dimarts, 17 de novembre del 2009

FRANCO ENS VA DEIXAR UNA BONA HERÈNCIA

25 de novembre del 2009

Aquest dies que sembla que hi ploguin, les malifetes de alguns polítics de Valencià, de Madrid, de Andalusia , de Balears, de Santa Coloma de Gramanet, de... etc. em permetré donar-vos a conèixer de que aixo es veu que ens ve ja dels cromosomes dels nostres avantpassats de quan la dictadura franquista, que també es "cohecheaba"a l'engròs.

Si fem una mica d'histò­ria, podrem comprovar que aquest verb a Espanya ja es conjugava fa molts anys, i per descomptat que això no es va inventar amb la vin­guda de la democràcia com més d'un ens vol encolomar actualment, com si fos un vi­rus que hagi vingut amb la mateixa.
Era a començaments de la dècada dels anys cinquanta, època dels cèlebres cupos, i era normal la dita que «el que tenia un cupo tenia un tresor». Les companyies de productes químics que fabri­caven el sulfat dé coure ha­vien de preparar els cupos que s'havien d'entregar ofi­cialment a les Hermandades Sindicales de Labradores y Ganaderos per tal que els pa­gesos, com cada any, po­guessin sulfatar les seves vinyes. Però... ves quina ca­sualitat, cap disposava de la matèria primera que era el coure blitzer i era el moment d'aconseguir una missió im­possible.... El cupo!
Anem per feina. Com es va resoldre i aconseguir: la Cros de Barcelona, 500.000 pessetes, industrias Químicas de Zaragoza, 250.000, V. Ros de Martorell, 150.000 i In­dustries Químiques del Vallès, de Mollet, 100.000. 0 sia que a cadascuna, i d'acord amb la seva categoria industrial i la quantitat de quilos de coure concedits, havia d'aportar voluntària­ment entre els quatre la mor­dida d'un milió de pessetes que en aquell temps no era moco de pavo, un director de banc de la categoria D , que eren la majoria, cobrava 1.200 pessetes mensuals, i els auxiliars que també eren la major part d'empleats de banca, 350. que s'havia d'en­tregar a la persona del Mi­nisterio de Indústria fran­quista, que va aconseguir la firma del cupo. Això sí, com que tots érem persones de confiança, es va pagar un cop retirar el cupo per part de les quatre empreses. .
En aquell temps, els que ja tenen algun anyet recor­daran que era difícil aconse­guir el fil de coure per ins­tal·lacions elèctriques, i nor­malment s'havia de comprar d'estraperlo. On va anar a parar el cupo de coure blit-zer, que van carregar en ca­mions directament a les mi­nes de Río Tinto de Huelva, per exemple, d'Indústries Químiques del Vallès, que ja tenia fabricat el seu sulfat de coure... doncs a una indús­tria que trefilava fil de cou­re i s'anomenava Carim i que estava al barri de Sant An­dreu de Barcelona, i on hi te­nia una participació el sen­yor Matosas, gerent, i un dels dos socis d'IQ del V.
0 sigui que el que estigui lliure de tot pecat... que tiri la primera pedra!
Publicat a "Osona Comarca" eldia 26 de novembre 2009




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada