Que en te de raó la senyora Pilar Rahola amb el seu escrit, que sota aquest mateix títol han publicat a La Vanguardia el dia 3 sobre la nefasta “llei de successions” i el seu indecent impost, que pràcticament només paguem els catalans, segurament per la fama que tenim de que lliguem els gossos amb llonganisses i que passa per sobre del sentit comú, que tant n’està faltat el tripartit. Ara es deu tenir de pagar el desplaçament de l’inefable senyor Carod-Rovira pel seu recent viatge a Cuba a buscar....”les arrels catalanes”....com deu ser per exemple........el Rom Bacardí. Que se’n han fet dels ideals de Francesc Macià, primer president de la Generalitat l’any 1932 i fundador de ERC, de que els catalans tinguéssim “la caseta i l’hortet” però per què, si per la voracitat recaptadora de l’actua’l govern, a la llarga te la pot “fotré”, per cobrir els esperits de grandesa del seu vicepresident que entre d’altres, muntar les fantasmagòriques ambaixades que, com vaig demostrar-li personalment....NO SERVEIXEN PER RES ! I pensar que Jordi Pujol quan va debutar com a President ens va assegurar que MAI els catalans pagaríem més impostos que el resto d’espanyols. Que n’era de bona fé, si al final no sabia amb qui ens jugaríem els cales.
Però que se’n pot esperar del govern tripartit “d’esquerres i de progrés” que no hi manera tampoc de que ens retorni el que va percebre el seu dia, el 33% sobre l’impost de l’IRPF que el govern del PP ens va aplicar, als que varem percebre la modesta indemnització que va concedir el govern de la Generalitat de CiU l’any 2000, a tots els que durant el règim franquista i per motius polítics, varem estar ingressats en camps de concentració o Companyies Militaritzades Disciplinaries de Treballadors a “redimir las penas por el trabajo”, quan en canvi el govern central, l’any 2007 per fí i després de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i que el senyor Rodriguez Zapatero, al reclamar-li jo per escrit, el restant 33% que ens “estraperlajava”, em va contestar –cosa que no fa mai el govern de la Generalitat actual que....no sabe, ni mai contesta, -com han fet amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comunicació, sobre l’aplicació d’aquesta malaurada llei- confirmant-me que el que tenia de fer-ho era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu, amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe Gonzàles que va concedir una indemnització de UN MILIO de pessetes, als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que estava lliure d’aquest impost.
Si això ho fan amb els que, “sobre el paper”, érem dels seus......que no faran amb “al burgués insaciable y cruel, no le des paz ni cuartel” -quan cantàvem entre el 1936 i el 1939 “La Joven Guardia”, l’himne Oficial de les Joventuts Socialistes Unificades, pecat de joventut que vaig pagar amb escreix- enemic acèrrim dels de ICV o sigui dels d’en Saura i Cª, aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la “panacea” d’en Karl Marx, quan com es va demostrar als països “socialistes-marxistes-leninistes” després de una ferotge dictadura de setanta anys, com la URSS i Cª, que l’explotació de l’home per l’Estat, encara era pitjor el remei que la malaltia. ja que aleshores tenies de dependre de un “burró-crata” i tots sabem que el veritable buròcrata, es aquell que, de un assumpte resolt, el converteix amb un problema –i així els va anar- i essencialment els afectats com a “propietaris”, fent-se seu, el grit de guerra de la CNT-FAI l’any 1936 de que........ “la propietat era un robo”, per la qual cosa varen cremar la totalitat dels Registres de la Propietat de Catalunya i així tracten actualment als propietaris, aplicant allò de que ......El que roba a un ladrón, merece cien años de perdon !. Un Pare Nostre pels que van errats !
Qui sap si a la millor ara, amb el “nou finançament autonòmic”, que segons el senyor Puigcercós i gracies a ells, o sigui ERC....., alabat ruc, i no em feu riure......hi hauran diners per tot (?) i per una vegada s’equivoquen i......... retornen el que no es seu
AQUEST ESCRIT, PERÒ UNA MICA EXTRACTAT, COM SEMPRE TENEN PER NORMA, HA ESTAT PUBLICAT A LA VANGUARDIA, EL DIA 16 AMB RECUADRE I COM “ESCRIT DEL DIA” A LA SECCIÓ “CARTAS DE LOS LECTORES”
Però que se’n pot esperar del govern tripartit “d’esquerres i de progrés” que no hi manera tampoc de que ens retorni el que va percebre el seu dia, el 33% sobre l’impost de l’IRPF que el govern del PP ens va aplicar, als que varem percebre la modesta indemnització que va concedir el govern de la Generalitat de CiU l’any 2000, a tots els que durant el règim franquista i per motius polítics, varem estar ingressats en camps de concentració o Companyies Militaritzades Disciplinaries de Treballadors a “redimir las penas por el trabajo”, quan en canvi el govern central, l’any 2007 per fí i després de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i que el senyor Rodriguez Zapatero, al reclamar-li jo per escrit, el restant 33% que ens “estraperlajava”, em va contestar –cosa que no fa mai el govern de la Generalitat actual que....no sabe, ni mai contesta, -com han fet amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comunicació, sobre l’aplicació d’aquesta malaurada llei- confirmant-me que el que tenia de fer-ho era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu, amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe Gonzàles que va concedir una indemnització de UN MILIO de pessetes, als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que estava lliure d’aquest impost.
Si això ho fan amb els que, “sobre el paper”, érem dels seus......que no faran amb “al burgués insaciable y cruel, no le des paz ni cuartel” -quan cantàvem entre el 1936 i el 1939 “La Joven Guardia”, l’himne Oficial de les Joventuts Socialistes Unificades, pecat de joventut que vaig pagar amb escreix- enemic acèrrim dels de ICV o sigui dels d’en Saura i Cª, aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la “panacea” d’en Karl Marx, quan com es va demostrar als països “socialistes-marxistes-leninistes” després de una ferotge dictadura de setanta anys, com la URSS i Cª, que l’explotació de l’home per l’Estat, encara era pitjor el remei que la malaltia. ja que aleshores tenies de dependre de un “burró-crata” i tots sabem que el veritable buròcrata, es aquell que, de un assumpte resolt, el converteix amb un problema –i així els va anar- i essencialment els afectats com a “propietaris”, fent-se seu, el grit de guerra de la CNT-FAI l’any 1936 de que........ “la propietat era un robo”, per la qual cosa varen cremar la totalitat dels Registres de la Propietat de Catalunya i així tracten actualment als propietaris, aplicant allò de que ......El que roba a un ladrón, merece cien años de perdon !. Un Pare Nostre pels que van errats !
Qui sap si a la millor ara, amb el “nou finançament autonòmic”, que segons el senyor Puigcercós i gracies a ells, o sigui ERC....., alabat ruc, i no em feu riure......hi hauran diners per tot (?) i per una vegada s’equivoquen i......... retornen el que no es seu
AQUEST ESCRIT, PERÒ UNA MICA EXTRACTAT, COM SEMPRE TENEN PER NORMA, HA ESTAT PUBLICAT A LA VANGUARDIA, EL DIA 16 AMB RECUADRE I COM “ESCRIT DEL DIA” A LA SECCIÓ “CARTAS DE LOS LECTORES”
Publicat integre a "Osona Comarca", de Vic el dia 23 de juliol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada