dimarts, 24 de novembre de 2009

LA BARRA DEL SENYOR CAROD-ROVIRA

D’ençà que el seu Jefe el senyor Puigcercós, va informar-li de que se li acabava la “menjadora” ja que no contava amb ell per les properes eleccions, quan “l’infrascrito” ja feia dies que es postulava humilment pel segon lloc, que quasi fa pena al veure els seus esforços i tripijocs per continuar de lider.

L’altre dia vaig escoltar l’entrevista que Manel Fuentes li va fer a Catalunya Radio i em va fer pena ja que em vaig assabentar de que la seva única aspiració per continuar en la política -que no se pas els anys que va dir que si dedicava- per què resulta que per ell es una gran satisfacció per què d’aquesta manera pot treballar “desinteressadament” per ajudar a assolir les demandes de l’altre gent.

Senyor Carod-Rovira, em sembla que a vostè se li anirà allargarà el nas com Pinotxo.......si home, si, era aquell ninot de fusta que cada vegada que deia una mentida se li allargava més el nas, per què....predica el que no creu i a la següent prova m’encomano.

Jo, el dia 27 se gener, o sigui que aviat farà ja un any, em vaig permetre enviar-li una carta certificada amb tota la documentació i correspondència mantinguda amb les autoritats franceses, fins i tot les cartes rebudes de França traduïdes al català, per si a través de la cèlebre ambaixada que Catalunya manté sota la direcció del seu germà Apel·les a Paris, podia fer una gestió envers el Ministeri de Defensa Francès per què, precisament radica a París. Encara espero, ni tant sols l’acusament de rebuda de la mateixa com sembla seria lo correcte amb els seus “súbdits” o sigui que en aquest cas, no ha fet res de res, malgrat les seves bones intencions manifestades a Catalunya Radio i confirmo una vegada més el que vaig dir-li posteriorment també per escrit..... QUE AQUESTES FANTASMAGORIQUES AMBAIXADES.......ALS CATALANS, NO ENS SERVEIXEN PER RES, SI NO ÚNICAMENT, PER SATISFER EL SEU EGO.

Diuen que totes les comparacions son odioses.....En vista de la seva inutilitat total, vaig escriure posteriorment al senyor Nicolàs Sarkozy -que només es el President de la República Francesa.....i no se si li sona “d’algo” aquest nom- doncs d’ell ja he rebut quatre contestacions sobre al tema plantejat.

Ara que es parla tant del proper i inútil referèndum sobre d’independència de Catalunya del 13-D em recorda que no fa gaire temps que vaig llegir en un mitjà de comunicació català, però escrit en castellà, textualment...........Como el celebre Tambor del Bruc, hubiera valido mas que en lugar de haber tocado el tambor.......se hubiera tocado los cojones que ahora seriamos franceses.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada