Para: JOSEP ROVIROSA (Defensor del
Lector de La Vanguardia)
Asunto: L'ADJUNT "CULTURA" DE LA VANGUARDIA D'AVUI 3 DE SETEMBRE
Asunto: L'ADJUNT "CULTURA" DE LA VANGUARDIA D'AVUI 3 DE SETEMBRE
Benvolgut senyor Rovirosa:
Em permeto adjuntar-li un article que em vaig permetre escriure el 16 de
desembre del 2009, per si el vol fer seguir al articulista Julià Guillamon, ja
que en la plana 9 del apartat CULTURA d’avui, al començament del segon
paràgraf diu: Del fet de que ni Tania
Head (Alicia Esteve) ni Enric Marco, van ocupar llocs preeminents
en les associacions de víctimes haguessin viscut el drama de l’11-S i els
camps d’extermini, i que tos dos fossin catalans, doncs al
final es va demostrar documentalment, de que l’esmentat Enric Marco, mai
havia estat a cap dels camps d’extermini que ell sempre havia blasonat
que fins i tot la Generalitat li va atorgar la “Creu de Sant
Jordi”, però que al final va tenir de retornar-la al comprovar-se
fefaentment, de les seves habituals falsedats sobre les penúries que
segons ell sempre assegurava que havia patit, però que només estaven en la seva
febrosa imaginació.
El saluda molt cordialment en
Pere Pi Cabanes
ENRIC MARCO....... EL COMPADEIXO
Em vaig empassar tota l’entrevista quilomètrica que
Manel Fuentes li va fer a
Catalunya Radio el dia 16 al senyor
Marco i quasi vaig estar a punt de quedar convençut de que, gracies als
seus “hipotètics sabotatges” que ell va fer als alemanys -alaba’t ruc- els aliats van guanyar la guerra. Menys mal
que al final va intervenir una persona -de la que lamento no recordar el nom- i que segurament ell no s’esperava, que li va posar les peres a quarto, després
del seu tripijoc sobre la “seva hipotètica
” i falsa estada al camp nazi d’extermini de Mathausen, però ell al final, com te per costum,
encara va voler tenir l’ultima paraula i
va tornar a posar el seu CD habitual, sense voler baixar del burro, volent
justificar lo injustificable que va ser el mentir i que fins i tot, també ell mateix sembla se ho havia cregut que hi havia estat. El somni d’una nit d’estiu
sense son...que va escriure Shakespeare.
No entenc aquesta monomania d’afany de
protagonisme del senyor Enric. Jo recordo de quan es van començar a iniciar les
primeres reunions sobre “el cuento” de la Memòria Històrica , en las que hi vaig prendre
part en nom de l’Associació d’Exinternats
del Franquisme a Catalunya, fins que baix deixar d’assistir-hi al veure encara
tant sectarisme, per alló de que uns,
tots, eren els bons i els altres, tots,
eren els dolents, quan tots dos sabem
que, tots, tenim la teulada de vidre i
fins i tot, en dues reunions es va intentar s’aprovés que aquest tema
fos assignatura OBLIGATORIA a les escoles, o sigui una segona edició de la Formación del Espíritu Nacional de l’època franquista. Sempre hi vaig
votar en contra, afirmant que això era feixisme pur o comunisme, “tanto monta...monta
tanto....,fins que mai més ningú ho va tornar a posar sobre la taula. En aquestes
reunions sempre hi havia l’Enric Marco com a representant i president de la seva Associació. Tots teníem un torn de
paraula....tots menys ell, per què jo no se pas com se ho feia, però l’ultima intervenció
sempre tenia de ser la seva ja que, sense venir a cuento, tornava a agafar la paraula pel seu compte, per tancar la reunió
Francament desconec, el per què encara se li
dona tanta bel·ligerància amb aquest nou “vedetisme”, ja que uns dies abans, Victor M. Amela del “trio” de La
Contra de La
Vanguardia , també el va entrevistar pel mateix tema......
ja que gat escaldat......
PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà
De: Josep
Rovirosa
Enviado el: jueves, 04 de septiembre de 2014 22:34
Para: Pere Pi
Asunto: RE: L'ADJUNT "CULTURA" DE LA VANGUARDIA D'AVUI 3 DE SETEMBRE
Enviado el: jueves, 04 de septiembre de 2014 22:34
Para: Pere Pi
Asunto: RE: L'ADJUNT "CULTURA" DE LA VANGUARDIA D'AVUI 3 DE SETEMBRE
Benvolgut
senyor Pere Pi
Li agraeixo
la tramesa del seu article, que he reenviat al nostre col·laborador Julià
Guillamon per tal que en tingui coneixement
Ben
cordialment
Josep
Rovirosa
Defensor del Lector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada