Que en té de raó la senyora Pilar Rahola amb el seu escrit, que sota aquest mateix títol han publicat a La Vanguardia el dia 3, sobre la nefasta llei de successions i el seu indecent impost! Impost que pràcticament només paguem els catalans, segurament per la fama que tenim de lligar els gossos amb llonganisses i que passa per sobre del sentit comú del que tant n’està faltat el tripartit Ara es deu haver de pagar el desplaçament de l'inefable senyor Carod-Rovira pel seu recent viatgera Cuba a buscar... "les arrels catalanes", com déu ser per exemple... el rom Bacardí.
Però què es pot esperar del Govern tripartit d’esquerres i de progrés, que no hi ha manera tampoc que ens retorni el que va percebre el seu dia, el 33% sobre l'impost de l'IRPF que el govern del PP ens va aplicar als que varem percebre la modesta indemnització que va concedir la Generalitat l’any 2000 a tots els que durant el règim franquista i per motius polítics varem estar ingressats en camps de concentració o companyies militaritzades disciplinàries de treballadors per a "redimir las penas por el trabàjo"?El Govem central l’any 2007, per fi, i després de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i el senyor Rodríguez Zapatero, al jo reclamar-li el restant 33%, em va contestar -cosa que no fa mai el Govern de la Generalitat que... no sabé, no contesta, com fa amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comunicació sobre el tema d’aquesta malaurada llei-... dient-me que el que havia de fer era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe González, que va concedir una indemnització d’un midó de pessetes als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que estava lliure d’aquest impost
Si això ho fan amb els que, sobre el paper,. érem dels seus... què no faran amb el burgès insaciable i cruel, enemic acèrrim dels d'ICV o sigui dels d’en Saura i Cia., aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la panacea d’en Karí Marx, quan com es va demostrar als països sodalistés-marxistes-iení-nistes després d’una ferotge dictadura de 70 anys com la de ITJRSS, amb l’explotació de l'home per l'Estat.
Encara era pitjor el remei que la malaltia, ja qué aleshores havies de dependre d’una burocràcia i, essencialment, els afectats com a propietaris, fent-se seu el crit de guerra de la CNT-FAI l'any 1936 que. "la propiedad era un robo".
Així tracten els propietaris, aplicant allò que... "quien roba a Un ladrón merece cien años de perdón".
Però què es pot esperar del Govern tripartit d’esquerres i de progrés, que no hi ha manera tampoc que ens retorni el que va percebre el seu dia, el 33% sobre l'impost de l'IRPF que el govern del PP ens va aplicar als que varem percebre la modesta indemnització que va concedir la Generalitat l’any 2000 a tots els que durant el règim franquista i per motius polítics varem estar ingressats en camps de concentració o companyies militaritzades disciplinàries de treballadors per a "redimir las penas por el trabàjo"?El Govem central l’any 2007, per fi, i després de cinc anys de lluita, ens va retornar el seu 66% que també havia percebut i el senyor Rodríguez Zapatero, al jo reclamar-li el restant 33%, em va contestar -cosa que no fa mai el Govern de la Generalitat que... no sabé, no contesta, com fa amb els centenars d’escrits publicats a tots els mitjans de comunicació sobre el tema d’aquesta malaurada llei-... dient-me que el que havia de fer era la Generalitat de Catalunya, evitant el greuge comparatiu amb el que va fer l’any 1990 el govern de Felipe González, que va concedir una indemnització d’un midó de pessetes als que havien estat ingressats més de 3 anys a la presó, també per motius polítics, que estava lliure d’aquest impost
Si això ho fan amb els que, sobre el paper,. érem dels seus... què no faran amb el burgès insaciable i cruel, enemic acèrrim dels d'ICV o sigui dels d’en Saura i Cia., aquells que no toleren l’explotació de l’home per l’home, la panacea d’en Karí Marx, quan com es va demostrar als països sodalistés-marxistes-iení-nistes després d’una ferotge dictadura de 70 anys com la de ITJRSS, amb l’explotació de l'home per l'Estat.
Encara era pitjor el remei que la malaltia, ja qué aleshores havies de dependre d’una burocràcia i, essencialment, els afectats com a propietaris, fent-se seu el crit de guerra de la CNT-FAI l'any 1936 que. "la propiedad era un robo".
Així tracten els propietaris, aplicant allò que... "quien roba a Un ladrón merece cien años de perdón".
Publicat a "La Vanguardia" del dia 16 de juliol de 2009, com a "Carta del Dia" amb requadre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada