historia.
Historia que no coneixen, ni la senyora Merkel, ni Mariano
Rajoy, ni cap dels que recolzen les antisocials mesures alemanyes. Precisament,
de la canciellera alemanya va dir recentment un professor d’Economía de la Universitat de Barcelona,
en una tertúlia televisada: “Angela
Merkel sap tant d’Economía, com jo de Física Nuclear !”. I és que aquesta
senyora busca solucionar els seus problèmes interiors, imposant l’ordre
econòmic i financer dels conservadors alemanys, a la resta d’Europa. Els
resultats de l'invent, ja es veuen.
Per altra part, si en una matèria no han sobresortit mai els
alemanys, ha estat en l'Economía. Lo seu ha estat sempre la industria pesada i
coses matosseres, com la
Metalurgia , la
Siderurgia , i temes semblants. Així ens va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada