Sembla que els que no ens posem la “i” entre els dos cognoms no som catalans “legítims”.
Per desmitificar aquesta “moda” em limitaré a fer de “rellotge de repetició”,
ja que copiaré un escrit que fa molts anys em va facilitar un bon amic, català
de soca arrel, qepr, ja que va morir ja fa molt temps als 105
anys d’edat, però que mai va voler baixar del burro i que mai en els seus
escrits o impresos va incloure la “i” habitual..
.............”Un tribunal va considerar que l’ús de la “i” com a conjunció entre dos
cognoms te una tradició de segles a Catalunya i es pot dir que aquesta lletra
forma part pròpiament dels cognoms”...........
Aquestes afirmacions són falses per la
senzilla raó que la tradició a Catalunya
fou l’ús de un sol cognom, l’ús
dels dos cognoms fou un invent de Castella . En aquest tema Catalunya va seguir
la tradició europea. –Això em recorda que la primera vegada que va vindre a
Espanya un cosi-germà meu, per part de la meva mare, que va néixer i viu a
França i “només” es diu Paul Cabanés, em va preguntar.....Quan era Sant “Pierre-Pí”.
L’ús dels dos cognoms a Catalunya es
va introduir oficialment a partir de
1872 en què es va iniciar el funcionament del Registre Civil per llei del 17 de
juny del 1870 , però com que la tradició
pesa, foren comptats els catalans
que utilitzaren els dos cognoms
en el segle XIX.
L’ús de la conjunció “y” entre cognoms es
d’origen castellà i la va introduir
l’aristocràcia. En els segles XVI i XVII
la vanitat nobiliària va induir a l’acumulació de cognoms a la nissaga.
Afegeixo uns exemples particulars meus :Un
amic de Madrid es diu: Pedro-Manuel Pérez de Ayala y López de Ayala,
Vizconde de Palazuelos. El General que manava
l’Acadèmia General Militar de Saragossa on hi vaig fer, per fi, la meva ultima mili, durant el régim
franquista, no com “Caballero Cadete”, si no com a “recluta”, es deia:
Francisco Hidalgo de Cisneros y Manso de Zuñiga i el Tinent Coronel Jefe del
Detall del mateix lloc es deia: Carlos de Aymerich y Muñoz de Baena.
Es va imposar la “y” per distingir els
d’origen patern del matern. Aquest ús
nobiliari no va a tardar a ser imitat
pels hijosdalgo, letrados, etc. i
es va generalitzar a Castella. El liberalisme
del segle XIX va suposar l’inici
de la decadència d’aquest ús, que va desaparèixer pràcticament durant el
segle XX.
Quan això succeïa a Castella, es va acceptar
l’ús de la “y” pels escassos catalans,
generalment d’alcúrnia i partidaris dels
dos cognoms. El canvi de la “y” per la “i”
es va produir amb motiu de les normes
ortogràfiques de Pompeu Fabra el
1913, quan va suprimir la “y” grega de l’alfabet català per la “i” llatina. Aquestes normes, és conegut que, no foren
fàcilment aseptades. Els catalanistes partidaris de la reforma Fabra van ser els primers de l’ús de la “i” com un
signe extern de catalanitat cultural fabrista, però que no va adquirir una
certa normalització fins a la vinguda de
la República
el 1931.
I tal com es deia en el concurs del “1, 2, 3
de TVE.......fins aquí puc explicar.
I aquest es el motiu pel qual jo tampoc faig
servir mai aquesta “i” tant de moda
actualment.
PERE PI CABANES – Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada