divendres, 25 de setembre del 2015

2045-EL QUE VALEN LES PROMESES D’ARTUR MAS

Com que ja tenim a sobre les noves eleccions del 27-S, anticipades per Artur Mas, convé fer memòria del que val la seva paraula, per a tenir clar què cal votar aquest dia.
Abans de les darreres eleccions, en Mas ja havia promès, per activa i per passiva, que si ell guanyava les eleccions, trauria l’IMPOST DE SUCCESSIONS i fins i tot i segons un mail que va rebre el meu pare d’ell, ja que s’escrivien habitualment per correu electrònic, correspondència que per cert la va iniciar en Mas, quan estava a l’oposició,  ja que el meu pare,  a Sant de què  podia  saber la seva adreça electrònica i que va durar  fins que va començar a governar i que per la seva part es va acabar de cop, quan el meu pare es va atrevir a criticar-li i amb dades concretes, a alguna bona peça que havia inclòs en el seu govern i recordo que va assegurar al meu pare de que lo de l’anul·lació del impost, fins i tot  ho faria, però  amb caràcter retroactiu. Inclòs feia referència a que era un punt que el portava en el Programa i que, per tant, era innegociable.
Doncs bé, es celebren les eleccions, i va sortir escollida per majoria, encara que no absoluta, la candidatura de Convergència i Unió. I en Mas, fent honor a la seva promesa, va treure l’Impost de Successions. Ah, però… com que la majoria que tenia la deuria considerar massa minsa, va buscar un soci, que pel que es veu, no va poder ser altre que Esquerra Republicana, on manava l’Oriol Junqueras, el qual, encara no sabem per què, va imposar a l’Artur Mas, la recuperació del cèlebre Impost de Successions, si volia que el recolzés i ell i com un xaiet, quan del porten al escorxador, a creure al papa.
I què va fer l’Artur Mas? Doncs, passant-se pel forro el seu acord amb els ciutadans de Catalunya, com que ja no els necessitava, perquè ja li havien permès accedir a la Presidència de la Generalitat, doncs va tornar a implantar l’impost de Successions.
És dir, el sr. Mas, promet el que calgui a l’auditori que necessita en un moment donat per aconseguir les seves finalitats. Però quan ja les té, i ja no necessita als que l’han ajudat,  se’n desempallega d’ells (“si te he visto, no me acuerdo”), com si fossin paper de WC. I au, a prometre altres coses al següent que necessita. I tot això es pot consultar a les hemeroteques del moment, pel qui vulgui comprovar la seva veracitat. Forma part de la historia recent d’aquest país.
Per tant, no és gens descabellat pensar que, TOTES LES PROMESES que està fent al poble l’Artur Mas en aquests moments en que necessita el seu vot com el pa que menja, seran paper mullat tan bon punt com hagi aconseguit el que ell vol. És allò de que “el fin justifica los medios”.

Jo ja tinc decidit a qui votaré, però no serà a un falsari com l’actual president, ni a ningú de la seva trepa. Per mi, no són gent de fiar.                       
Jordi Pi Solsona - (el fill del meu pare)

2044-JO TINC MÉS CONFIANÇA EN PODER CONTINUAR COBRANT LA PENSIÓ, DEL GOVERN CENTRAL, QUE NO PAS DE LES PROMESES D’EN MAS

Perquè i en el meu cas concret, tinc la bona experiència que des de el 1 de gener del 1985 que ja vaig complir els 65 anys i em vaig jubilar, cada mes he cobrat religiosament la pensió que realment em corresponia i sempre d’acord amb els 45 anys en que vaig estar cotitzant, des de l’any 1940, que va ser quan es va implantar oficialment a Espanya la SS i en canvi jo que conec amb en Mas, de quan estava a la oposiciò i que he pogut comprovar fefaentment, de que tot el que m’havia escrit per mail, amb el que realment ha fet després que ha governat, què només em venia que  fum.

I ara ja se del per què, tota la trepa dels 5 caps de Junts pel Si, ens matxuquen en  assegurar-nos de que amb ells, les pensions estant del tot  segures, per què ves quina altre bajanada acaba de declarar en Mas, solemnement: Mas carrega al Estat Central l’abonament  de les pensions, ja que en una Catalunya independent, Espanya tindria de pagar als jubilats catalans, si es nega a reconèixer la secessió. O sigui de que situa al Executiu  com el darrer responsable, en cas de un més que possible impagament, malgrat ‘de que ell assegura de que amb Catalunya independent, com a mínim ell ens apujaria més de un 10% les nostres actuals pensions, per demostrar-nos, però només sobre el paper, la bondat de la independència.

I per explicar tot això, l’ANC, organització independentista subvencionada i fortament  per  en  Mas, distribuirà dos milions de follets, però també  impresos en castellà, o sigui a veure si així arriba a poder ensarronar, els que encara tenen com habitual, utlitzar, el idioma del Imperio.

O sigui que només ho asseguren, però amb la boca petita, per què amb dades concretes o fidedignes que ens ho confirmin, no n’he vist cap ni una que justifiqui el seu exagerat optimisme, però només de cara a la galeria.

Aleshores, del per què els jubilats em de quedar i a partir del 27-S a disposició de una  hipotètica possibilitat de una persona, ja amb fama de somiatruites, en que si s’ha caracteritzat per quelcom, ha estat en no complir mai el que va prometre, tal com ha fet sempre en Mas i sinó, només caldria preguntar-ho a les farmàcies, amb els mals de cap que han de  passar cada mès, per veure si aquell més realment la Generalitat te calés, per poder pagar-lis la seva factura mensual, i gat escaldat? .

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2043-MÉS SOPARS DE DURO

Diu un escrit de “Junts pel SI”:

Hola xxxxxxx,
Els darrers dies, "els partits del NO" i el govern del PP han intensificat el seu missatge de por escampant falsedats sobre les pensions en una Catalunya independent.
El cap de llista Raül Romeva, el Cap l’Oposició Oriol Junqueres i el President Artur Mas han redactat una carta on exposen de manera clara i inapel·lable com el futur estat català pot, no només garantir les pensions de tothom sinó millorar-les.
Cal que entre tots aturem la mentida. Hem de donar confiança i seguretat als pensionistes catalans i explicar-los que no hi ha cap motiu per patir pel present i futur de les pensions. Per això és fonamental que ens ajudis a difondre la carta i el cartell explicatiu que t’adjuntem:
- Reenvia la carta i el cartell a tots els teus contactes.
- Descarrega't la carta
- Fes copies per distribuir-les a les persones grans del teu entorn.
- Descarrega't el cartell i n’imprimeixis copies.
- Penja'l al casal d’avis, al bar del poble, al CAP... a tot arreu on pugui haver-hi persones pensionistes.
Davant de cada mentida difosa pels seus altaveus, nosaltres som la millor resposta.
Jordi Martínez i Soler
Responsable de Comunicació Directa
=====================================================================
Fins aquí l’escrit de “Junts pel SI”.
D'en Mas i la seva colla no se'n pot creure res. No sap res i només ven fum i més fum. Heu vist alguna vegada que recolzi els seus fums amb dades numèriques fiables? Jo no, i n'estic segur que ningú, sempre envía als seus segons i tercers a fer jocs de mans amb matemàtiques recreatives. De filòsofs ens en sobren i no fan gracia, sempre estan pels núvols i, com a governants, són un desastre, com en Mas. Bueno n'hi havía un que sí que era graciós, que li deien "el sepulturer filòsof".......-per cert que a casa dels meus avis paterns, la  tenien aquesta “placa” de gramòfon,  que era un monólog molt graciós, que vàren gravar uns reconeguts locutors de Radio Barcelona, Toresky (1869-1937) i Miret, Toresky feia de supulturer i en Miret de mort -  i que no es dedicàven a la política, afortunadament.

Els del govern central, no és que siguin més macos ni tampoc forçosament millors que els catalans, però estàn acostumats a pagar, i paguen. Doncs, com deia aquell ministre conyón: "los experimentos se hacen en casa y con gaseosa".
En el pamflet de Mas-Figueras-Romeva hi ha: Números sortits de l’aire, filosofía i bons desitjos...i prou. Però ja us puc assegurar jo, que no sóc ningú, però que sempre m'han dit que tinc un cert bon criteri, que SI NO TÉNEN CALÉS, NO PAGARÀN... PERQUÈ NO PODRÀN. I després què? El mal ja estarà fet. Pels pensionistes, que s’hauràn quedat amb un pam de nas, el resultat serà el mateix, tant si els diuen que els pagaràn les pensions i després no els hi paguen, com si ja els diuen directament que no saben quan les podràn pagar, que sería lo més sincer. Però per l’Artur Mas no que no és igual, perquè en el segón cas, és dubtós que els pensionistes el votéssin. En el primer, ell ja podría assolir el poder, que és el que vol realment, i després un altre maco discurs pels pensionistes, demanant paciencia i dient que en el menor temps possible els pagaràn les pensions tal com els va prometre, però sense comprometre’s a res. Fum i més fum…però en Mas ja estarà col·locat, cobrant els seus 150.000€ anuals. I “els carlins que els mati Déu, I si no, per què els hi posava”, no?
No. Gràcies. Ho sento, però els pensionistes volem anar a lo segur. I en aquesta seguretat, també vull creure que les intencions d'en Mas són sinceres. Ell ja voldría poder pagar els pensionistes, però ha malbaratat qualsevol estalvi que podés haver tingut la Generalitat i ha estat un pèsim Gestor de "lo public". Les voldría pagar però, senzillament, no podrà, perquè els diners no li cauràn del cel. De on es finançarà, si tots els mercats ja li han dit per activa i per passiva que els bons de la Generalitat són paper-escombraríes, i que per això, tindrà les portes tancades a qualsevol credit occidental? Doncs aquesta és la historia. La Generalitat de Catalunya, avui per avui, no és més que una altra Bankia. No hi ha més secret.
I ara només ens faltava que entrés en el circ mediàtic amb disquisicions econòmiques i fent promeses, l’inefable Raül Romeva! Quina credibilitat ens pot mereixer aquest senyor en quant als seus coneixements econòmics? No consta que tingui cap mena de formació en aquesta materia. Llavors què diu? Què promet?  I, amb què basa els seus teòrics superàvits econòmics? D’això se’n diu senzillament “parlar per boca de ganso”.
Mirin, senyors del "SI, a qualsevol preu": Pels catalans, sempre pesarà més la cartera que la bandera. I si no s'ho creuen, ja ho veuràn.
No s'hi amoïnin més, però molts catalans ja n'estem cansats de que ens vulguin vendre continuament "sopars de a duro" en aquests temps que corren.
Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)