dissabte, 28 de novembre del 2009

L'ANIMALADA SEMESTRAL : EL CANVI DE L'HORA

Estem manats per una colla de sapastres. El pri­mer, el que va "descobrir", fa anys, que amb el canvi de l'hora ens estalviaríem milions i milions de kilowats I els segons -i pitjors són els polítics que s'ho varen creure, sense comprovar-ho i ens ho estan aplicant com la gota malaia. Fa temps que vaig. llegir en una publicació comarcal que una senyora deia que a Manlleu, quan una persona no servia per res, es feia Policia Local. Doncs José Luís de Vilallonga en el seu llibre El sable del Caudillo va escriure: «Franco a Mola -Un política és un hombre que trata de medraren la vida pública porqué ha sido incapaz de ha-cerio en la privada-». Només cal veure els Mcmti·t&i sus muchachos aquests últims dies. Fan pena.-Algú s'ha preocupat mai de demostrar-nos fefaentment que aquesta solució s'ajusta a la veritat, o són ganes de tocar là gràcia de Déu i realment ens estalviem aquest feix de milions i milions de kilowats que els "entesos" ens anuncien al so de bombo i platerets, com també van fer tots els mitjans de comunicació el dissabte dia 31 d'oc­tubre?
Per a mi és una aixecada més de camisa i vaig a procu­rar demóstrar-ho fent ús només del sentit comú, cosa molt difícil de fer servir per part de la classe política que patim.
Afortunadament, avui dia ja jubilat, ja no tinc ni horaris ni obligacions, per la qual cosa em llevo quan ern sembla I me'n vaig a dormir quan vull, o sigui que avui dia jà no em recordo de tota la família dels aplicadors d'aquesta atzagaiada com feia cada any i puc assegurar que no re­cordo a cap dels que treballàvem plegats que hl estigués d'acord. El cos humà està acostumat a un horari i abans „ no s'acostuma al nou i quan ja quasi hi estàs mentalitzat ja han passat uns mesos més i jà tomen a canviar l'hora. Pregunta-ho a les vaques quan és l'hora de munyir-les si elles miren el rellotge... i les gallines... i... i... Perquè una cosa és el que diuen els babaus que apliquen la norma i l'altra el que demana el nostre cos. I ara anem per la prova del 9. Si en lloc de canviar l'hora dels rellotges poguessin canviar el ritme del Sol potser seria una solució (?) là qual cosa afortunadament no està a la mà humana que segur que en faria mal ús. Però al meu modest criteri la llum que tenim de més o de menys al matí la tenim igualment de més o de menys el vespre. A part i confirmat per empleats de companyies submi­nistradores d'electricitat, m'asseguren que més del 80% • de la seva facturació és a empreses com són fàbriques, tallers, etc. ja que a la seva maquinària o als seus aparells se'ls en fot si és clar o és fosc; les màquines per treballar necessiten la mateixa electricitat. Els particulars, que, segons "ells", som els veritables be­neficiaris, amb l'única electricitat que ho podríem notar és amb la de l'enllumenat de les cases i, tal com deia, la que no es gasta de més al matí la gastem de més a la tarda, i avui dia entre els fluorescents i les bombetes de baix consum, quelcom és nota, sense necessitat de canviar l'hora. Ara bé, són moltes les famílies que a casa seva tenen algun o tots els següents electrodomèstics, i que correspon realment al 98% de la seva factura elèc­trica bimensual. Alguns d'aquests funcionen mitjançant la claror del dia? Estic segur quéno. Vídeos, DVD, ràdi-ocassets, estufes elèctriques, calderes elèctriques per a calefacció, calefactors, ordinador personal, màquina de cosir elèctrica, planxes, aspiradors, torradores de pa, màquines d'afaitar elèctriques, neveres, congeladors, forns elèctrics, microones, cuinés vitroceràmiques, ren­tavaixelles, màquina de rentar la roba, assecadora, ter-mo elèctric, TV, 1 segur que me'rr deixo més d'un. A cap d'aquests aparells l'importa gens si és clar o és fosc, o no?
Concretant, es canvia l'hora per res! Algú, algun dia, i en mala hora, se li va encendre la bombeta i així anem. Els costums es fan lleis.
Això -em recorda que durant els 8 -anys que vaig fer la mili -entre els rojos i els nacionals-, en una època em va tocar a Tetuan al Protectorat Espanyol del Marroc a l'Àfrica. Diàriament es nomenaven les guàrdies repar­tides entre la caserna, la ciutat i els afores. D'aquestes últimes n'hi havia una a un lloc tot pelat, o sigui que no hi havia ni cap edificació, ni vegetació, ni res de res, però era la norma diària de sempre, fins que va arribar un nou capità a la Bateria (érem d'artilleria). Va aplicar el sistema que "quan un no sap què fer el gat pentina" I com que la feina no l'apretava gaire es va "entretenir" volent esbrinar el perquè en aquell lloc s'hi havia de destinar una guàr­dia diària. Doncs ho va aconseguir. Va resultar que va "descobrir", l'any 1942, que cap als anys 1925 durant la guerra de l'Àfrica allà s'hi va instal·lar un polvorí i malgrat que feia anys i anys que havia desaparegut, quan es va acabar la guerra de l'Àfrica mai ningú s'havia preocupat també de fer desaparèixer la guàrdia diària, i és que a la milícia... «las ordenes se cumplen, no se discuten» i això és el que deu succeir amb el canvi semestral de l'hora... que mal ningú s'ha preocupat de comprovar si això té realment alguna utilitat, cosa que dubto. Algú de la CE al­gun dia se'n preocuparà? També ho dubto, són polítics!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada