A part de llençar els diners de les depauperades arques de la Generalitat , com si fossin uns “nous rics” i per un altre cantó la Generalitat actual, els dilapiden, doncs desgraciadament, continuem conservant les fantasiades del Inefable Carod Rovira, de quan el “Tristpartit”.
Per què el senyor Mas , si no es que té el mateix esperit de grandeses com els seus antecessors, no agafa el brau per les banyes i les elimina de una punyetera vegada. Per una part, retallades a tort i dret i per les altres.......Viva la Pepa que s’ha mort l’oncle....per què, vol dir que si les anul·la no ens estalviaríem de llençar uns quants milions d’euros cada any o ja no es recorden de quan ens demanaven el vot, però no pensen que després de unes eleccions en venen, afortunadament, unes altres.
I ara explicaré el meu cas particular que confirma una vegada més que.....Les ambaixades de la Generalitat no serveixen per res !.
Com ja he escrit no fa gaires dies, de “l’éxit” que va tenir fa anys, l’entrega a mans de tota la documentació i escrits en català i traduïts al francès mantinguts amb les autoritats franceses al inefable senyor Duran Lleida, que com tants polítics, estimen tant a la gent gran, però només quan s’acosten les eleccions, a més de no dignar-se ni fer cap gestió, fins i tot.....“va perdre tots els papers entregats”, que ja es el curull de la ineficàcia i del desgavell, vaig tornar a fer una altre vegada, fotocopies de tota la paperassa que quasi passava del quilo i les vaig enviar, ja fa molt de temps, per correu postal a la Generalitat , per veure si a través de la pomposa ambaixada que tenim al cor de Paris, volien fer alguna gestió i no ni tant sols he tingut cap noticia sobre la petició que hagin fet cap gestió, si no que ni han efectuat acusament de recepció, com hauria estat lo correcte, el que vol dir que deuen estar perdudes dins de un caixó d’algun despatx de la Generalitat , ple de teranyines.
I ara la pregunta del milió: I que sol·licitàvem amb tota aquesta paperassa........doncs sencillament demanar al Govern Francès una indemnització, tal com varen concedir els governs d’Alemanya i el Japó per el mateix motiu, ja fa molts anys, pels exhiliats espanyols que l’any 1939, varem ser internats a COMPANYIES MILITARITZADES DE TREBALLADORS ESPANYOLS, treballant a pic i pala i de sol a sol i solament pel migrat ranxo diari i sense rebre cap contraprestació econòmica per part del govern francès, doncs aviat, al pas que anem, ja no en quedarem cap de viu........ jo aleshores tenia 18 any i “Dios mediante”, el proper 17 de gener, en compliré 93 i amb aquest assumpte hi estem treballant des de el 2002, ves si ha plogut. El govern francès va contestar que no tenien res previst..........Alemanya i el Japó, inicialment van dir el mateix, fins que el Tribunal Internacional de la Haya , els va obligar a que indemnitzessin.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
