Que pot ser confirmat per l’aleshores, primer
Interventor i després director de la Sucursal de Montcada i Reixac, en
Pau-Vicenç García Martínez, que malgrat estar ja jubilat, conservem encara una
antiga i cordial amistat o per el director de la de Manlleu, també ja jubilat en Manel Rifà.
L’any 1969 i per haver traslladat la meva activitat
comercial a aquesta població i que teníem clients a tot el mon i part del estranger i que explotava junt amb la meva
esposa qepr, varem obrir un compte a la sucursal d’aquest banc, fins el 1988
que al complir ella els 65 anys, ja que era 3 anys més jove que no pas jo, ens varem jubilar
definitivament i entre els diners que
teníem al banc, els que varem treure pel traspàs del negoci i la venta de la
torre que vivíem a Santa Maria de Montcada, ens va permetre comprar un pis de 140 m2 al Passeig de Sant Joan a Barcelona per el nostre únic fill,
a on encara hi viu i nosaltres construir-nos una torre al poblet de Cantonigròs,
de la comarca de Osona, de 500
m2 , amb piscina i
en una parcel·la de més de 2000 metres2 i aleshores, els encara 8 o 10
milions de les antigues pessetes que teníem a la sucursal de Montcada, las
varem traspassar a la de Manlleu, ciutat a on havia nascut la meva mare..
Al morir desgraciadament la meva esposa l’any
1998, em vaig vendre la finca de Cantoni, per vàries desenes de milions de les
antigues pessetes, que varen ser ingressades integrament a l’esmentat banc i
vaig comprar-me la unifamiliar a tres vents a Sant Hipòlit de Voltregà i que es
a on encara visc actualment.
Jo cobro tres pensions, dues des de l’any 1985
que em vaig jubilar al complir els 65 anys i que fins ara havien estat
ingressades sempre inicialment al Banc Sabadell de Montcada i Reixac i després
a Manlleu al mateix banc, o sigui la meva, la de viduïtat i una altre de guerra,
per haver estat ascendit a Sergent en una Brigada de Guerrillers al Exèrcit de la República , durant la
nostra guerra incivil, a on i per babau, em vaig presentar com a
voluntari l’any 1937, o sigui que crec que potser dec ser l’únic pensionista,
que mai s’ha queixat per la pensió que cobra, doncs sempre, afortunadament i
fins ara, m’ha permès arribar folgadament a final de més i encara sobrar-me alguna coseta, que
fins fa poc ho tenia a termini fix a la sucursal de Manlleu, però que a la
vista del “alt” interès que fa anys
que abonen, ho he anat invertint en altres coses de més profit i des de
aleshores......vaig escaldant i bullint.
I fins aquí puc explicar.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada