1798-EL QUE HE ESPIGOLAT SOBRE EN MAS, DE UN DIARI DE L’ALTIPLÀ

Artur Mas, és la embogida ambició d’un visionari, que s’ha entossudit  que vol passar, peti qui peti,  a la història,  com l’home que va fer possible la independència de Catalunya.

Mas ha fet tota mena de desaires amb en Duran. El darrer a través d’en Josep Rull, en forma de donar tres dies de termini  i com ultimàtum, després de la minsa victòria de la tesis  del líder democristià.

Els pactes d’en Mas amb ERC, el denominat “full de ruta”, les aliances amb ANC i Òmnium i ara  la “llista del país” o sigui El Partit del President,  només tenen un fi, dinamitar el catalanisme, en profit  únicament del seu projecte soberanista.

A  ningú ha de sorprendre la sortida dels tres Consellers de UDC del Govern de la Generalitat,  després del procés unilateral independentista iniciat per Mas, quan UDC  va optar  per el diàleg amb Madrid i sobretot el respecte per l’Estat de Dret, cosa que en Mas, aquests deures, que ens senyala la Constitució, sempre se’ls  ha passat per el replà de l’escala.

El president de la Generalitat competeix amb ell mateix, ja que vol una victòria total el 27-S, que li permeti governar amb ERC. Per aconseguir-ho, no solament vol prescindir de Unió -tal com ja ho ha fet- sinó fins i tot, de la pròpia Convergència, tacada fins el moll del os, per els escàndols de la família Pujol.

I ara i ja com a final, una per UDC: El problema dels democristians sempre és el mateix: Quan comencen a comptar-se, és quan es donen compte dels pocs que son, doncs UDC, te una mica més de uns 4.000 militants, escampats per  tot Catalunya.

O sigui de que és demostra, de què no soc pas jo sol, el que tinc mania amb  en Mas.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà