Avui diumenge he quedat garratibat, quan he
sentit per la Tele a la nostra presidenta del Parlament, de que ens volia
demostrar fefaentment, però per la meva part en va, per què ja diu el tango: dicen
que jurar en vano no es maldad que se castiga........de la honorabilitat del ex honorable i el molt
que ell havia fet sempre per
Catalunya.
I el final si que ha estat de veritable
antologia, doncs ha acabat el seu “sermó de la muntanya”, dient textualment: Hi sempre hem de tenir molt en compte al
jutjar, de que aquests diners que han sorgit a Andorra, mai varen ser d’ell, si
no de la família.
Senyora de Gispert, vostè encara ens creu als
catalans tant babaus i més després de
haver estar 23 anys governats per el Virrei Jordi Pujol I, que ja ens va treure
prou la son de las orelles amb les seves martingales, de que ara ens empassarem
aquesta bola ?
Només hi he trobat a faltar un petit detall en el seu magnífic panegíric, de que no fes sortir el que ell també havia
fet per tal de que tota la seva família, menys la seva germana, siguin actualment
multimilionaris.
Em sembla senyora Núria, de que se ho hauria
de fer mirar, o és el que sempre havia assegurat l’humorista Enrique Jardiel
Poncela, de que totes les alabances iniqües, com sembla i sempre al meu humil
criteri, de que son les seves, son només de estómacs agraïts o a qui vol ara ensarronar o fer
beure a galet?.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada