Bildu en el Parlament basc i per tal de
donar-li rang de llei, demana obligar a les empreses a utilitzar l’euskera,
doncs vol anar encara mes lluny de la política sectària que ja utilitza a
Guipúscoa.
La coalició abertzale, demana que
s’imposin multes de fins a 6.000 euros a les empreses que no garantissin
l’atenció amb llengua basca als seus
clients o sigui més o menys com fem a Catalunya, de que és multen a les
empreses, si el rètol a la façana de la seva empresa no està redactat en
català.
Aleshores als turistes, amb quin
idioma els poden parlar?, per què dubto de que cap d’ells el coneix l’euskera.
Jo els anys 1939 i 1940 estava a Bilbao i
encara recordo de que allà, tothom únicament
parlava el castellà i els únics que aleshores parlaven el basc, tal com
se’n deia del actual euskera, eren
només els “neskos”, o sigui els
pagesos de alta muntanya, però que eren una minoria insignificant.
Jo de cap manera he estat ni serè mai franquista,
però cap els anys 1960 o sigui encara em plena efervescència franquista, junt
amb la meva esposa qepr, varem muntar un
modest negoci que varem explotar fins l’any 1985, que al jo complir els 65 anys
ens varem jubilar i com a nom comercial varem sol·licitar a la Oficina de
Patents i Marques que depenia del Ministeri de Comerç, per registrar oficialment
el nom comercial de Casal Sant Jordi i sabeu quin únic
requisit ens varen exigir?, doncs que
teníem de demanar permís al Bisbat per poder utilitzar aquest nom, al tractar-se del nom de un Sant, però de cap
manera ens varen posar cap inconvenient ni
pega per estat redactat en català.
I l’any 1945 quan em vaig casar, les
participacions de boda les vaig redactar també en català i una va anar al
alcalde i Jefe Local del Movimiento de
Granollers, ciutat a on jo aleshores vivia i que era amic dels pares de la meva
futura esposa i dues més a dos
“falangistes”, que eren de la mateixa lleva que jo o sigui de la del biberó
i que quan la guerra s’havien passat als nacionals, però que d’abans de la guerra erem de la Penya
Servós en la que jugàvem a futbol i que
jo era el porter titular de la mateixa.
A Deu el que és de Deu i al César el que es del César.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada