“Saben Vds. aquel” –tal com
acostumava a començar Eugeni a explicar els seus acudits-
doncs resulta que hi havia un fill que estimava tant a la seva mare, que mai va
voler acceptar de que la mateixa ja havia mort i mai ho va confessar, fins que
el varen pescar infraganti i actualment, està condemnat i complint cinc anys de
presó.
Era el cap de la Seguretat Social de Sevilla -es diu el pecat, però mai el pecador- que va
quedar orfe però es va fer l’orni, per què es donava la casualitat de que la
seva mare cobrava la pensió com a vídua
i a més a més i aprofitant els seus coneixements professionals, va assignar a
la seva mare una altra pensió de “militar mort” o sigui de que era ell, el que cobrava les dues pensions, però, tanto
va el cántaro a la fuente, que
al final, però no va ser fins al cap de 19
anys que va cobrar les mateixes, que se li va descobrir el marro.
És el que jo he dit sempre, de que no n’hi ha
ni un pam de net.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voiltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada