Per què un no arriba a poder explicar-se, de que el presumpte delinqüent Rodrigo Rato, amb el que arribava a guanyar cada any, després que va deixar Bankia,
que encara es veu de que no en
tenia pas prou, com si fos un pou sense fons i a la vista de les dades que
sobre el seu suposat capital han arribat a sortir a la premsa, amb la seva obsessiva
dèria, fins i tot malaltissa, de fer
calés a les costelles del què fos, això tot un ex ministre d’Economia e
Hisenda, que tenia d’haver predicat amb l’exemple davant dels seus contribuents
i per poc, president del govern de la nació.
Doncs amb cinc mesos, ha perdut tots els càrrecs oficials que gaudia a les
empreses vinculades a grans grups del Ibex,
després d’haver estat acusat de delictes per la Fiscalia, com era lo de
Bankia i les Targetes Black, hi haver perdut
definitivament el favor de Mariano Rajoy.
Per què i després de Bankia, havia aconseguit
entrar a formar part dels consells
assessors del Banc Santander, però que
un cop mort Emilio Botin -el que
l’havia qualificat com el millor ministre d’Economia de la democràcia. Mare de Déu, com devien ser de inútils els altres- i que la seva filla i
com a successora de presidenta del esmenat banc als dos mesos, ja se’l va
treure de sobre, a Telefónica a on el seu amic César Alierta, que quan ell era
ministre el va catapultar primer a Tabacalera i posteriorment a president de
Telefónica i fins hi tot de Servihabitat,
la Immobiliària de la Caixa i del Fons nord americà TPG i que per tots ells,
percebia només que 600.000 euros
anuals. Una befa!
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit
de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada