Per la qual cosa m’entra per una orella i em
surt per l’altre i ara explicaré els motius de que no m’interessi per res, de
tot el que pugui dir aquesta bona senyora, cosa que jo ja ho vaig fer saber amb
en Mas, quan la va anomenar Consellera d’Ensenyament en el seu govern, quan jo em
creia, il·lús de mi, de que amb en Mas, érem amics de quan estava l’oposició i
rebia d’ell com mínim, un mail setmanal, correspondència que com ja he
explicat moltes altres vegades va iniciar ell, ja que jo pobre de mi, de que tenia de conèixer la seva adreça electrònica.
En el darrer govern de Jordi Pujol, la Irene
Rigau, era la Consellera de Benestar Social i jo en aquell temps, era el Secretari del Casal Municipal de la Gent
Gran de Manlleu i la Generalitat va concedir un complement a les pensions de viduïtat de les dones catalanes.
I el president del Casal qepd, que per cert era
una “vaca sagrada” de CC OO de Osona i al Casal omplíem els impresos de
sol·licituds per les vídues i ell ho feia amb totes i jo li vaig fer veure de que aquest complement i tal com deia el
decret, era només per les vídues, però
quina pensió no arribessin a la
pensió mínima i ell emparra’t de que
eren per totes i jo aleshores i per evitar que després els hi fessin tornar els
diners cobrats, tal com així va succeir
amb més de una temps després i que ell els hi havia cursat abans la sol·licitud
i en una reunió de la Junta, vaig aconseguir fer acordar la meva proposta de
que ho demanaríem a la Conselleria de Benestar Social, de la que rebíem molt
sovint follets sobre les nostres activitats.
Jo com a secretari, així ho vaig fer i al
veure de que anaven passant el dies i res no ens contestava, quan només ens
tenia de dir SI o NO, li
vaig confirmar el nostre escrit tres o quatre vegades i encara espero la
contestació.
Aleshores em vaig decidir a enviar-li un nou escrit dient-li,
potser fins i tot amb una mica de mala
llet, que ja no ens enviés mai més res de la seva Conselleria, ja que de només
veure el remitent ho fotrien tot a la
paperera. Tampoc ni va contestar res.
O sigui de que al meu criteri, sempre per mi la
tindré com una impresentable.
PERE PI CABANES
San Hipòlit de Voltregà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada