Dirigits per els germans Vilamala del PSC. A finals
del any passat, vaig febre al meu domicili una propaganda conjunta d’aquests
dos ajuntaments, a on al so de timbals i platerets, ens donaven a conèixer una
sèrie d’actes que farien entre 2014 i 2015 en Record dels
represaliats pel franquisme i com que jo en vaig ser un d’ells,
per què després d’acabada la guerra incivil i com a desafecto, segons
l’argot falangista de la època, vaig passar per diversos Camps de Concentració
i finalment estar internat durant dos anys en un Batalló Militar
Disciplinari de Treballadors, complint la “pena por el trabajo” per
acabar fent tres anys més de mili en l’exèrcit franquista al ser de la lleva
del biberó i entre la guerra i la “alliberació” vaig estar 8 anys fora de
casa i amb tota la meva bona fe, vaig entregar tot un munt de
documentació relacionada amb aquest tema a traves del meu ajuntament i
oferint-me desinteressadament en col·laborar en aquests actes.
Doncs la setmana passada vaig rebre la desagradable visita
de un dels organitzadors, per tal de retornar-me tota la documentació aportada
i donant-me a conèixer de que per el “delicte”, per mi tant
infantil, de no haver nascut al Voltreganés, refusaven
la meva col·laboració.
En canvi que en fa de temps que vaig ser invitat i
junt amb el meu fill Jordi, que prenem habitualment part en la tertúlia dels
diumenges de Radio Voltregà, La Hora del Vermut.
Per això avui he quedat garrativat, quan he rebut una
altre invitació a la meva bústia per el dia 27 de març, per part dels dos
ajuntaments esmentats, a on diu taxativament: Record als
represaliats pel franquisme, amb un audiovisual que recull testimonis de
represaliats o dels seus familiars TOTS ELLS VEÏNS O VEÏNES DE SANT HIPÒLIT I
LES MASIES.
Doncs ves quina casualitat, de jo ho soc de veí de
Sant Hipòlit des de l’any 2006 i crec, modèstia apart, de que per
vosaltres hauria d’haver estat un honor de que havent pogut triar per anar a
viure entre els 947 municipis que hi han a Catalunya, tries precisament a
Sant Hipòlit de Voltregà.
O sigui que els dos ajuntaments, son dels que demanen
la independència de Catalunya i ells ja comencen a fer discriminacions entre
els catalans. Potser que us ho feu mirar.
A major abundament, el sotasignant, va ser convidat com
a “ponent” a les “12 Jornadas, Dia del
Guerrillero Español, El maquis en
Santa Cruz de Moya” celebrades al esmentat poble de la província de Conca,
acte organitzat cada any per La Gavilla
Verde, com podreu veure a la foto –jo
soc el primer de la dreta- tot i no
havent nascut ni actuat allà, i que varen durar quatre dies, del 29 de setembre
al 2 d’octubre del 2011 i em varen reconèixer que era el primer any que hi havia
assistit un guerriller de debò, amb els 12 anys que ja ho celebraven, dels quals ja ens deuen haver
deixat tots ells, doncs tots eren més
grans que no pas jo, que llavors tenia “només” 18 anys, ja que sempre
només hi havien anat maquis, quina diferencia entre un guerriller i un maquis,
és únicament que de que els guerriller som els que ho varem ser durant la
nostre guerra incivil i els maquis , els que varen fer de guerrillers, però a la guerra mundial o dins de la Espanya franquista..
També, amb companyia d’altres dues persones més, vàrem
fundar l’ Associació d’Exinternats del Franquisme de Catalunya,
la que al tenir el reconeixement per la
nostre feina tant altruista, de merèixer la Creu de Sant Jordi, el guardó més
preuat a Catalunya i que ens va ser
entregada per la Generalitat, en acte públic presidit pel seu President en
aquell moment, Pasqual Maragall.
Però, de totes maneres, agraeixo als organitzadors que
em fos retornada tota la documentació que els vaig facilitar.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà Em comenta un antic company i amic:
Bon dia, Sr. Pi
El
seu comentari sobre aquets ajuntaments ( ay untamientos) l´ac com que es
muda no la poso “ crec que es mereix aquestes quatre ratlles-
Heus
aci un guerriller
que
sols amb 17 anys
va
llançar-se al carrer
sense
por al paranys .
Feu
lla guerra el molt valent
per
defensar els seus ideals
i
talment com molta gent
volia
que tots fóssim iguals .
Va
passar penalitats
als
camps de concentració
i
van esser els resultats
patir
una forta decepció .
Ara
es diu “EL ETERNO DESCONTENTO”
que
denuncia les malvestats
que
ara i EN TODO MOMENTO”
perpetren
les autoritats.
Salutacions,
Andreu Genís.
Andreu Genís.
-------------------------------------------------------
Resposta d'en Pere Pi:
Moltes gràcies molt bon amic Genis, per el seu
"detallet". Li he rectificat lo dels 18 anys que vostè hi havia posat
per 17, que es quan realment i que ara reconec molt humilment, que com a babau,
vaig marxar voluntari, amb 4 "camarades" més de les JSUC,
a defensar la República.
Algun d'ells desgraciadament, no va tornar. Les
vegades que ho he arribat a pensar, que també ho podria haver estat jo,
per què d'ocasions mai en varen faltar i més amb 3 anys de guerra incivil…...i
tot plegat per res, com ens ho demostren cada dia els polítics actuals que
"gaudim".
Amb tot l'afecte de sempre, del seu ex director bancari, de quan
vosté i com a mamelló era un simple "botones" de la sucursal.
Pere Pi Cabanes…….. q.i.a.e.m. (que vol dir: Cuyo Ingenio Admira
El Mundo, encara que reconec de que aquestes frases lapìdaries les varen dir
d'en Cervantes, que jo, humil com sempre, de cap manera me hi vull pas
comparar).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada