1291-EVOLUCIÓ DEL DEUTE DE LA GENERALITAT 2003-2014

Com es pot veure en la gràfica adjunta, el Deute de la Generalitat ha evolucionat des de un montant de 10.918€ l’any 2003, fins a 61.836€ el juny del 2014.

A l’epoca del tripartit va passar, en 7 anys, de 12.259€ (2004) fins a 35.616€ (2010).

I en només 4 anys (QUATRE), amb la CIU del sr. Mas, el deute ha passat de 44.095€ (2011), fins a 61.836€ (2014), però només fins al mes de juny (ja veurem còm acabarem l’any).

És dir, dels 35.616€ (2010) del tripartit, que ja són calés, fins a uns 70.000€ a final d’any 2014 ?

Tenint en compte que el sr. Mas, des que ha arribat al poder, no ha fet més que retallar els serveis socials dels catalans i posar gent al carrer… en què s’ha gastat aquesta monstruositat de diners? En la propaganda de “la consulta”? Doncs en què?

A més, el conseller Mas-Cullell donava la dada, a finals del 2013, que el deute era ja de 50.000€. I amb només sis mesos ja és de 61.836€? Però la Generalitat no pot demanar crèdits ni imprimir deute públic, perquè la qualificació d’aquests “valors” en el món bursari europeu són considerats “bonus-escombraríes”. Així doncs, d’on treu els diners el sr. Mas-Cullell? Còm es finança la Generalitat i en què es gasta els calés, si no dona Serveis Públics, ni paga a les farmàcies, ni…? I es dóna la circumstància de que els catalans, no parlo de la "casta política", és clar, hem anant vivint pitjor i pitjor des que hi ha el sr. Artur Mas en el poder.

Van ben arreglats els que comfíen que una Catalunya independent, comandada pels mateixos “gestors” que obtenen els resultats exposats, vindría a ser una espècie de El Dorado, una illa de prosperitat i de ciutadans rics i contents en mig d’una Europa que, cada vegada és més evident, no aconsegueix sortir de la recessió, amb les mesures que una vegada darrera altra, s’entossudeix en obligar a aplicar als paísos europeus, a través de la sucursal alemanya de Brusel·les, anomenada "Parlament Europeu", una obtúsa Angela Merkel, la qual, segurament passarà a la historia com la major campiona contemporània en ignorància econòmica... i darrera ella, les lluminàries econòmiques catalanes de la Generalitat.