Doncs diuen els mitjans de comunicació, que Esquerra
Republicana a nomenat tres “experts” (això són com els “Homes de Negre” que
envía Brussel·les als països que accepten “rescats”), els quals s’encarregaràn
de “supervisar” els avanços d’Artur Mas en les Estructures d’Estat.
Voleu dir de que no vivim al país dels disbarats? A on
s’ha vist de que un partit de la
oposició, sigui precisament el que anomeni
legalment o sigui a tres més a viure a
les nostres costelles, per tal que supervisin els “avanços” en Estructures d’Estat del somiatruites que tenim per president del
govern, que dona la impressió de que ja actua com si governes la República Independent de Catalunya, quan
tots sabem i de bell antuvi, de que i malgrat els seus desitjos es un somni
impossible, ja que segons la Constitució i en cas de proclamar-se unilateralment
i tal com pensa fer-ho ERC, l’Exèrcit està autoritzat legalment per intervenir-hi.
Us recordeu quantes hores va durar la darrera
República Catalana que va proclamar el malaurat Lluis Companys el 6 d’octubre
del 1934, en que i per aquest motiu, tot el Govern de la Generalitat va ser
condemnat a 30 anys de presó i sort varen tenir de que a les eleccions del
febrer del 1936 va guanyar el Front Popular i tots ells foren amnistiats?.
I en canvi Mas, ha endarrerit el pagament a 9.500
titulars de renda mínima per percebre la
ridícula quantitat de 475 euros al mes per pal·liar la seva pobresa i a més a més, ha endurit els requisits
indispensables per obtenir-la. I d’això se’n diu tenir sentit
social de un govern?.
I el ex Ministre
de Defensa Jose Bono ens ha
assabentat en el seu segon volum de les
seves memòries, de una conversa que Mas va tenir en un despatx amb Rodríguez
Zapatero el 2006 que li va dir: Tu
vete poniendo más dinero, que yo voy
quitando lo de nacion al Estatuto. El que sembla demostrar de que el
recent independentisme d’en Mas, ha estat
només qüestió de peles i no pas
de ideals, per què jo encara no he
llegit enlloc, de que Mas desmenteixi lo que assegura Bono.
Senyor Más, amb aquests “amics” que vostè es tria, no li
calen enemics!
Jordi Pi Solsona
(el fill del meu pare)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada