dissabte, 16 de maig del 2015

1735-UNA ALTRA ATZAGAIDA DE L’IRENE RIGAU.

Francès SI, Espanyol NO. Sorprèn una mica la incoherència de la  Consellera d’Ensenyament, ja que per una part s’oposa a que un petit percentatge  de classes, del 25% es donin en espanyol, per què diu de què es posaria en gran risc  la  salud del català  i en canvi acaba d’anunciar  de que  el proper curs, 43 col·legis  de Catalunya -35 públics i 8 privats- es trauran 10 hores de català per tal de donar-les en francès i que  quatre  assignatures es van a impartir amb aquesta llengua.
O sigui de que si es treuen dues hores de català per donar-les en espanyol,  el català estaria  a punt de desaparèixer,  però si se’n treuen deu hores de català  per donar-les en francès, aleshores  el català ja no pateix?.
Em sembla  de que  a la inefable Rigau, se li veu potser una mica massa el llautó!  Cal tenir en compte, però això és que els “joves” com la majoria de polítics actuals no saben, o “no quieren acordarse”, és que la llengua catalana va sobreviure, sense cap esforç, tota l’època franquista. I els catalans que hi érem llavors, ho podem constatar, no hi va haver cap “lluita acarnissada” per a destruir aquest idioma, ni cap altre dels parlats a Espanya, encara que les escoles ensenyessin 100% en castellà.
Per cert que jo em vaig casar l’any 1945 i les participacions varen ser redactades en català i una va anar al alcalde i “Jefe Local del Movimiento” de Granollers, ja que era amic dels pares de la meva futura esposa i dues a dos que havíem jugat a futbol i que quan la guerra es varen passar als nacionals i lògicament eren de Falange. També quan després del any 1954 que vaig demanar excedència del Banc hi varem muntar un negoci amb la meva esposa, li varem posar de nom comercial el de CASAL SANT JORDI i que el varem inscriure oficialment a la Oficina de Patents i Marques i la única cosa que ens varen  exigir per concedir-lo el Ministre de Comerç franquista, va ser que al haver-hi el nom de un Sant, teníem de presentar una autorització del Bisbat de Barcelona. O sigui cap problema. En canvi un que a Barcelona va retolar  el seu establiment com a JAMONES JULIO  li van fotre la gran multa i això i per sarcasme, en plena democràcia.
Així doncs, a què ens venen ara alguns polítics catalans, amb que la nostra llengua està en perill, que el govern espanyol la vol destruir, o altres bajanades per l’estil? A què obeeix aquesta falsedat i intoxicació a que ens volen sotmetre els nostres mandataris, que cada vegada són més infames i mentiders? Quina Història (falsa) ens estan fabricant? Ah, les poltrones...les poltrones que volen seguir ocupant aquestes mediocritats per a seguir vivint del “cuento”! Però el temps acaba posant-t’ho tot en el seu lloc, i encara que intentin cremar tot els escrits del passat que no són del seu gust, amb pràctiques iconoclastes, no ho aconseguiran per molt que s’ho proposin, i el mateix temps s’encarregarà d’esborrar la “memòria històrica” d’aquests éssers mesquins i miserables. Ni en els 40 anys de la darrera dictadura, es va intentar variar la Historia. Aquests polítics de via estreta, que patim en els nostres dies actuen ni més ni menys que com aquell ingenu i manipulador imam musulmà que volia convèncer a la seva audiència de que Abraham. no solsament no va ser el primer patriarca del poble jueu, sinó que ni tant sols va existir com a tal. Perquè aquest patriarca, deia l’imam, en realitat es deia Ibrahim, i fou qui donà lloc al poble Palestí, intentant demostrar així que, primer van ser els musulmans, després els jueus i, finalment, els cristians. Quanta papanatería hi ha pel mon! Arreglats estem amb tota aquesta tropa que tenen en les seves mans l’accés, quan no el control, dels mitjans de comunicació i no els utilitzen per a res més que per a l’auto-bombo i per a intentar adaptar la Historia als seus gustos!

PERE PI CABANES

Sant Hipòlit de Voltregà  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada