Per què
la Teresa Forcades deixa, diuen eventualment, el seu Convent de Sant Benet de Montserrat, en el que va
ingressar l’any 1997, el que sembla
demostrar de que poc li ha durat
la seva vocació, doncs penja els hàbits i jo el diumenge ja la vaig veure per
la Tele, amb unes menes de “texans” i sense còfia, per què ara és vol dedicar exclusivament
a la política, encapçalant una llista pròpia
de “Procés Constituent”, que serà una confluència d’esquerres, si el
partit pren part en solitari a les eleccions autonòmiques del 27-S o acabarà sumant-se a altres forces
polítiques afins al seu programa.
En aquest darrer cas, Forcades no descarta
presentar-se també a unes eventuals primàries
si la llista està integrada per més formacions d’esquerra i que
presentin els seus respectius aspirants, doncs ella ja ha explicat en diverses ocasions, que el seu projecte està obert a CUP, ICV,
EUiA i Podemos i que aquestes formacions cap de moment, ha tancat les portes per assentar-se a una taula
de negociació unilateral, ja que preveu en un termini màxim de dos anys,
“un referèndum per la independència” -que
en aquest cas jo crec de que val més que el demani i com a miracle, a la Mare
de Déu de la Esperança-.
En cavi jo encara recordo les eleccions del
febrer del 1.936, en que va guanyar el
Front Popular i que gràcies amb això, varen poder sortir de la presó
amnistiats, els ex governants de la Generalitat, tots ells empresonats i
condemnats a 30 anys de presó, per l’aventura del malaurat Lluis Companys de ERC, el 6 de octubre de 1934 i sembla
mentida de que tot això no li hagi servir per res de guia o experiència
encara amb l’Oriol Junqueras, que de un
temps cap aquesta part amb la seva ceba,
o sigui una cosa molt similar a la que ara ens volen encolomar junt
amb el somiatruites d’en Mas.
I com que l’any 1936, feia poc que per part
del govern de la República s’havia concedit el vot a les dones, totes les monjes,
fins i tot les de clausura i com un ramat,
varen sortir del seus convents, amb el
vot enganxat a la boca, per tal de votar totes a la Federació de Dretes o sigui
a la CEDA, que estava capitanejada per en Gil Robles, però que tampoc els hi va
servir de res, però que de tot això va motivar
“l’Alzamiento Nacional” del 18 de juliol del 1936, que ens va reportar
un milió de morts i prop de 40 anys de
dictadura franquista.
I ja diuen de que l’home, és l’únic animal que
sempre ensopega dues vegades amb la mateixa
pedra i sembla mentida que els actuals governants que tenim a Catalunya, no recordin la història dels seus
avantpassats.
PERE PI CABANES
Sant Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada