Com tot un ministre d’Hisenda i que ell mateix
es defineix com a catòlic i practicant, s’atreveix
a equiparar al PP amb Càritas o la Creu Roja, com a Entitats sense ànim de lucre, doncs segons el seu caparronet, ningú
s’ha d’ofendre per què els partits, son
“absolutament fonamentals per
l’interés general en una democràcia i donen sentit al Estat de
dret i al sistema de llibertats” -i és va quedar tant panxo- que es
compari un partit polític amb una ONG, ja que segons ell, han de tenir el
mateix règim fiscal o sigui absents de tributació les donacions que reben les
ONG, com les que ingressin els partits polítics, ja siguin legalment com de forma irregular o sigui i sempre al meu
modest criteri, de legalitzar les
corrupcions, a les que ens te ja tant acostumats el seu partit, que tots
sabem de que te investigats -abans imputats- i per casos de corrupció els
seus tres darrers tresorers i centenars de alts càrrecs del mateix partit i a
més a més, en Naseiro que va ser el tresorer de Aliança Popular i que no va ser
condemnat, per què ves quina casualitat, quan per fi i després tantes demores o
sigui de anar buscant “legalment” tres
peus al gat el varen jutjar, el delicte ja havia prescrit, el que sempre deia el meu avi, de que feta la
llei, feta la trampa.
Quan els propis inspectors d’Hisenda i tècnics, rebutgen frontalment la equiparació entre les ONG i el PP, ja que dieu de que és com
comparar “un elefant amb una pistola”.
Des de quan segons Montoro, els partits
polítics son entitats que atenen fins socials?, si tal com va confessar en Zaplana, un ex alt càrrec del PP, ell s’havia ficat únicament en política,
només per forrar-se, doncs d’ençà
que “gaudim” de la democràcia, els polítics sempre només han anat a defensar
les seves de mamandurries i que ells mateixos sempre s’han anat concedint.
Només cal recordar que quan es varen presentar
milers i milers de firmes al Congrés dels Diputats, exigint
l’anul·lació de les prerrogatives de que gaudeixen els diputats, la seva
Vicepresidenta la inefable Celia Villalobos, doncs el seu president Jesús
Posada no hi era, es va limitar a decretar i per la llei del embut , no ha lugar i tota la paperassa va anar
a parar a les escombraries, quan per exemple a Islàndia i amb només 30.000 firmes, varen aconseguir fotre a
la garjola al President de la República.
Ves quina casualitat, jo aquest mateix tema, ja el vaig encetar el dia 18 i avui dia 21 i al matí le acabat d'arrodonir amb el present i le enviat tal Blog i ara ho acaba de fer, doncs ara que son més de les 11 de la nit i com tinc per norma amb en Jordi, per tal que m'el penji al vespre al meu estic visionant la tertúlia de la SEXTA, tota la primera hora del programa l'han dedicada exclusivament a aquest mateix tema.
Modèstia apart....estic admirat de mi mateix.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada