dilluns, 7 de març del 2011

Pobre Benach...


Em sembla bé difondre-ho com a exemple, però si només fos un tema "Benach" rai... I d'aquí a un parell de mesos tots a les urnes altra vegada per decidir quins ens agraden més... i l'any vinent tornem-hi, que aquí no passa res. La pleta està un xic inquieta però s'està bé a dintre, encara que els vampirs ens xuclin la sang en nom de l'estalvi. O és que la riquesa del món de repent s'ha evaporat i tenim un món empobrit i sense recursos? Els gangsters eren uns angelets, els d'ara en saben molt més. Ens reduiran a la puta misèria, si cal faran genocidis, i els nostres besnéts reaccionaran. Nosaltres, Barça o Real Madrid.
Ramon

Són de plànyer els pobres polítics...

Benach gaudirà d'una pensió de 78.000 euros

Tindrà també un sou de 104.000 els propers quatre anys.

Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.

D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percerbre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.

Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l’estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país. I a CatSalut i a les Escoles Públiques catalanes vínga reduïr metges i mestres...! No hi ha diners! Però per als sous i pensions dels polítics, sempre n´hi ha. Les arques no estan mai buides...

Benach (Reus, 1959) s'ha dedicat tota la vida a la política llevat d'un curt període de temps el 1979 en el que "entrar a treballar a la Direcció General de Transports de la Generalitat, i al cap d’uns anys va passar a la Direcció General de Joventut".

¡¡¡Increïble però cert!!!
¡quina vergonya...!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada