Jo soc, millor dit era, client d’aquest
banc des de l’any 1969 i que sempre havia estat i des de aleshores, com el meu
únic i exclusiu banc i fins fa poc, estava totalment satisfet del seu eslogàn de “Bon Servei”.
Ara be, fa ja algun temps, que tenia
la intenció de concertar un segur per preveure el cost, avui dia amb uns preus
tant elevats, del meu enterrament, per el dia de demà i solament i a instàncies del meu fill, per què
després de tot era ell el que tenia d’abonar els terminis, em vaig permetre
demanar-lis, crec jo, de que era una facilitat crediticia més aviat modesta,
sempre tenint en compte les garanties aportades, tant en finques com amb les
pensions que cobrem els dos, ja que ell era el garant, per què a la meva edat, doncs
el proper 17 de gener, festivitat de Sant Antoni i dels animals, Dios mediante, complirè 95 anys, ja se i de bell
antuvi, de que els bancs ja no ens concedeixen crèdits i que em va ser denegada, amb l’excusa tant pueril, de
que el banc no facilitava crédits per enterraments, quan l’any 1998 que
desgraciadament va morir la meva esposa, qepr, m’en varen concedir un -per cert
aleshores va ser amb la meva única i
exclusiva garantia personal- ja que el mateix va ascendir a més de 400.000 de
les antigues pessetes.
Es clar que aleshores a la Sucursal, hi havien altres directius, que no els
que hi han actualment.
Per què i malgrat de que ens poden estar bombardejant, un dia si i l’altre
també, tal com fan de un temps ençà amb
l’eslògan, Banc Sabadell, el banc de
les millors empreses. I el teu. Potser
si, però a mi mai més em tindran pas de
client, com tampoc al meu fill,
doncs em vaig adreçar amb un altre Banc, que per cert que ni tant sols em
conèixien i només al veure les Declaracions de la Renda meva i la del meu fill,
em varen dir? I això és només el que necesiten? Ah! I el tipus d’interessos que ens
varen aplicar, van ser molt més baixos
dels acostumats per el Sabadell.
I la última del Sabadell, que és el banc que ha concedit un aval de 3
milions d’euros al “presumpte delinqüent”
en Rodrigo Rato, o sigui que com a bons catalans, han fet bo allò de que, la pela, es la pela!. Que per cert, es
veu de que aquest “aval” els hi ha portat cua,
per què l’altre dia vaig veure per la Tele, a un alt directiu d’aquest banc,
intentant convèncer però inútilment, dels motius que els varen induir a
concedir aquesta atzagaida o barrabassada.
Sempre s’ha dit de que, fa més
xivarri un client emprenyat, que no pas mil de contents, que callen.
O sigui que varen confimar el que no se qui ho a dir: El Banc et deixa un paraigua quan fa sol, però que te’l fot quant plou.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada