2620-ARTICLE PÒSTUM DEL BLOG D'EN PERE PI CABANES - ARTÍCULO PÓSTUMO DEL BLOG DE PEDRO PI CABANES

Amb profund dolor, haig de comunicar-vos que en PERE PI CABANES, titular del present Blog "El Eterno Descontento", ha mort el dia 23 d'Abril del 2016, a les 2:30 de la matinada, aproximadament, a l'Hospital Sant Jaume de Manlleu, on hi va ser ingressat el dia 15 d'Abril. La causa de la seva mort ha estat una Leucemia detectada fa dos mesos, molt maligna i activa, a la qual, a la seva edat, no s'hi podía aplicar cap mena de tractament eficaç. El meu agraïment a tot el personal mèdic i auxiliar que l'ha tractat, des de el CAP de Sant Hipòlit, fins al de l'Hospital Sant Jaume, per la seva profunda dedicació i professionalitat, que li han evitat qualsevol tipus de patiment. S'ha anat apagant com una espelma, de mica en mica, fins arribar al desenllaç final. Ha mantingut el seu particular sentit de l'humor fins el darrer moment.

La foto que veieu, és la última d'ell en vida feta el dia abans d'ingressar a l'Hospital esmentat més amunt, on va morir una setmana després, i se'l pot veure treballant en el seu Blog, que tant li agradava, on escabetxava a tot politic que ell considerés que la seva actuació anava contra els interessos generals dels ciutadans, els quals, en el contexte actual, segons el seu criteri, eren el 99,9% d'ells. Ja deia que l'unic polític que no s'ha corromput, era aquell que encara no havía arribat a manar.

En fi, és llei de vida. Ja deia ell que "de vell no se'n passa".

Descansi en pau.

Això us ho fa saber el seu fill, col·laborador d'ell i co-autor de les imatges publicades, i d'alguns articles específics,

Jordi Pi Solsona

Aquest Blog queda completat aquí, i ja no s'hi afegiràn més articles.

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

En atención a sus amigos y simpatizantes de ultramar, traduzco el mismo texto al castellano.

Con profundo dolor, he de comunicaros que PEDRO PI CABANES, titular del presente Blog "El Eterno Descontento", ha fallecido el dia 23 de Abril de 2016, a las 2:30 de la madrugada aproximadamente, en el Hospital Sant Jaume de la población de Manlleu, donde fué ingresado el 15 de Abril. La causa de su muerte ha sido una Leucemia detectada hace dos meses, muy maligna y activa, la cual, por su edad, no tenía tratamiento eficaz posible. Mi agradecimiento a todo el personal médico y auxiliar que lo han tratado, desde el CAP de la población de Sant Hipòlit, hasta el del Hospital Sant Jaume, por su profunda dedicación y profesionalidad, que le ha evitado cualquier tipo de sufrimiento. Se ha ido apagando como una vela, poco a poco, hasta llegar al desenlace final. Mantuvo su particular sentido del humor hasta el último momento.

La foto que podeis ver, es la última de él en vida hecha el día antes de ingresar en el Hospital citado más arriba, donde fallecía una semana después. Y se le puede ver trabajando en su Blog que tanto le gustaba, donde descabezaba a todo político que él considerés que con su actuación, atentaba contra los intereses generales de los ciudadanos, los cuales, en su opinión, eran el 99,9% de ellos. Ya afirmaba que el único político que no se ha corrompido, era aquel  que todavía no había llegado a mandar.

En fin, es ley de vida. Ya decía él que "de viejo no se pasa".

Descanse en paz.

Esto os lo comunica su hijo, colaborador y co-autor de las imágenes publicadas y de algunos artículos específicos,

Jorge Pi Solsona

Este Blog queda completado aquí y ya no se añadirán más artículos.

2619-LA ETERNA REFORMA PENDIENTE DE LAS ADMINISTRACIONES PÚBLICAS

LA JUNTA de Andalucía paga su sueldo a 1.800 personas que no realizan ningún trabajo ni tie­nen responsabilidad alguna, según ha recono­cido su portavoz. Estos empleados no son fun­cionarios, son ex trabajadores -la mayoría de ellos contratados a dedo- que han tenido que ser readmitidos por sentencia judicial. Ahora la Junta está estudiando reasignarles funciones para que no estén mano sobre mano.

Lejos de ser un hecho aislado, este episodio sirve para poner en evidencia la rigidez y el mal funcionamiento de las Administraciones Públi­cas, en las que la superposición de organismos, el reglamentismo y la confusión organizativa propicia casos como éste.

La realidad es que el Gobierno de Rajoy ha sido incapaz de reducir el aparato administra­tivo y de reformar la función pública, que sigue operando con una mentalidad anacrónica a pe­sar de las grandes inversiones efectuadas en nuevas tecnologías.

Éstas no sólo no han servido para mejorar la atención a los ciudadanos sino que, por el con­trario, han aumentado la burocracia y la canti­dad de trámites en muchos casos. Han hecho la "vida más fácil a los funcionarios, pero no a los ciudadanos que tienen que afrontar una carre­ra de obstáculos para algo tan sencillo como sa­car un carné de familia numerosa.

La prolijidad de los trámites, los horarios in flexibles, la proliferación de Administraciones y la superposición de normas suponen una ver­dadera pesadilla para los ciudadanos que tienen que acudir a las ventanillas oficiales.

No es exagerado decir que la modernización de las Administraciones Públicas es la asignatu­ra pendiente de nuestra democracia. Ningún Gobierno se ha atrevido a racionalizar el entra­mado que forman 17 autonomías, más de 50 di­putaciones y 8.000 ayuntamientos, cada uno con su peculiar forma de atender a los ciudadanos.

Y para cumplir el déficit han de subir el IRPF i el IVA, recortar la Sanidad, la Educación y todo menos lo de ellos. Vaya pandilla de inútiles y de caraduras.

LLEGIT EN UN DIARI DE L’ALTIPLÀ

2618-EL BARÇA, VENUT AL NACIONALISME

Estic extremadament trist per tot el que he vist i estic veient al Camp Nou des de fa uns quants anys. El FC Barcelona ja no és aquell club que sempre havia sigut afable i acollidor amb tot- hom. Desgraciadament, ja no és un club al servei de tots els seus seguidors. Avui dia només està al servei d'una part de l'afició culer.

Créc que no som pocs els aficionats que comencem a estar una mica cansats de la politització que s'està portant a terme al Barça. El passat 2 d'abril, minuts abans de començar el clàssic, estava asse- gut a la meva butaca mirant els aficionats que anaven arribant i agafant seient. Hi havia moltes més banderes independentistes que banderes o bufandes blaugrana. Al costat meu es va col-locar un home amb els seus tres fills. Els nens devien tenir entre 7 i 13 anys. Tots anaven amb la ban­dera independentista a l'esquena. Aixô si, ni rastre de qualsevol sim- bol del Barcelona. En el minut 17, com ja s'està fent des de fa temps, els socis que portaven estelades es van aixecar per mostrar-les al crit d'«independència». I, per descomptat, el pare dels nois es va aixecar cridant i va incitar els seus fills a fer el mateix. Ells aixi ho van fer. Em vaig quedar contemplant els milers d'estelades que voleiaven pel Camp Nou. Allô ja no semblava un estadi de futbol.

Així és com m'he adonat que l'equip de tota la meva vida s'ha venut al nacionalisme. ¿I ara qué s'ha de dir a tots els culers que no comparteixen aquest moviment de secessió? ¿I dels que només vo- len anar al camp a veure jugar el seu equip i a disfrutar de la ma­gia del futbol? ¿I a tots aquells, tan barcelonistes com nosaltres, que segueixen aquest club des de fo- ra de Catalunya? ¿I als nombrosos jugadors que ho han donat tot per aquest equip sense ser Catalans? Tant de bo algun dia el Barcelona torni a ser aquell club transversal i hospitalari del qual un dia ens vam enamorar.

August Viadiu

2617-L'OPOSICIÓ CRITICA EL PP PER «DILATAR» LA REDUCCIÓ DELS AFORATS

En absència de l'exalcaldessa de València Rita Barberà, el Senat va aprovar ahir crear una ponència d'estudi a la Cambra alta per analitzar com limitar la figura de l'aforament, privilegi blindât a la Constitució i altres lleis de qué disfruten a Espanya gairebé 2.000 politics, que no són jutjats per tribunals ordinaris sino per organs superiors. La iniciativa va ser aprovada en soledat pel PP -amb majoria absoluta-, mentre que l'oposició va carregar contra el partit conservador per haver intentât postergar la reducció de la prebenda, créant una comissió «dilatòria».

I és que el PP va presentar la se­va moció després d'haver vetat, fa just 15 dies, una iniciativa del . PSOE que proposava eliminar di- rectament l'aforament, sense or­gans d'estudi pel mig. Per això, els socialistes van acusar ahir els populars de presentar una ini­ciativa «trampa», amb l'únic objectiu d'«enredar» i de «salvar la cara», just ara que, si no fructifi­ca la legislatura, es repetirán les eleccions. «Com que no volen re­nunciar al privilegi, creen la po nència [...]. Només falta que ens diguin que la presidirá Barberà , va ironitzar el senador Tontxu Rodríguez.

L'exalcaldessa de València, per cert, que va blindar el seu aforament quan va aconseguir que el PP la inclogués a la diputació per- manent de la Cambra alta, no va anar ahir a la sessió parlamentà­ria perqué al matí va haver de de­clarar als jutjats de Palma com a testimoni pel cas Nóos. La via «més seriosa» Intentant su­perar el problema de credibilitat que els provoca l'exregidora va­lenciana -que es nega a renunci­ar al seu escó malgrat que el jutge ha començat  els tràmits per imputar-la al cas Taula, que investi­ga el presumpte blanqueig en el si del grup municipal del PP va- lencià-, els populars van defensar la seva moció amb l'argument que la creació d'una ponència és la manera més «seriosa» d'acordar com i qui han de deixar de ser aforats.

La senadora Edelmira Barrei ara va criticar, a més, els grups de l'oposició per buscar «coartades» per no recolzar la moció, no tant «pel seu plantejament, sino per la seva autoría».

PATRICIA MARTIN

2616-EL “SOBIRANISME” BASC I CATALÀ

Per cert, una paraula que mai ha figurat en els diccionaris catalans i que se la va treure del barret l’ex president Mas, com si descobrís  Amèrica per segona vegada, quan l’any 2012 i com si hagués estat una sobtada diarrea, li va sorgir de cop i de volta el seu nou fervor independentista quan fins aquell any i segons declaracions fins i tot al diari El Paìs ell abjurava totalment de l’independentisme i així li ha anat, de que al final ha tingut de marxar i amb la cua entre cames i no un somiatruites.

En canvi el fervor independentista a Catalunya, contrasta totalment amb l’exigu 19% de secessionistes a Euskadi, el que sembla demostrar de que el poble basc, toca més de peus a terra que no pas els catalans amb les seves exigències fora de lloc i que ens distancia de la esquerra abertzale,  ja que el PNV a diferencia de CDC i això o de que a Catalunya mai hem tingut una ETA  que va assassinar a prop de mil persones i que al final tampoc li han servit per res.

Urkullu reclama el dret a decidir  i un nou estatut jurídic  però sense data, perquè la crisis   i el final d’ETA,  son els temes que centren la atenció  política basca.

PERE PÍ CABANES

Sant  Hipòlit de Voltregà

2615-EL CAMBIO DE NOMBRE DE LAS CALLES DE BARCELONA QUE NO GUSTAN A COLAU

La furia iconoclasta sobre los símbolos que no son gratos a Colau y su grupo, como la eliminación del busto del rey en el Ayuntamiento, cambios de nombres de calles de Barcelona, y ya veremos qué nuevos temas irrisorios  irán apareciendo y que, por lo que se ve, son las máximas prioridades a resolver por este consistorio, y que constituyen, al parecer, los temas de máximo interés para  los ciudadanos de la Ciudad Condal (¿o esto no se lo preguntan a ellos si lo quieren o no?). ¡Como si a los barceloneses les importara mucho o poco que hubieran bustos y retratos de personalidades en el Ayuntamiento!

¿Y los cambios de nombres de calles? ¿Saben los problemas que acarrea a los comercios de esas calles, que deben cambiar, páginas web, impresos y documentos oficiales, etc. ocasionándoles unos gastos totalmente innecesarios? ¿Y las escrituras que deberán cambiarse también para reflejar la dirección real de pisos y locales de sus propietarios? Más gastos notariales innecesarios para contemplar la nueva dirección.

De todas maneras, si tanto empeño tiene en cambiar algún nombre, que empiece cambiando el de Pau Claris, 39è president de la Generalitat de Catalunya, organizador de la Revuelta Catalana de 1640, al proclamar la República Catalana en los tiempos complicados de la guerra entre Felipe IV de España y el rey de Francia Luis XIII. Esta rebelión catalana fué sofocada mediante el tratado de los Pirineos por el que Felipe IV cedió a Francia el Rosellón, el Conflent, el Vallespir y una parte de la Cerdaña. ¿Se hubieran cedido estos territorios a Francia, de no mediar la torpe actuación de Pau Claris, incapaz de prever las consecuencias de su decisión? ¡Seguro que no! ¡Y todavía algunos sectores consideran a Pau Claris un “padre de la Patria”! Por todo esto, sra. Colau, si tanto empeño tiene en cambiar nombres de calles, haga el favor de retirar el nombre de la parte de la Via Layetana llamada Pau Claris (que podría seguir llamándose Via Layetana, como antes de otro interesado cambio de nombre), así como todos los bustos y estatuas que de este personaje existen en Barcelona, por ejemplo en el Parque de la Ciudadela.

En su defecto, empiece por poner UN NÚMERO a las calles y, si se quiere, acompañado de un nombre. Así, con el transcurso del tiempo y atendiendo a las neuras particulares de los sucesivos ocupantes del consistorio, podrá cambiarse el nombre una y otra vez, pero el número permanecerá inamovible, y no se ocasionarán gastos estúpidos a los propietarios de los inmuebles afectados.

Jordi Pi Solsona

(el fill del meu pare)

2614-COLAU NO PUEDE BURLAR LAS NORMAS PARA CONTRATAR

LA ALCALDESA de Barcelona, Ada Colau, llegó al poder prome­tiendo una nueva forma de hacer política, sin embargo está repro­duciendo las mismas prácticas de sus antecesores.

Colau se ha valido de una tre­ta legal impulsada por Xavier Trias para poder incorporar co­mo directivos a trabajadores ex­ternos del Ayuntamiento y si­tuarlos en puestos habitualmente ocupados por empleados públicos del Consistorio.

Los funcionarios de la casa ya ponen en duda la limpieza de los procesos de selección, puesto que, en varios de ellos, pese a haberse presentado más de 40 candidatos, los ganadores han acabado siendo trabajadores afi­nes al Gobierno de Barcelona, miembros de Barcelona en Co mú (BComú) o incluso candida­tos que ocuparon un puesto en la lista de Ada Colau para las elecciones municipales.

Esta circunstancia se suma a lo ocurrido con el nuevo código ético del Consistorio, que no ve­ta la contratación de familiares o cónyugues como cargos de confianza.

Colau venció en las eleccio­nes prometiendo atajar el nepo tismo y todas las vías que lo ha­cen posible, pero sus últimas decisiones están permitiendo que las puertas de entrada para incorporaciones irregulares o poco estéticas continúen abier­tas de par en par. La alcaldesa debe cerrarlas si quiere conser­var su credibilidad.

2613-MÉS LLITS D'ALBERG QUE D'HOTEL

Gracia compta amb una singularitat afegida: és l'únic barri de Barcelona on hi ha més llits d'al­berg (1.528) que no pas d'hotel (680). A efectes práctics, són indis- tingibles. Es reserva, s'hi dorm, s'hi esmorza i es paga igual que en un hotel. La causa d'aquesta anomalía és el que inquieta els veins. Quan un anterior pla mu­nicipal va limitar l'obertura de nous hotels al barri i, sobretot, d'apartaments turístics, els em- presaris, molt murris, van anar al consell comarcal del Barcelonés a sol-licitar llicéncies per posar en marxa albergs.

És una anomalía de l'hilarant repartiment competencial catalá. Els albergs són una competen­cia comarcal. A l'ajuntament li va passar més o menys el mateix que a França quan, entre el 1922 i el 1936, va construir la línia Maginot, aquella muralla fortificada que impediría un atac alemany, perô es va oblidar de la frontissa de Bélgica, i per allá s'hi va colar la Whermacht. De manera que els veïns de Gràcia j a no se'n fien. Al menys bona part dels que van assistir a la ses-sió de participado ciutadana, que van analitzar pros i con­tres del negoci turístic repartits en taules i, posteriorment, van anotar les seves propostes per al pla d'ac- tuació municipal.

En situacions semblants sempre és un cert far una mirada ex­terior. A la taula A, per exemple, ocupava una de les cadires Cecilia, una danesa casada amb un gracienc. Té fills i per aixo va destacar que les places del barri son un tre­sor urbanístic potser poc valorat fins ara, perqué els nens hi poden jugar. Per aixo va dir que no entén per qué algunes d'aquestes places s'han convertit en restaurants a l'aire lliure. Creu que la preséncia creixent de visitants, un fenomen recent, de fa tot just cinc anys, hi té molt a veure.

De El Periódico del 10 d’abril

Realment, l’estulticia de molts alts càrrecs municipals, potser alcaldes inclosos, és de Guinness dels Records, ja que amb tota seguretat són els que signen els plans municipals, sense mirar, pel que es veu, el que están signant. I a Barcelona, l’alcalde cobra més de 100.000 euros/l’any, sou totalment injustificat per l’eficàcia que demostren. “Algo huele a podrido”, i no és a Dinamarca!

2612-JUNQUERAS, ASSEGURA DE QUE ERC NO HA FALLAT MAI A L’INDEPENDENTISME

I es ven veritat, ja que ells mai han pensat de canviar-se el nom del seu partit que es va fundar l’any 1935, ja que diu clarament Republicana i Espanya es un Reyno.

Ara be, surt l’inefable Quico Homs el líder del fracassat Democràcia i Llibertat, el succedani de Convergència per si algú “picava” i es veu de que encara no varen  quedar escarmentats de què  ERC i CDC i abans de les eleccions autonómiques entre aquests dos partits tenien 72 escons i quan en Mas  es va inventart lo de Junts pel Si i el somiatruites confiava aconseguir un mínm de 100 escons, es va tenir de conformar únicament amb 62 i ara sempre depenen de la CUP, hi en canvi ja ha  anticipat de que si es va a unes noves eleccions, han de repetir  el mateix tret que els va sortir per la culata, o sigui una segona edicio de Junts pel Si, per demostrar en tot moment, la gran visiò polìtica que tenia  el nostre mai prou alabat, ex president Mas.

I tal com era de suposar, els de l’ANC s’han adherit totalment a aquest suggeriment.

De moment però, els de la CUP no s’han sortit amb la seva que volien de que els Mossos d’Esquadra desobeïssin els possibles requeriments de l‘Audiéncia Nacional, cosa que es va rebutjar en  la votaciò del Parlament, el que varen aprofitar els republicans per treure pìt  i es varen reivindicar com l’únic partit  que no ha fallat mai a l’ independentisme.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltrtregà

2611-LA 'DEMOCRÀCIA' DE LA ANC

Sempre s’ha dit i la historia ens ho ha confirmat, de que amb la capa dels nacionalisme, s’han comés les pitjors barbaritats  d’aquest mon, només cal recordar la Alemanya de Hitler, la Itàlia de Mussolini o la  Espanya de Franco i ara ja només el que exigeix per aquesta legislatura el seu president Jordi Sánchez de que ha d’estar proclamada unilateralment  la independència de Catalunya.

Es veu de que es considera en possessió de la veritat i en vista del èxit de la “Cordada” i de la “V”, però ara que em conegut fefaentment la seva xifra real de socis que son 40.221 i en canvi el número d’habitants a Catalunya que som  7.512.982, vol dir que te a veure amb l’immensitat del mar, aleshores jo em pregunto a qui es pensen que representen aquesta trepa, amb una diferencia tant abismal.

Puigdemont es va trobar amb el seu primer incendi  amb els seus socis de ERC,  un incident que es va sufocar com es va poder hi ho va descartar  per falta de suport  majoritari a les urnes  i ERC li va recordar el full de ruta, malgrat  de que Puigdemont els hi va aclarir de que aquesta declaració hauria  d’estar recolzada per més del  50% a les urnes. I no ho està.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2610-L’ANC, JA HA TOCAT SOSTRE?

Doncs ja es mostra actualment, incapaç de captar nous socis, perquè el 2015 nomes varen sumar 1.900 membres més a la entitat,  quan abans n’aconseguia una mitjana de 12.000 anuals, per la qual cosa el seu president Sánchez ja ho ha dit de que, només guanyarem del combat de la llibertat, si som molts mes i actualment en te un total de  40.221 socis i que per  mi es un total fracàs, sempre tenint en  compte de que a  Catalunya tenim 7.512.982 habitants, ja que parodiant amb en Churchill, podem repetir  el que  va dir ell de que, mai tants pocs varen fer ballar a tants.

Però el millor any va ser el 2014, ja que l’associació  va  incorporar a les seves files 18.435 membres, el que va permetre a la seva aleshores presidenta Carme Forcadell, que  podés cridar: President posi les urnes!  al terme de la  concentració del 11-S  i aconseguia de que Artur  Mas la obeís i va convocar el referèndum, desafiant al Tribunal Constitucional i que per la qual cosa actualment està empaperat en Mas, per el Tribunal Superior de  Justícia de Catalunya.

Que per cert i per demostrar els soberanistes fins a on arriba la seva democràcia, la què  que va guanyar realment les eleccions va ser la Lis Castro i en canvi varen fer una alcaldada i va sortir en Jordi Sánchez, que havia fet el quart, però que de sempre, ha estat afí a Convergència.

Les previsions per aquest exercici  2016 son molt més austeres, doncs l’ANC preveu ingressar 1.8 milions  davant del 5.2 milions el 2015, ja que la organització no s’atreveix a realitzar projeccions  dels ingressos que rebrà per donacions o vendes dels seus productes promocionals, doncs ells preveuen en gastar 946.000 euros, davant els 3.4 milions  que  va utilitzar  el 2015

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2609-I LES FARMÀCIES, SEGUEIXEN SENSE PODER COBRAR

Perquè hi ha sempre  diners per moltes altres coses supèrflues, com son les noves ambaixades que ja te previstes inaugurar Raül Romeva o per les noves Agències Tributaries Catalanes, la nineta dels  seus ulls de Oriol Junqueras, però la broma ja dura des de el 2011,que li va sortir del barret al nostre insigne ex president Mas, que als farmaceutics els hi  toca sempre bailar con la más fea. ja que la Generalitat te encara un deute de  de quasi 200 milions d’euros amb les mateixes.

El FLA ja va aliviar el deute amb les farmàcies, però de cap manera  va eliminar el deute amb que l’Institut Català de la Salut (CatSalut), va tornar a incomplr  el pagamentgs  doncs hauria tingut de rebre 114 milions d’euros que corrresponia als  medicaments  dispensats el mes de Febrer.d’euros les farmàcies  catalanes, per la qual cosa ja adeuda un total de 198 milions d’euros.

Les farmàcies, s’han convertit en la delicada situaciò económica que hi ha a la Generalitat els darrers anys,  en una de les majors damnificades que enfronta  a la mateixa amb el govern Central,  per la qüestió  territorial

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà..

2608-LA SANITAT PÚBLICA CATALANA

Llegeixo l'éditorial "Les Llistes d'esperà en la sanitat" (Opinió, 5/IV/2016). I encapçala l'article: "Més de 320.000 catalans espe­ren des de fa un any o més la con­vocatoria de l'especialista de la sa­nitat pública perqué els diagnostiqui la malaltia que tenen". Davant d’aquesta informació, no em valen excuses de mal pagador. Ni que la culpa és de Madrid i del Govern de l'Estat, quan tots sabem a Catalu­nya amb qué se'ls gasten els nostres dirigents politics. Ja n'estic ti­pa d'iniquitats. Primer és l'obligació, després la devoció. I no surtin ara dient que les desmesurades despeses que comporta la construcció d'un nou Estât han de pas­sar davant de les peremptorietats.

No sé quina mena de pais pensen crear. Carregats d'ambaixades, amunt i avall. Un reguitzell d'estructures d'Estat, una Admi­nistrado i una despesa desco­munal. I, sobretot, una Hisenda catalana per fer i desfer al seu antull, sense donar-ne part. I el més greu de tot piegai: per anar cap a on? Encara ningú no s'ha dignat a dir-ho!

C. VILLAR

Barcelona

LECTORA DE LA VANGUARDIA

2607-MONTSE VENTURÒS, L’ALCALDESSA DE BERGA ÉS DEL MORRO FORT

Ja no hauria de ser de la CUP, per què ha demostrat un total  i absolut menyspreu envers els tribunals de justícia, al no comparèixer davant del jutge  que l’havia citat  com a  investigada  per no retirar l’estelada  de la façana del Consistori durant les darreres  eleccions catalanes i generals, una aptitud inacceptable  en una representant política, que deu tenir com a norma, però sempre al meu modest criteri, de  donar exemple  de respecte institucional per la llei.

Ara després però, que no es trobi com en Mas, que va voler fer el pinxo el 9-N en el  moment de introduir la seva papereta a la urna de cartró i davant les càmeres de TV3 i dient estentòriament, aquest acte l’he organitzat  jo, i ara quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ha empaperat i segurament assessorat actualment  per els seus advocats, ara resulta que tot va ser cosa de voluntaris.

PERE PÍ  CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2606-EL DAÑO DEL DÉFICIT

LAS DIFICULTADES ECONÓMICAS QUE sigue teniendo la Generalitat deberían preocupar mucho más que la moción que parece que decidirán ti­rar adelante el Govern y la CUP en el Parlament sobre la desconexión o no con el Estado. El Banco Central Europeo ha decidido excluir los bonos de la Generalitat en su intención de comprar activos para dinamizar la econo­mía europea. En cambio, el BCE sí se ha decidido por la adquisición de emi­siones de las comunidades de Madrid, Valencia o Andalucía, entre otras.

Lo que llega desde los mercados europeos es que la economía de la Generalitat está por los suelos. Pura basura. Menos mal que las empre­sas catalanas mantienen el tipo en el mundo. La crisis les puso las pilas a la mayoría y es envidiable el resurgir y la consolidación que se ha vi­sualizado en los resultados de cada una de ellas. Pero una cosa es el ex­celente trabajo del entramado de empresas catalanas internacionales y la otra la deuda pública que arrastra la Generalitat desde hace años y el aparente nulo interés por solucionar temas de solvencia. Y es que las prioridades de los dos últimos gobiernos se han focalizado no tanto en equilibrar los excesos, sino en excederse en delirios de estado.

Àlex Sàlmon

2605-UN PARLAMENT COMO ESCENA DE LUCHAS PARTIDISTAS

EN LA LÍNEA de ir usurpando funciones a los espacios públi­cos que se ha establecido poco a poco en el escenario político catalán, el espectáculo al que asistimos en esta legislatura en el Parlament merece especial reproche. Ayer mismo, la Mesa del Parlament, una institución que devalúa día a día la mayo­ría de Junts pel Sí, optó por ha­cer dejación de sus responsabi­lidades y dar el visto bueno a una moción de la CUP que planteaba una desobediencia expresa y a todas luces ilegal del mandato del Tribunal Cons­titucional. Su pobre excusa era alegar que el texto podía aún ser enmendado y que el mismo día del pleno la Mesa revisaría la pertinencia de su votación si no se había modificado su arti­culado.

La decisión de la Mesa fue, en este sentido, un balón de oxígeno al desafío legal de la CUP y trasladó a los grupos parlamentarios de manera to­talmente negligente su respon­sabilidad en el futuro de la ini­ciativa.

Las tensiones crecientes en­tre los partidos independentistas que se mueven por el Parla­ment han intoxicado el ambien­te hasta el punto de que la cuestión de la Cámara catalana gira en torno a los dimes y dire­tes de los radicales, cuando ni siquiera se han cerrado unos presupuestos para hacer frente a las necesidades sociales de los ciudadanos.

2604-LA ANC UN FRACASO QUE SALE MUY CARO

LAS CUENTAS de la Assemblea Nacional Catalana (ANC) no dejan lugar a dudas: en su impulso de la deriva independentista rozaron normas como la Ley de Protección de Datos, y las sanciones impuestas 176.000 y 83.000, por sus irregularidades han pasado fac­tura a la entidad. Más allá de su precaria situación financiera, la entidad tiene proyectos de futu­ro, pero en cualquier caso se mueven en unos parámetros muy alejados de la realidad que han propiciado en los últimos años. Campañas de propaganda mucho más austeras, con escasa proyección y con, a buen seguro, una movilización ciudadana muy alejada de la que se han puesto como objetivo año tras año, coincidiendo con la Diada o con otros eventos reivindicativos.

La guerra abierta en el seno de la entidad, a causa de las dispu­tas por la politización de la que ha sido víctima, ya evidenciaron días atrás que la ANC no deja de ser un artefacto creado expresa­mente para agitar la calle cuan­do ha convenido, y que ahora pierde fuelle de manera lo más discreta posible. El pinchazo del independentismo no sólo se ve en las encuestas. Desde Societat Civil Catalana, ayer mismo se anunciaba, en paralelo, una serie de actos para reivindicar precisa­mente eso, el fin del proceso que ha hecho perder tiempo y dinero a los gobernantes en Cataluña cuando más los necesitaban los ciudadanos, durante la crisis.

TRET D’UN DIARI DE L’ALTIPLÀ

2603-LA INTOLERANCIA DEL SEPARATISMO

Un manifiesto nacionalista exige que la lengua que ha­blamos el 60% de ciudadanos que vivimos en Cataluña no sea oficial en un hipotético 'Estado propio'. Realmente es de agradecer que el separatis­mo se quite la careta. Así nos muestra su voluntad de tratar­nos a los castellanohablantes en su Nou País como ciudada­nos de segunda, sin derechos lingüísticos. Y, no contentos con ello, nos acusa de ser pér­fidos agentes de la «inmigra­ción» que «colonizamos». ¿Con tal grado de intolerancia y arrogancia, pretenden am­pliar la base independentista? Este manifiesto es un insulto a muchos ciudadanos y un ataque a la cohesión de nues­tra sociedad. Lamentable que una supuesta izquierda cata­lana avale actitudes y un len­guaje propios de la ultraderecha de Donald Trump y el Frente Nacional francés.

José Ginés. Barcelona.

2602-EL CURULL DE LA INCOHERÈNCIA

Germà Gordó, l’ex Conseller de Justícia en el darrer govern d’en Mas  i  que  és un dels noms que sonen com a possible canditat a lliderar Convergència refundada,  va opinar de que aquest  nou partit de centre ample  -a qui volen ensarronar si son els mateixos gossos amb els mateixos collars- hi deuen poder conviure totes les famíles,  socialdemocrates, democristians, socials-lliberals i lliberals tal com defensa en Mas. Vaja poti, poti.

Al seu judici,  el  nou partit  ha de tenir espai de confluéncies  a on hi  hagi un ’debat de les ideas entre  aquestes sensiblitats ideològiques, o sigui la quadratura del cercle.

Gordó va opinar de que reduir a CDC a un partit merament independentista, seria resta-li riquesa,   doncs els no independistes  que hi hagin en el partit, de cap manera els hem d’expulsar.

I en quan al debat sobre les sigles,  ell es va mostrar partidari de mantenir  el nom de Convergència per què es la marca  amb la que s’identifica la majoria  de militants i bona part del electorat, encara que està obert  a complementarla amb altres adjetius.

PERE PÏ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

2601-CONVERGÈNCIA, NO TORNARÀ A SER MAI MÉS CONVERGÈNCIA

El  nou partit que s’ha d’inventar  Artur Mas,  no podrà ser catalanista,  per què anirà darrera de la independència, no podrà ser lliberal perquè  CDC governa  amb l’esquerra  independentista i amb la col·laboració  dels  anticapitalistes i antisistema  i lo de cristià noms per Pasqua i  per missa de 12, doncs la única finalitat que sembla clara del seu full de ruta  de l’expresident Mas , es la independència.

CDC busca nom, després  del desballestament  o mala ubicació mediàtica de Democràcia i Llibertat, formació  amb la que l’inefable Quico Homs es va presentar al Congrés.

Molts  parlen de futur, però la majoria ja han pres una determinació fa temps. Els vots de l’antiga CiU han anat  cap a ERC , Ciutadans,  el PSC i fins i tot a Podemos.

Les eleccions  del 2015  per molt plebiscitàries que ara ens les vulguin presentar  varen ser les pitjors  per el partit que va fundar  Pujol . Només  30 diputats  amb  CiU que va obtenir el 2012 o els 62 diputats   del 2010 i de no haver estat per l’invent de Junts pel Si, el partit d’en Mas, estaria en una de les pitjor crisis existencials.

CiU va deixar d’existir i CDC no es ni ombra del que va ser i ara l’espai està  lliure.

PERE  PÍ CABANES

San Hipòlit de Voltregà

2600-CARLES PUIGDEMONT, CONTRADIU ALS DE LA CUP

Doncs segons ell ha declarat, que de cap manera mai donaran cap salt en el buit. El Govern català, respectarà la legalitat vigent i mantindrà una actitud dialogant  en el procés independentista i descarta totalment una declaració unilateral de independència  dins de 16 mesos.

El nostre es un projecte palpable i que el tenim a sobre de la taula, doncs no es una ficció ni un holograma, ja que el varen votar dos milions de catalans, -però si el cens de votants a Catalunya es de 5.516.431, demostra fefaentment, que de cap manera varen aconseguir cap majoria absoluta, per la qual cosa i en democràcia, mai una minoria pot imposar ni obligar res a la majoría-.

O sigui que utilitzant paraules de Fernández Miranda, nosaltres també  anirem de llei en llei  i tot estarà  perfectament cobert, ja que  no hi haurà  a ningú que se li canvií abruptament el marc jurídic.

PERE PÍ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà 

2599-CRUZADA SECTARIA DEL NACIONALISMO CONTRA EL ESPAÑOL

HACE MUCHO tiempo que en algunos círculos de Cataluña los disparates y las diatribas sectarias han sustituido a la sensatez y a la inteligencia en el debate público. Muy lejos ya queda el célebre seny. Pero algunos parece que se entrenan a fon­do para ganar el concurso de necedades. Así, un puñado de filólogos, profesores y escritores aca­ba de presentar un manifiesto a favor del catalán como «única lengua oficial en Cataluña». La pla­taforma pretende poner su granito de arena en el proceso de desconexión de España y arremete contra la coalición gobernante independentista, Junts pel Sí, a la que tacha de «paternalista» por no atreverse a proscribir la lengua de Cervantes.

Los sesudos filólogos justifican su burricie di­ciendo que las únicas lenguas propias de Catalu­ña son el catalán, la lengua de signos en catalán y el occitano. Al castellano y al francés los despa­chan como «lenguas vecinas». Y dado que, según denuncian, «el bilingüismo mata» y los catalanes están sometidos a un proceso «de bilingüización forzosa» para implantar el castellano, reclaman que se corte cuanto antes por lo sano.

Es de agradecer a Salvador Cardús, Viceng Villatoro o Josep Lluís Carod-Rovira -el ex líder de ERC- al parecer es toda una eminencia lingüística que de pronto nos hayan sacado a todos de la su­pina ignorancia, empezando por sus propios con­ciudadanos. Porque hay que admitir con humil­dad que desconocíamos que el occitano -esa len­gua tan respetable como cualquiera, que apenas hablan hoy varios miles de catalanes en Vall d'Aran- fuera una de las lenguas propias del anti­guo Principado y que, en cambio, el español sólo sea tai idioma de los invasores vecinos. Lo de me­nos es que prácticamente el 100% de los 7,5 millo­nes de catalanes hablen y entiendan perfectamen­te la lengua de Lorca, Neruda o García Márquez. Que sea la lengua materna de más de la mitad de la población. Que en el uso cotidiano, el 49% de los ciudadanos lo use de forma preferente, frente al 31,9% que hace lo propio con el catalán -junto a un 15% que se relaciona en ambos idiomas por igual-. Da lo mismo. Para estos prohombres de la futura república independiente, que tienen una in­sufrible visión totalitaria, sectaria y excluyente de la lengua, sería más conveniente que el  Govern decretara una inmersión obligatoria para que to­dos los catalanes aprendieran el occitano, antes que admitir la extraordinaria riqueza que supone tener como una de sus lenguas propias un idioma que hoy compartimos 500 millones de hispanoha­blantes en todo el planeta.

Aseguraba la vicepresidenta del Ateneu Barce­lonés que «probablemente el Manifiesto no le ha­ga gracia a Junts pel Sí». A los líderes de Con­vergencia y ERC no sabemos si les provocará el llanto. Pero a cualquier ciudadano, de Badalona o de Soria, con un mínimo de sensatez, este panfle­to no le puede despertar otra cosa que no sea la ri­sa. Y cabría tomárselo a broma si no fuera porque la realidad es que las autoridades de Cataluña ha­ce mucho tiempo que ponen trabas, por ejemplo, al derecho constitucional de poder escolarizar en castellano. Y las políticas de la Generalitat para imponer el catalán como lengua exclusiva en ám­bitos oficiales ya denigran el idioma que compar­ten con todos los españoles. Por eso este Manifies­to, que hoy es un mal chiste, podría ser cosa muy seria si alguna vez Cataluña se desconectara.

Tret d’un diari del altiplà

2598-ABANS DE LA GUERRA INCIVIL, LA CULPA SEMPRE ERA DEL CLERO

Doncs la canalla, quan la II República,  a la que veien venir a un capellà, es posaven a cridar: Porta les cordes que el lligarem, volta’l, ja el tinc i es feien un tip de riure a l’esquena del Mossèn.

Perquè  ara la Rita Barberà culpa al seu Comitè de campanya i assegura de que ella es dedicava única i exclusivament a  captar vots i nega rotundament “·negligències”  per no detectar les “mordides”.

La ex alcaldessa de València, s’ha adreçat  per escrit al jutge que investiga el cas Taula  per assegurar-li de que en cap moment  li varen retornar els 1000 euros que ella va donar al PP per finançar la campanya de les eleccions municipals del 2015, diner que va aportar mitjançant un taló  bancari contra el seu compte  corrent, tal com així consta  en el escrit d’al·legacions  de 11 planes inclosa la documentació aportada.

Assegura de que i com a candidata, no va intervenir per res  en el comitè  de campanya  que es l’organisme que assumeix  les competències de organització  davant  el període electoral, tal com la programació d’actes,  la selecció d’arguments o la redacció  de discursos.

Barberà insinua  a més a més de que les declaracions  dels testimonis protegits,  podria derivar-se de la mala relació que mantenia  amb l’ex vice alcalde Alfonso Grau,  després de treure de la candidatura  a la seva dona.

PERE PÏ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà .

2597-MARIANO O EL DÉFICIT

MARIANO Rajoy viene excusando su inacción política en el Gobierno, entre cuyas manifestaciones destaca la impunidad del golpe de Estado de la Generalidad de Cataluña, en la necesidad de rescatar la economía de la pésima situación en que la dejó Rodríguez Zapatero. «La Economía es lo único importante», ha repetido infinitas veces el presidente del Gobierno, despreciando la institución puramente política del Poder Ejecutivo que él encarna. Con la excusa de atender a la economía, Rajoy traicionó todas sus promesas políticas. Y ayer, Montoro confirmó que también ha incumplido todas sus previsiones económicas.

Como nos hemos instalado, gracias a Mariano y a una ley electoral infame, en una permanente campaña electoral que, de momento, dura seis meses pero que podría durar años, conviene recordar las cuatro promesas del programa electoral del PP, que se tradujeron en la mayoría absoluta de noviembre de 2011: bajada de impuestos y control del gasto público, independencia del Poder Judicial para combatir la corrupción política, luchar contra el separatismo catalán y liquidar el pacto de Zapatero con la ETA, Esas promesas las ratificó Rajoy solemnemente en su discurso de investidura y las respaldó su primer ministro de Justicia, J. Ruiz Gallardón, con una frase que, apenas pronunciada, estaba pidiendo mármol: «Vamos a acabar con el obsceno espectáculo de los políticos nombrando a los jueces que pueden juzgar a esos políticos».

Pocos meses después el PR con mayoría absoluta, pactó con todos los partidos -salvo UPyD- el reparto del CGPJ, garantizando la impunidad judicial de la corrupción política. De combatir al separatismo catalán, que se lanzó abiertamente al golpismo, pasamos a financiarlo. El cumplimiento íntegro de las penas por los terroristas devino suelta masiva de etarras, con Bolinaga al frente. Y tras la mayor subida de impuestos de la historia, Rajoy ha incumplido todos los años el objetivo de déficit pactado con la UE, base del rescate financiero que necesitó España. Hemos pagado más que nunca, pero los políticos han derrochado como siempre. Y el que más, Rajoy. Ayer, Montoro dijo que va a embridar el derroche autonómico. Y lo dice después que De Guindos pactara con Puigdemont la financiación del golpismo catalán. La herencia de Mariano será la de ZP: déficit y deuda.

2596-CATALUNYA JA ACAPARA UN TERÇ, DEL DÈFICIT DE LES AUTONOMIES

El que demostra fefaentment, de que hem estat governats per una trepa de sapastres i sobretot, d’ençà que varem “gaudir” d’en Mas.

I Brussel·les mostra la seva preocupació i recorda de que ja va alertar al Govern Central, l’octubre del forat.

Espanya ha acabat l’any desbordant  àmpliament totes les previsions del dèficit  al tancament del 2015  i el descontrol de les Autonomies  explica un desviament de més de 10.000 milions d’euros  que  motiva  “preocupació” a Brussel·les ja que Catalunya, acapara un terç  del deute de totes les Comunitats. Autònomes.

 I que es el què jo sempre pregunto: I quan siguem independents a on anirem a pidolar?, per què i enlloc de culpar a Madrid de les seves penúries econòmiques, crec de què valdria més de que elaborés un pla econòmic per reconduir aquesta situació, ja que perjudica a tots els espanyols, per què  el descontrol  dels comptes autonòmics te una explicació conjuntural, doncs el 2015 es varen  celebrar eleccions  regionals  i això ja se sap de que produeix un desviaments en els pressuposts  i les Comunitats  Autònomes ja en son reincidents, però també depenen de la voluntat política  dels seus dirigents, ja que en aquests moments de cap manera entendríem uns Pressupostos expansius tal com pretén Podemos, que lo únic que farien  seria entorpir  el creixement i  anul·lar la creació de llocs de treball.

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà

2595-UNA ALTRA, QUE HAURIA DE PREDICAR AMB L’EXEMPLE

La presidenta de la Diputació de Barcelona Mercé Conesa, diu que està disposada a assumir el risc personal i pagar l’impost del IRPF dels quasi 5.000 treballadors que depenen d’ella, a la Hisenda catalana i no a la espanyola .

Si ho fa, Conesa  desobeirà  la llei i posarà en risc  als empleats de la Diputació, ja que  cada contribuent  té el deure personal  de complir amb el fisc i exposar-se  a sancions per un  eventual impagament  dels seus impostos al Fisc estatal.

Oblida la senyora Conesa,  de que  els diners son dels treballadors  i no pas seus i va evitar concretar el grau de d’aquests informes, ni  va pas aclarir quan i com  es deixarà de transferir el IRPF dels treballadors de la Diputació a Hisenda . Ho farem quan correspongui, però el compromìs està  en peu.

Genio y figura!

Realment, el Govern de Madrid és el colmo de la estupidesa. En lloc de sancionar als que promouen les mesures de desobediència (els polítics catalans), contra els que no s’atreveixen, no sabem ben bé per què, proposen perseguir i sancionar als afectats, els quals no poden fer-hi absolutament res, ja que l’IRPF els hi vé descomptat pel pagador, que el pot ingressar o no a on vulgui. Tot i així, Madrid opta per la “vía fàcil i injusta” de castigar a les víctimes (el poble) i es deixa que els malfactors (els politics) es vagin inflant de prepotència i cada vegada la fàcin més grossa, al veure que els de Madrid els hi tenen por. Com més anem, més ens assemblem al Congo, i menys a Europa.

PERE Pí CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà.

2594-MIQUEL BLESA, TINDRÀ DE DECLARAR COM INVESTIGAT, ABANS IMPUTAT

Per delictes d’estafa. L’ex president  de Caja Madrid, ha estat cridat  a declarar en qualitat  de investigat, junt amb una vintena de responsables de la Entitat, acusats de delictes d’estafa,  administració deslleial i associació il·lícita.

La Audiència Nacional ha admès a tràmit, una querella  per la concessió de hipoteques  amb taxacions sobrevalorades,  Una nova causa  que afegir a una llista de atzagaiades, que varen portar a aquesta Caixa  a la fallida.

 I pensar de que quan prèviament, un jutge va decretar presó provisional contra el mateix, se’l va inhabilitar per una tira d’anys?

PERE PÌ CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà