Gracia compta amb una singularitat afegida: és l'únic barri de
Barcelona on hi ha més llits d'alberg (1.528) que no pas d'hotel (680). A
efectes práctics, són indis- tingibles. Es reserva, s'hi dorm, s'hi esmorza i
es paga igual que en un hotel. La causa d'aquesta anomalía és el que inquieta
els veins. Quan un anterior pla municipal va limitar l'obertura de nous hotels
al barri i, sobretot, d'apartaments turístics, els em- presaris, molt murris,
van anar al consell comarcal del Barcelonés a sol-licitar llicéncies per posar
en marxa albergs.
És una anomalía de l'hilarant repartiment
competencial catalá. Els albergs són una competencia comarcal. A l'ajuntament
li va passar més o menys el mateix que a França quan, entre el 1922 i el 1936,
va construir la línia Maginot, aquella muralla fortificada que
impediría un atac alemany, perô es va
oblidar de la frontissa de Bélgica, i per allá s'hi va
colar la Whermacht. De manera que els veïns de Gràcia j a no se'n fien. Al menys bona part dels que van assistir a la ses-sió de participado ciutadana, que van analitzar pros i contres del negoci turístic repartits en taules i, posteriorment, van anotar les seves propostes
per al pla d'ac- tuació municipal.
En situacions semblants sempre és un cert far una mirada exterior. A la
taula A, per exemple, ocupava una de les cadires Cecilia, una danesa casada amb un gracienc. Té fills i per aixo va destacar que les
places del barri son un tresor urbanístic potser poc valorat fins ara, perqué els nens hi poden jugar. Per aixo va
dir que no entén per qué algunes d'aquestes places s'han convertit en restaurants a l'aire lliure. Creu que la preséncia creixent de visitants, un fenomen recent, de fa tot just cinc anys, hi té molt a veure.
De El
Periódico del 10 d’abril
Realment,
l’estulticia de molts alts càrrecs municipals, potser alcaldes inclosos, és de
Guinness dels Records, ja que amb tota seguretat són els que signen els plans
municipals, sense mirar, pel que es veu, el que están signant. I a Barcelona, l’alcalde
cobra més de 100.000 euros/l’any, sou totalment injustificat per l’eficàcia que
demostren. “Algo huele a podrido”, i no és a Dinamarca!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada