En cap pais que no sigui Espanya i en aquest cas i malgrat de que els hi
pesi als soberanistes inclueixo a Catalunya, es pot arribar a donar mai el cas
de que tot un exvicepresident del Govern i per més Inri Ex Ministre d’Hisenda i a més a més, haver dirigit el Fons Monetari
Internacional, per la qual cosa està cobrant una sucosa pensió vitalícia, sigui imputat per tres delictes com
son: blanquejador de capitals, frau fiscal
i alçament de bens i a on pot ser condemnat a quince anys de presó, per què
tant Jordi Pujol com Artur Mas, sempre ho
varen negar de que ells haguessin tingut diners al estranger, però va resultar dels que si que ni tenien eren els
seus pares i Mas sempre retreu de que le seu pare mai va ser sentenciat per
aquest motiu, però el murri sempre es
descuida d’aclarir, de que no ho va ser
per què el delicte ja havia prescrit, pero el delicte, realment va existir.
Doncs això és el que ara suceeix amb
en Rodrigo Rato i per allò de que, els
testos s’assemblen amb les olles, i de que, la cabra al monte tira, o de
tal palo tal astilla, hem de recordar de que als voltans dels anys 1960 el
seu pare Ramón Rato Rodriguez, va
ser un dels pocs empresaris que Franco
va condemnar per evasió de capìtals, a tres anys de presó i una multa de 176 milions de pessetes i a dos anys
i 44 milions, al Ramón el germà gran del Rodrigo, després de la
intervenció del Banco Siero i del Banc
de Múrcia, ambdós de la família, doncs
durant el règim franquista, va ser un dels
pocs procediments d’aquesta
indole en aquella època, ja que els Rato
varen utilitzar aquest Banc de tapadora
per evadir 70 milions de divises a
Suissa, a través de la sucursal que la entitat havia obert a Ginebra.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada